Més per Menorca no es conforma amb les promeses del Govern espanyol i de la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, respecte als milions extra que asseguren que arribaran a Balears –173 milions– en els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any que ve, per compensar la insularitat. És curiós que d’ençà que s’anuncià l’acord entre Madrid i Palma en relació a aquests diners extraordinaris –el passat 23 de setembre– és aquesta formació sobiranista i menorquinista –que dona suport extern al Govern illenc– la que demostra desconfiar més de les intencions de l’Estat, més inclús del que ho fan els partits opositors. En el sentit que sospita que els diners promesos serveixen de coartada per no pagar el que de bon de veres –al seu entendre– Madrid deu a Balears.
Inversions estatutàries. Aquesta sospita ha manifestat un altre cop aquesta setmana Més per Menorca. El seu portaveu parlamentari, Josep Castells, ha explicat que en la reforma de l’Estatut d’Autonomia de 2007 es van preveure les anomenades «inversions estatutàries», justament per eixugar el deute històric de Madrid per no haver compensat mai el factor d’insularitat. Es va xifrar aleshores el deute en 2.800 milions d’euros. «Només n’arribaren 290 milions, un fracàs», digué. Al seu parer «això és un nyap» que requereix que el Govern actuï amb decisió: «Són molts els milions que havia d’haver pagat l’Estat i que finalment ha hagut de pagar la ciutadania de les Illes». Castells es demana si l'Executiu –del qual en fa part, cal recordar, Més per Mallorca, el soci dels sobiranistes menorquinistes– pensa fer res al respecte o si dona per perduts aquests doblers. «En aquest fracàs hi ha de tot. Projectes que no s’han arribat a fer, com el centre d’interpretació de la Reserva de la Biosfera de s’Enclusa a Ferreries, a Menorca: 7 milions d’euros perduts; o el tant suat projecte del tramvia de la Badia de Palma, amb una inversió inicial pressupostada de 35 milions d’euros... També hi ha projectes que han quedat a mig fer com el Port de Ciutadella, amb inversions pendents per import de 16 milions d’euros; o projectes que es van justificar malament, com les inversions ferroviàries a Mallorca, per les quals es van haver de reintegrar a l’Estat 20 milions d’euros...».
Davant d'aquest precedents, Castells no només reclama que el Govern exigeixi el pagament del deute històric sinó que es prenguin totes les mesures pertinents per evitar que «amb els anunciats» milions dels pròxims anys –a més del 173 del 2022, n’han d’arribat 110 cada un dels quatre exercicis següents– pugui passar quelcom semblant i la xifra real que finalment arribi sigui molt menor a la promesa inicialment.
La desconfiança dels menorquinistes és de tal magnitud que volen garanties que aquests doblers no serveixin per finançar inversions que ja estan compromeses per part de l'Estat i que, per tant, siguin realment addicionals al que ja s’havia aconseguit per altres vies. «Ens trobam en un escenari de fragilitat, davant un Estat que juga amb les cartes marcades i que sempre troba la manera d’escatimar els doblers que pertoquen a les Illes Balears».
Més per Menorca ha presentat una interpel·lació al Govern en el sentit exposat i una moció que es debatrà en el Parlament balear –segurament el dimarts dia 19 o, si no, el 26 d'octubre– sobre «l’assumpció de responsabilitats polítiques i administratives pel fracàs en la gestió de inversions estatutàries» i «l’adopció de mesures correctores per no repetir els errors» en l'arribada dels citats diners extraordinaris en els Pressupostos Generals de l'Estat dels pròxims cinc anys.