La decisió del Tribunal Constitucional belga, coneguda aquest dijous, que ha sentenciat com a contrària a la llibertat d’expressió el delicte d’injúries a la corona -previst a la llei del país des de mitjan segle XIX- no només suposa una passa fonamental perquè Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, eviti la seva extradició que ha demanat la justícia espanyola, sinó que deixa en evidència la incongruència de mantenir aquesta ultra protecció legal de la corona en un estat de Dret. Talment com passa a Espanya amb la dels Borbón.
Sentència. Segons el raonament del Constitucional belga, el blindatge legal del monarca del país, fitxat per una llei de 1847, contradiu no només la Constitució pròpia, sinó allò previst en el Conveni Europeu dels Drets Humans. La decisió de l’alt tribunal ve com a conseqüència de la consulta que al respecte li va fer el Tribunal d’Apel·lació de Gant, en el sentit que digués si era vàlida aquesta llei, o sigui: si era respectuosa amb la llibertat d’expressió. Calia aquest aclariment perquè una de les raons per la quals Espanya demana l’extradició del raper mallorquí és, justament, el delicte d’injúries a la corona, que està previst a l’ordenament jurídic espanyol i també en el belga. Ara, amb aquesta decisió que deixa sense efecte el blindatge de la monarquia belga, fa molt difícil que s’accepti l’extradició de Valtònyc.
Cal recordar que en el seu dia el Tribunal de Justícia de la Unió Eeuropa va deixar sense efecte pràctic el delicte d’enaltiment del terrorisme, que també s’havia argumentat per la justícia espanyola per demanar l’extradició perquè, segons la decisió d'aquest tribunal, la definició del delicte que es feia servir no era la mateixa que la vigent en el moment en el que Valtònyc va ser condemnat.
Ara, amb la no vigència del blindatge legal de la corona belga, la pretensió espanyola pareix destinada al fracàs, ja que es queda sense cap delicte reconegut a Bèlgica al qual aferrar-se per demanar el forçat retorn del raper per empresonar-lo. Amb tota probabilitat el Tribunal de Gant s’oposarà a la petició. Tot i així, no haurà acabat el llarg procés, perquè aleshores la fiscalia, a instàncies espanyoles, podria recórrer davant del Tribunal de Cassació de Bèlgica.
Més enllà del cas concret de Josep Miquel Arenas, la decisió del Constitucional belga deixa la monarquia espanyola davant d’un mirall que no mostra una imatge concordant amb un estat de Dret modern. Tal i com aquest setmanari ha explicat no poques vegades, la monarquia espanyola és única a Europa per diverses raons, una de les quals és el blindatge legal especial del que gaudeix i que no concorda per res amb una democràcia. No existeix res igual a la Unió. Només Bèlgica tenia formalment vigent quelcom semblant, però no s’aplicava justament perquè –a la vista ara ha quedat– era clarament incompatible amb la llibertat d’expressió. Després de la decisió belga, queda més clar que mai que el Borbón és l’únic cap d’estat de la Unió que gaudeix d’aquesta excepcionalitat legal.
És especialment important ressenyar que el Constitucional de Bèlgica considera «incompatible amb la llibertat d’expressió» aquesta ultraprotecció legal basant-se en la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans: «ni la irresponsabilitat del rei ni la posició simbòlica que ocupa a l’Estat poden justificar que la (seva) reputació estigui més protegida que la reputació d’altres persones». No, no es refereix al Borbón, però el deixa ben en evidència.