El Partit Popular manava a Badalona per la manca d’acord entre els partits d’esquerra. L’oposició, conscient d’això, feia mesos que intentava enfortir les relacions, especialment tenses entre el PSC i Guanyem Badalona. Aquests dos actors havien protagonitzat el xoc que va impedir el pacte alternatiu a Xavier García Albiol l’any 2020. L’aparició del nom de l’alcalde badaloní als Pandora Papers ha fet que l’oposició en bloc premi l’accelerador per intentar derrocar Albiol a través d’una moció de censura. Aquesta se celebra aquest dilluns 8 de novembre i servirà per oficialitzar el nou govern municipal liderat per Rubén Guijarro (PSC). Amb el suport des de dins de l’executiu dels comuns, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i de Guanyem Badalona (que rep el suport de la CUP), tot i que aquest últim partit no s’integraria en l’executiu local.
Segons la informació publicada en El País, l’alcalde de Badalona hauria tingut poders en una societat a Belice, paradís fiscal, oberta des d’Andorra. Hi seria conjuntament amb el número dos del partit a la ciutat i regidor de Sanitat, Ramon Riera. A més, Albiol té pendent passar pels jutjats. Està acusat de prevaricació i malversació per haver permès la instal·lació de dues antenes de telefonia mòbil a la comissaria de la Guàrdia Urbana de la ciutat sense llicència.
Fonts dels partits que fins ara eren a l’oposició expliquen que, de fet, les converses per organitzar una possible moció de censura, ja s’havien intensificat després de conèixer-se la imputació de l’alcalde del PP. Els Papers de Pandora van reblar el clau. Si la informació apareixia el dimecres 13 d’octubre, el dimarts 19 a la nit, una reunió entre PSC, Guanyem, ERC, comuns i Junts servia per forjar l’acord que permetrà la moció de censura.
El pacte per fer fora Albiol era clar i consensuat. Així es demostraria dijous oassat, amb la firma de la moció per part de tota l’oposició. Fonts de tots els partits indiquen que també va haver-hi unanimitat en resoldre que era Guijarro qui havia de liderar el nou govern, com a representant de la força amb més regidors entre els partits que van fer el pacte.
Mancava enllestir quina seria la composició del govern municipal. De portes enfora, el relat era que es volia apostar per un executiu transversal. De seguida, els comuns, amb Aina Llauradó al capdavant, van mostrar-se favorables a entrar a l’executiu. Al seu torn, ERC (que lidera Àlex Montornès) i el regidor de Junts, David Torrent, tenien la predisposició de ser al govern, tot i mostrar-se prudents sobre aquest punt. Finalment, Guanyem anunciava, per boca de Nora San Sebastian, que en aquell moment no hi havia «les confiances necessàries» per entrar a govern.
Fonts de la formació anticapitalista asseguren que, dies abans de la reunió de tota l’oposició, s’haurien trobat amb el PSC, que els havia fet una proposta d’acord que després no va mantenir a la reunió conjunta. Per això, exposen, van optar per garantir el vot a la moció sense saber si entrarien a govern per no caure en els errors de 2020. «No serem on no ens volen», manifesten en relació als socialistes.
Un posicionament que la resta de partits, especialment el PSC, prendrien com una negativa a formar part de l’executiu. A partir d’aquí, es va començar a treballar en la possibilitat de formar un govern a quatre. El cap de setmana havia estat intens a nivell de relacions informals i es va arribar a dilluns 25 d’octubre amb el pacte gairebé segellat. La setmana, doncs, començaria amb reunions de matí i tarda per llimar diferents aspectes del pacte, que es faria oficial la mateixa nit i que presentaria el seu full de ruta el mateix dijous. Des dels diferents partits, consideren que la consciència que calia fer fora Albiol ha estat el principal amalgama.
Les regidories es repartiran de la següent manera: dues per al PSC, que ostentarà “Govern i Seguretat” i “Territori, Habitatge, Esports i Salut” –regidoria que compartiran amb els comuns–, a més de l’Alcaldia; dues per a ERC, que lideraran “Hisenda, Recursos Interns i Personal” i “Impuls de Ciutat i Reconstrucció COVID” –aquesta última també compartida amb comuns–; els comuns s’encarregaran de “Drets Socials, Cicles de Vida i Coordinació Territorial” –compartida amb els socialistes–; i Junts estarà al davant de “Protecció Social a les Persones i Impuls Comercial”. Pel que fa a les tinences, la primera estarà en mans d’Esquerra Republicana, la segona en mans de comuns i la tercera en mans de Junts.
L’acord de PSC, Comuns, Junts i ERC per fer Guijarro alcalde pivota sobre cinc eixos. El primer serà greixar el rovellat sistema de gestió del consistori, que diverses fonts coincideixen a apuntar que dificulta l’aplicació de mesures. En segon terme, hi haurà l’aprovació dels pressupostos, després de pròrrogues encadenades des de 2019. La tercera pota seria la dinamització de la indústria, el combat contra les desigualtats socials i potenciar la serralada, el front marítim i el patrimoni històric i cultural. Els altres dos punts seran adaptar el model de ciutat per fer front al canvi climàtic i reformular el model policial. En aquest punt, pot haver-hi debat intern sobre què fer amb la unitat Omega de la Guàrdia Urbana impulsada per Albiol l’any 2011, eliminada per Sabater i restaurada per l’alcalde del PP el 2020.
En general, però, els socis són prudents amb les expectatives, perquè no hi ha majoria absoluta dins el govern i perquè poc més d’un any i mig se celebraran unes noves eleccions municipals.
Canvi de perspectives
Quan es faci efectiva la moció de censura, el Partit Popular perdrà el seu principal bastió a Catalunya. Albiol, que és un dels perfils més destacats de la formació, haurà ara de fer-se escoltar des de l’oposició. «Tindrem l’Albiol més agressiu que hem vist», afirmen fonts del futur govern.
Fonts dels partits que han pactat la moció, però, coincideixen a assenyalar que el fet que Albiol deixi l’alcaldia dificultarà que torni a guanyar les eleccions o que, fins i tot, com temien, recuperi la majoria absoluta el 2023. El PSC, que torna a disposar d’una plaça forta al cinturó roig, tindrà l’ocasió per visibilitzar-se com a alternativa a Albiol des de l’alcaldia. Un paper que també intentarà jugar ERC, que serà el segon partit de major per a l’executiu. «Amb aquest pacte donem a l’electorat la seguretat que ens podem posar d’acord i que el 2023 governarà el candidat d’entre nosaltres que més vots tingui», expliquen fonts properes al futur executiu. Al seu torn, des de l’entorn de Guanyem tenen clar que els seus vots son imprescindibles per al nou govern si vol aprovar mesures importants i que això els ha de servir per guanyar centralitat i fer valer la seva veu. Apostaran, a més, per visibilitzar-se com a l’alternativa «als partits que han governat sempre a Badalona», PSC i PP.
Caldrà veure, però, si des de l’oposició els eclipsa la força d’Albiol que, de segur, jugarà la carta del victimisme amb entusiasme. A més, hi ha el risc que una mala experiència entre els socis que compartiran govern pugui perjudicar les forces alternatives al Partit Popular en el proper pas per les urnes.
Badalona recomença de nou amb tot en joc.