És això el que explica, per part humana, la situació i l’evolució del planeta davant els perills provocats pel canvi climàtic. O bé som uns inconscients o uns estúpids, ja que el ritme de vida que portem alterarà i molt (i a més, a pitjor), el nostre futur més immediat. Fa uns mesos, el diari Levante informava que els efectes del canvi climàtic “inundarà el port de València i salinitzarà l’Albufera” (Levante, 23 d’agost de 2.021). I és que, com deia aquest mitjà de comunicació, “la Nasa preveu un creixement del nivell del Mediterrani de fins a un metre en les pròximes dècades”.
El mateix 23 d’agost, Ferran Vallespinós, en el seu article, “Canvi climàtic: el nou informe dels experts dibuixa un futur dolent” (Diari de Girona, 23 d’agost de 2.021), comentava el sisè informe, de quatre mil pàgines, (fet públic el mes d’agost), del “grup intergovernamental d’experts (IPCC)”, en el qual s’exposa la situació del planeta en relació al canvi climàtic, “amb totes les evidències acumulades des del seu darrer informe de 2.013”. Com ens recordava el Sr. Vallespinós, “l’evidència confirma que anem malament, molt malament”. I és que s’ha comprovat que “hi ha un escalfament del clima a una velocitat desconeguda en els últims dos mil anys”, produït “per influència humana, degut a les emissions de gasos hivernacle associats a determinades activitats”. Segons recollia el Sr. Vallespinós en el seu article, “l’informe calcula que durant el període 1.850-2.019, l’activitat humana ha alliberat un total de 2390GtCO2, degut sobretot a l’ús de combustibles fòssils”. Cal recordar que “cada 1000GtCO2, provoquen un increment entre 0,27º C i 0,63º C en la temperatura superficial global”. A més, aquest informe demostra que aquest canvis no afecten només una zona del planeta, sinó que “afecten ja totes les regions del món”.
L’informe també analitza “cinc possibles escenaris, fins el 2.100, amb increments tèrmics de la superfície de la Terra, que van d’un mínim d’1,8ª C a un màxim de 5,7º C”. Evidentment, això provocarà canvis en el règim de precipitacions, incendis, increment de les temperatures, desertització de diverses zones del planeta i augment del nivell del mar pel desglaç dels pols. Ho hem vist fa només unes setmanes amb l’incendi a Assuévar (amb 500 ha cremades) o les pluges intenses a Benicàssim i Sagunt a finals d’agost i encara, les pluges torrencials a Vinaròs i a Rossell, l’1 de setembre.
L’informe també té en compte l’efecte del metà “ja que segons els científics, pot ser el responsable del 20-40% de l’esclafament global”.
Per la seua part, l’informe de l’Organització Meteorològica Mundial, ha afirmat que “en els últims 50 anys s’han multiplicat per cinc els desastres naturals, sobretot per sequeres i tempestes”.
El que és evident és que, degut a l’activitat humana, ens trobem davant el “pitjor escenari”. I mentrestant continuem vivint com si res no passara, quan és ben evident que degut al maltractament del planeta, les conseqüències del canvi climàtic les pagarem nosaltres.
En l’article, “Suïcidi de civilització” (Regió 7, 11 d’agost de 2.021), el Sr. Xavier Domènech ens recordava que amb el canvi climàtic “no ens carregarem el planeta” i “els sàpiens continuaran existint encara que s’arribe al més pessimista dels escenaris”. Perquè “l’emissió descontrolada de gasos d’efecte hivernacle no és una forma de suïcidi de la humanitat, sinó de la civilització tal i com la coneixem”.
El mateix dia de l’article del Sr. Vallespinós i de la notícia de Levante, hi havia una entrevista a Julia González (La Contra de la Vanguardia, 23 d’agost de 2.021), estudiant de quart d’infermeria. Aquesta jove de 22 anys, malalta d’asma des dels 14, explicava que el 2.018, cent onze persones van morir d’aquesta malaltia a l’estat espanyol, on hi ha 2 milions de persones asmàtiques i en son 235 milions a tot el món. Molt assenyadament, aquesta jove deia a l’entrevista: “Sóc asmàtica i em cuide, perquè em jugue la vida cada dia”.
I jo em pregunte, si som capaços de cuidar-nos per fer front a una malaltia, ¿com no cuidem el planeta per tal d’evitar la fi de la civilització tal i com la coneixem?
La conclusió a què he arribat és que, o bé som uns inconscients o uns estúpids. Fins i tot un informe del BCE ha afirmat que la crisi climàtica reduirà el PIB de l’eurozona, fins un 4% el 2.030.
Crec que hem arribat a aquests extrems tan perillosos per a la humanitat, perquè, com diu el teòleg brasiler Leonardo Boff, “hem construït una societat sobre la competició i no sobre la cooperació” i per això estem fent malbé el planeta.
El papa ha alçat la seua veu diverses vegades, sobretot en la seua encíclica “Laudato si”, per defensar el medi ambient. Ja en l’homilia del 19 de març de 2013, el dia que iniciava el seu ministeri com a bisbe de Roma, el papa Francesc ens va demanar que fórem “custodis de la creació”. El papa exhortava la societat a “custodiar la creació, cada home i cada dona”, ja que cada “mirada de tendresa és obrir una escletxa de llum enmig de tants núvols”, per així “portar el calor de l’esperança” al nostre món. I fa dos mesos (Religión Digital, 1 de setembre de 2021), el papa va insistir, davant l’agressió que sofreix el planeta, a “canviar”, tot escollint un estil de vida més sobri i més senzill i respectuós amb el medi ambient. I fa només uns dies, amb motiu de la cimera de les Nacions Unides sobre el clima, a Glasgow, el papa Francesc ha demanat als governants que “escolten el crit de la terra i dels pobres”. I també, que els líders que participen en la Cop 26, “busquen respostes a la crisi ecològica que vivim, per així donar esperança a les generacions futures”.
Davant la conferència sobre el canvi climàtic, que té lloc aquests dies a Glasgow, i en relació a la pandèmia del coronavirus, el papa Francesc també ha demanat als polítics, “una renovada coresponsabilitat i una nova solidaritat, fonamentada en la justícia i en la consciència de la unitat de la família humana”.