-Primer de tot, com es presenta la Diada d’enguany?
-Crec que anirà bé, com totes les altres diades. Serà una nova Diada reivindicativa, esperem molta gent, tant del nord com del sud, disposats a compartir una mateixa lluita.
-Té alguna cosa de diferent, aquesta Diada de les anteriors?
-L’any passat no es va celebrar la Diada per culpa de la Covid. Aquesta serà la primera Diada que se celebrarà a Perpinyà amb el municipi governat per l’extrema dreta. Ja ens han posat uns quants pals a les rodes. Esperem que no ens en posin més. Però tot és possible.
-Parla del canvi del lema de la ciutat, que va passar de ser ‘Perpinyà, la catalana’ a ‘Perpinyà, la radiant’, o dels impediments a l’escola la Bressola?
-Sí. I també del fet que per primera vegada ens impediran pujar al castellet per desplegar una estelada. Fins ara hi havia llibertat d’expressió i ens permetien accedir a un monument que és de tots els nord-catalans. Mai no ens havien negat aquest dret fins ara. Enguany Aliot ha actuat en contra dels catalans.
-Com valora la tasca de l’alcalde Louis Aliot?
-Perpinyà és un laboratori per a la Reagrupació Nacional i per acabar de descatalanitzar el territori. Aliot va provant, fa coses, i si no n’hi ha cap ressò, les executa. Per exemple, va posar una bandera francesa al castellet, quan mai no n’hi havia hagut cap, ningú no va dir res i la va deixar. També va desmuntar tots els panells d’entrada a la ciutat que estaven escrits en català i els va traure fa dues o tres setmanes. Només té problemes amb les coses escrites en català. La Bressola n’és un altre exemple. Hi ha un convent a Perpinyà, el de Santa Clara, que les monges el van deixar perquè no el poden mantenir. L’Ajuntament, fa dos anys, va dir que no li interessava, i la Bressola va fer tot un projecte per rehabilitar el convent i transformar-lo en un centre educatiu en català. A l’últim moment, l’alcalde va canviar d’opinió i va utilitzar el dret francès que possibilita que un Ajuntament recuperi un bé si en paga el preu de venda. És el que va fer Aliot, quan fa un temps deia que no li interessava. És la política de l’extrema dreta francesa, ja la coneixem: estan en contra del català, volen reduir-lo a l’àmbit folklòric i minoritzar la llengua tant com puguin. Més enllà del problema que l’Aliot té amb la llengua i cultura catalanes, la presa de l’Ajuntament li permet de banalitzar la presència de l’extrema dreta i el seu discurs, destil·lant pam a pam la seua ideologia sense fer onada. És molt fi. La conseqüència és que es pot trobar gent a Perpinyà que no son pas d’extrema dreta però que, al mateix temps, són capaços de dir que Aliot «no ho fa pas tan malament per la ciutat». És bastant terrible, i hem de fer tot el nostre possible per aturar-ho.
-Com pensa que valoren els veïns de Perpinyà la gestió de l’alcalde, en termes generals?
-És complicat de dir. Perpinyà és una ciutat de 120.000 habitants, amb 63.000 electors i Aliot va ser elegit amb molt poca participació electoral. Va guanyar perquè no hi havia cap alternativa progressista a l’altra banda. La realitat és que molta gent d’esquerres no va anar a votar.
-Pensa que l’esquerra de Perpinyà serà capaç de construir una alternativa, cosa que va faltar justament en les últimes eleccions municipals?
-És el que jo desitgi. Al ple municipal només hi ha la ultradreta i Els Republicans, el partit de la dreta tradicional. L’esquerra no hi té representació. Hi ha poques veus que contestin la gestió d’Aliot, ni els verds ni els socialistes tampoc són capaços d’erigir-se com a oposició des de fora.
-D’altra banda, a la primavera se celebraran eleccions per escollir president de la República Francesa. Pensa que l’extrema dreta hi pot tindre possibilitats?
-Esperi que no sigui el cas. Em sorprendria molt que els ciutadans francesos fossin capaços de tenir al capdavant de la República una persona d’extrema dreta. Ho veurem d’aquí a sis mesos, però no ho crec. L’actual presidència, en tot cas, no cuida gens la nostra cultura. El Tribunal Constitucional va tombar una llei per protegir les llengües minoritzades. L’actual president, alhora, va tallar els passos fronteres que hi ha al coll de Banyuls, al de Manlleu, al Vallespir, a la Cerdanya o a les Alberes i d’altres de la Catalunya Nord amb el pretext d’impedir la immigració il·legal. És una vergonya.
-Pensa, en tot cas, que les relacions entre banda i banda del Pirineu són més fluides des que va esclatar el procés independentista al sud?
-La solidaritat a la Catalunya Nord sempre ha estat present perquè sempre hem estat una terra d’acollida d’exiliats. El que hi ha és més gent del sud que, potser, arran del procés ha obert els ulls i ha vist que al nord de la Jonquera també hi ha catalans.
-Per últim, què ha de passar perquè aquesta nova Diada a la Catalunya Nord siga un èxit?
-Que la gent vingui, tant gent del nord com del sud, també del País Valencià, de les Illes i de tots els Països Catalans perquè se solidaritzin amb la nostra lluita, que també és la seva.