Els crítics

Exili a 'Redemption Road'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Segona Guerra Mundial ha estat escenari d’incomptables minisèries (més que sèries, per una qüestió de pressupost) de televisió. I de vegades fa la impressió que no queda res més per plasmar a la pantalla sobre aquest conflicte. És una sensació falsa, i Redemption Road, tot just estrenada a casa nostra a través de Filmin, ve a esmenar-la posant veu i imatges a una de les tragèdies sovint oblidades de la guerra, que és el dolor de l’exili, la transformació dels que van sobreviure però ho van fer desarrelats. La minisèrie, de producció alemanya (el títol original és Landgericht) narra aquesta odissea homèrica a través d’una família protagonista que serveix com a exemple del patiment de tants altres que van viure (i viuen) circumstàncies similars. La seva història arrenca amb els pares forçant els seus dos fills petits a enfilar-se dalt d’un tren que els portarà a Anglaterra i que els permetrà fugir de la Berlín nazi abans que esclati la guerra. La promesa d’un retrobament queda suspesa en l’aire de l’estació quan el tren marxa, ple de criatures amb un número penjant del coll i un futur incert. La família ha estat esberlada només començar. Però això no és res.


Durant el primer episodi, situat l’any 1938, veurem que els pares intenten aconseguir com sigui un visat per sortir del país i retrobar-se amb els seus fills mentre l’ambient es fa cada cop més irrespirable, especialment per al pare, que és jueu. Al mateix temps viurem com els fills viuen la separació dels seus progenitors i s’intenten adaptar a una casa de desconeguts. Al segon episodi, ja situat al 1947, es produeix el retorn, però no pas la victòria. La tornada a Alemanya és amarga. Malgrat que la guerra ja hagi acabat, el pare descobreix que el país no ha canviat tant, i el lligam que unia els diversos membres de la família també s’ha trencat, fins al punt que se senten alienats els uns dels altres. D’aquesta manera, la minisèrie mostra els efectes psicològics provocats per un període històric que hem vist retratat molts cops en forma de sèrie bèl·lica, però no tant des del terreny del drama familiar (amb excepcions, com la il·lustre Heimat, també alemanya).


Redemption Road és de la mateixa productora que va fer Hijos del Tercer Reich(Unsere Mütter, unsere Väter), un dels millors treballs televisius que s’ha fet mai sobre la Segona Guerra Mundial, i en certa manera són ficcions complementàries. Hi ha elements en comú, com el grup de personatges que queda dividit en esclatar la guerra o la transformació que viuen els protagonistes durant el procés, que no té marxa enrere. Però, mentre la primera opta per situar-se a les trinxeres (per alguna cosa la seva inspiració va ser Band of Brothers), la segona mostra el drama que es produeix lluny de les trinxeres, de les quals només ens arriben ecos. I si la primera es basava en l’experiència d’alemanys que havien viscut el conflicte (hi ha un magnífic documental que ho explica), la segona narra una història real, la del jutge Richard Kornitzer i la seva família. En tots dos casos hi ha una ambientació molt cuidada i un esperit clarament didàctic que és compatible amb un pols narratiu àgil i escenes que se’t queden a la retina moltes setmanes després del visionat. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.