És indiscutible que la tardor de 2017, ara fa tot just quatre anys, va ser un moment clau per entendre la història contemporània del país. Un punt d'inflexió que va culminar el dia 27 d'octubre amb una declaració unilateral d'independència que, finalment, acabaria per no fer-se efectiva. En paral·lel, l'Estat espanyol intervenia l'autonomia principatina amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola i els principals líders independentistes o bé marxaren a l'exili o bé van ser empresonats. En l'àmbit electoral, això va comportar una sacsejada del mapa de partits, en especial per l'aparició de Junts per Catalunya, ocupant l'espai que abans era del PDeCAT -ara condemnat a l'extraparlamentarisme. Des de llavors, la competència entre ells i Esquerra Republicana de Catalunya dins el bloc independentista ha marcat el dia a dia dels Governs catalans i la CUP ha mantingut un paper de soci preferent, tot i les tensions.
Uns canvis, però, que no han suposat grans daltabaixos en allò fonamental pel que fa a la concepció del país dels catalans. Així ho demostra, com a mínim, la lectura de l'evolució de diferents indicadors a les enquestes del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió).
Ara bé, l'octubre del 2017, sí que va tenir un impacte a curt termini pel que fa a la percepció dels catalans sobre com era la situació de Catalunya respecte a feia un any. Així, als dos baròmetres posteriors a la DUI, la xifra de catalans que pensaven que el país estava pitjor que feia un any va passar del 30% al 62% i al 70%. Des de llavors, la xifra s'ha estabilitzat pels volts del 40%, amb l'excepció del sondeig posterior a les protestes contra la sentència del judici als presos independentistes, l'octubre de 2019, quan va tornar a haver-hi un pic del 55,3%. En tot cas, des de l'octubre del 2017, podríem dir que els catalans tenen una visió més pessimista del passat polític recent.
En canvi, les perspectives de millora per a un futur immediat van augmentar després del referèndum del primer d'octubre de 2017. Des de l'estiu de 2020, però, sembla imposar-se la idea que tot seguirà igual i les expectatives de millora són força fluctuants.
També s'ha mantingut força estable l'índex d'interès en la política. Tot i això, és interessant observar que hi ha un pic de gent molt interessada els mesos posteriors al referèndum que a partir del juliol de 2018 comença a decaure.
Aquells mateixos mesos també va créixer el nombre de persones "gens" satisfetes amb el funcionament de "la nostra democràcia", assolint uns pics que també s'han rebaixat els darrers anys.
Va créixer, també, la confiança de la ciutadania en els polítics catalans, però, a partir de l'any 2018 aquest indicador ha dibuixat una tendència clarament descendent, marcant una xifra mínima, de 3,36 sobre 10, en el sondeig del passat mes de maig.
Un efecte similar es pot trobar si es revisa les dades d'aquells ciutadans que se senten "només català" o "més català que espanyol", que van marcar màxims a finals del 2017 i principis del 2018, però que des del juliol de 2019 tornen a xifres similars a les d'abans del referèndum.
Des de la tardor de 2017 també s'ha dibuixat una tendència descendent, tot i que no massa significativa, d'aquelles persones que creuen que Catalunya ha assolit un grau insuficient d'autonomia.
Patró que, de nou, es torna a repetir si es pregunta la forma de govern que hauria de tenir Catalunya en un futur, tenint en compte que entre octubre de 2017 i maig de 2018, el nombre de persones que pensaven que Catalunya havia de ser un estat independent superava per poc el 40%. En el darrer sondeig se situava al 34,2% mentre que el percentatge d'aquells que volen que Catalunya sigui un estat dins una Espanya federal ascendia al 25,6%, el valor més alt, com a mínim, des del juliol de 2017.
Amb la darrera pregunta analitzada, "vol que Catalunya sigui un estat independent", es veu clarament un camí d'anada i tornada. Davant una pregunta binària, el juliol de 2017, un 41,1% dels enquestats optava pel "sí" a la independència i un 49,9% pel "no". Després del referèndum del primer d'octubre, les tornes s'inverteixen i el "sí" creix fins al 48,7% i el no cau al 43,6%. Això es manté en unes dades similars fins l'estiu del 2019, quan fa un any que Torra és el govern i poc després del judici als líders independentistes. En aquell moment, el no torna a ser majoritari amb un 48,3% i "sí" se situa al 44%. El moment de major diferència serà al sondeig de juliol de 2020, amb un 50,5% d'enquestats a favor del "no" i un 42% apostant pel "sí". En els darrers sondejos, la situació s'ajusta una mica més, amb un 48,7% pel "no" i un 44,9% pel "sí".
Les dades consultades, tot i no formar part d'un estudi prou ampli i sistemàtic, semblen indicar que, si bé el referèndum i la declaració d'independència d'octubre de 2017 van suposar un punt d'inflexió i creixement de l'independentisme, els fets dels darrers anys han fet retrocedir part del marge guanyat durant aquells mesos, com a mínim, en allò que representa la percepció dels enquestats.