El cicle artúric és inesgotable. Malgrat totes les lectures, versions i espetecs creatius fets al llarg dels anys, i malgrat les competències mitològiques modernes, encara avui pot trasbalsar-nos amb una potència esfereïdora, sobrenatural. Escrit a finals del segle, el romanç Sir Galvany i el Cavaller Verd (Sir Gawain and the Green Knight, en l’original) arriba en una nova versió cinematogràfica, The Green Knight (2021) de la mà de David Lowery, que plasma en un espectacle rotund d’imatges, calfreds i embruixos una de les històries més icòniques de la Matèria de Bretanya.
El director estatunidenc, convertit en un dels noms a seguir del nou fantàstic després d'A Ghost Storyi el fantasmal so que fa l'absència —un dels títols més recordats del Festival de Sitges 2017—, n’adapta la història a partir del camí menys fàcil, des de la complexitat i des d’un enlluernament carregat d’intencions, amb la immensa bellesa de cadascuna de les imatges. La veiem a venir —la magnitud de l’artefacte— des de l’inici, amb una primera escena on el cap de Sir Gawain acaba en flames: l’estranyament, el magnetisme vibrant que neix del xoc entre expectatives i realitats. Acte seguit, el paisatge costumista, sense presses, uns animals de granja, la boira, una veu en off, gradualment distorsionada. Fins que acaben els preliminars amb l’aparició del Cavaller Verd, que repta els integrants de la taula rodona a una juguesca enverinada.
Serà Gawain qui l’accepti, ambiciós en desmesura. D’això va aquesta fantasia endimoniada, d’un jove que vol sentir cançons amb les seves gestes, més interessat en el poder i en la percepció d’aquesta aura mítica, que en les responsabilitats que comporta la cavalleria. La trama versa sobre les decisions que et fan ser qui ets: per a Gawain, què és millor? Escapar de la mort, ser deshonorat i no tenir l’amor ni la simpatia dels teus súbdits? O caure amb honor i glòria, eternament reverenciat? La grandesa d’aquestes inquietuds —que mai embafen, malgrat els evidents riscos de fer-ho— mou els fils d’un drama on hi ha encanteris, bruixeria, gegants, guilles encantades, escenaris malsans i onírics. Però que n’esquiva la imatgeria tòpica per arribar a llocs nous, lluny de l’èpica desaforada i els duels d’espases rutilants. El relat és explicat amb un precís control del temps i l’obra que en resulta és una experiència immersiva total, que necessita que la visquem amb tots els sentits en alerta.
Més curosa a fer-nos viure aquesta experiència que no en la vibració de l’aventura, The Green Knight fa justícia als mites de Camelot, amb una versió fílmica de propòsits exigents, que vol que ens impliquem per completar el mapa de la vivència compartida. De manera difícilment comprensible, la pel·lícula de clausura del Festival de Sitges 2021 no passarà, en l’estrena al nostre país, per pantalla gran: arriba directament a la plataforma Amazon Prime, el 28 d’octubre. No li perdeu la pista, per molt que el sofà en faci minvar virtuts i efectes: val la pena deixar-se posseir per la llegenda.
The Green Knight
Direcció: David Lowery
Estats Units, 2021
Durada: 130 minuts
Guió: David Lowery
Fotografia: Andrew Droz Palermo
Música: Daniel Hart
Repartiment: Dev Patel, Barry Keoghan, Alicia Vikander, Ralph Ineson, Kate Dickie, Erin Kellyman, Joel Edgerton.
Fantasia.