L’home que, enrabiat per l’obligació de portar mascareta, va matar a trets un noi que treballava de caixer era vist pels seus veïns com una persona “relativament normal”. Un home amb qui es podia parlar. Mario N. només “perdia els estreps” quan sortia el tema de la vacunació pel coronavirus, explica un veí. “300.000 persones ja han mort per la vacuna”, li deia N. “Tu també et moriràs per aquesta merda”. Entre els seguidors de l’organització antivacunes alemanya Querdenken, aquesta opinió equivocada és un dels relats conspiratius més estesos.
La veïna Pia K., que regenta un negoci d’estètica, també recorda diverses sortides de to. Una vegada Mario N. va insultar els seus clients perquè no li agradava com havien aparcat. Durant la pandèmia va tenir baralles amb un altre resident per la mascareta. Mario N. hi estava estrictament en contra. “Té la metxa molt curta”, diu l’esteticista.
Descripcions com aquestes permeten dibuixar a poc a poc una imatge més definida de l’home que pocs dies abans de les eleccions alemanyes va deixar el país en xoc amb un acte sagnant. Un acte que va ser presumptament el primer assassinat d’un negacionista del coronavirus.
Dissabte passat cap a les 19.45, l’informàtic Mario N., de 49 anys, va entrar en una gasolinera Aral de la població d’Idar-Oberstein, al land de Renània-Palatinat. Volia comprar cerveses, però, com que no portava mascareta, el venedor no el va deixar entrar. Es tractava d’un estudiant de 20 anys que treballava fent una suplència. Al cap de cent minuts, N. va tornar, es va aturar davant la caixa i va disparar a Alexander W. al cap amb un revòlver de la marca Smith & Wesson. A l’interrogatori va dir que estava en contra de les mesures contra el coronavirus. Amb aquell acte volia assenyalar el camí.
Probablement, fins d’aquí a unes quantes setmanes no s’haurà investigat tot el rerefons dels fets. Els motius d’un acte d’aquesta magnitud són complexos, avisen els psicòlegs criminals. Però cada vegada hi ha més indicis que apunten que Mario N. va actuar influït per ideòlegs de dreta radical i per mites de la conspiració de l’entorn dels seguidors de Querdenken. En són una prova els rastres digitals que va deixar l’assassí a les xarxes socials.
El ministre de Sanitat, Jens Spahn (CDU), va qualificar l’acte d’“assassinat a sang freda” i va instar els ciutadans a rebutjar estrictament qualsevol forma d’“extremisme pandèmic”. Per al candidat de l’SPD a la cancelleria, Olaf Scholz, la situació és clara: els seguidors de Querdenken tenen part de culpa, ja que han “creat un clima en què un acte com aquest és una cosa possible al cap d’aquell home”.
Amb l’assassinat d’Idar-Oberstein sembla que s’ha confirmat allò de què els experts alertaven feia mesos: que el perill que deriva de l’entorn dels negacionistes del coronavirus ha augmentat notablement. Fins a començament de setembre, el president de l’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV, per les sigles en alemany), Thomas Haldenwang, no va avisar que en algun moment hi podria haver morts.
Si bé el nombre de participants a les manifestacions de Querdenken darrerament s’ha reduït, el nucli dur que encara hi queda s’ha tornat més agressiu. En una anàlisi de la policia s’afirma que, sobretot a la xarxa, es constata “un to més radical i més dur”.
“Resistència armada, passem a la clandestinitat”, escrivia un membre de Querdenken en un missatge de Telegram que també va cridar l’atenció a les forces de seguretat. “Els esbirros de l’Estat de Merkel, que obeeixen cegament, han de pagar per la seva traïció al poble”, deia en to instigador un altre. Un antivacunes escrivia, també a Telegram: “És l’hora d’armar-nos. I no sols intel·lectualment”.
Atesa la falta d’èxit als carrers, el màxim responsable de la BfV a Hamburg, Torsten Voẞ, constata que una petita part del moviment de protesta “s’està radicalitzant en la lluita contra una opressió imaginària”.
El Ministeri de l’Interior del land de Rin del Nord-Westfàlia observa una “deslegitimació de l’Estat, crides públiques a la violència i la justificació d’un canvi de règim violent”. Les autoritats ni tan sols descarten que els seguidors de Querdenken puguin actuar amb violència: qui s’imagina que està en guerra contra una presumpta dictadura del coronavirus també podria acabar cometent actes violents.
A la tardor de l’any passat, unes persones van llançar bombes incendiàries contra un edifici de l’Institut Robert Koch a Berlín. Al gener uns presumptes negacionistes del coronavirus van manipular un tram dels trens InterCityExpress a Baviera i van obligar un comboi a fer una frenada d’emergència. I a Delmenhorst, a la Baixa Saxònia, al març un home va llançar un còctel Molotov contra l’ajuntament per “descontentament amb les normes del coronavirus”.
A Renània-Palatinat uns negacionistes de la pandèmia de l’entorn dels Reichsbürger (nacionalistes d’extrema dreta nostàlgics de l’imperi alemany) van enviar un escrit en què deien: “Tot home de veritat ha d’estar disposat a matar aquests cavallers de Satanàs”. Feien referència als funcionaris responsables de les mesures imposades pel coronavirus. Un diari regional de Rin del Nord-Westfàlia va rebre un text amenaçador: si no informaven en la línia dels ideòlegs de la conspiració, farien saltar la redacció “pels aires”. Fa pocs dies, a la població saxona d’Eich, uns desconeguts van provocar un incendi en un centre de vacunació. A Berlín també es va incendiar un estand on es feien tests de coronavirus situat davant una botiga d’Ikea.
“Els fets d’Idar-Oberstein no han sorgit del no-res”, diu el president de la BfV a Turíngia, Stephan Kramer. “Fa mesos que observem una espiral d’augment de la tensió, cosa que arriba fins a l’extrem d’incitar a l’assassinat per les xarxes socials. Al final, les paraules es converteixen en fets”. La seva homòloga a Baden-Württemberg, Beate Bube, que a final del 2020 va ser la primera responsable de la BfV que va posar sota vigilància alguns membres de l’entorn dels negacionistes del coronavirus, veu confirmades les seves sospites. “Molts mites de la conspiració extremistes, per exemple els que difonen els membres de Querdenken, estan impregnats d’hostilitat envers l’Estat, d’antisemitisme i en part també de racisme”, diu Bube. “Creen un clima social que afavoreix els delictes, que poden arribar fins a ser actes violents”.
Ni tan sols el crim de la gasolinera no fa canviar d’idees els seguidors més recalcitrants de les conspiracions. Si observem els espais dels canals digitals on es troben els seguidors de Querdenken, els Reichsbürger i els membres de l’extrema dreta, veiem una franca alegria. “Finalment, resistència contundent contra la bogeria irracional de les mascaretes”, escriu un a YouTube. “A l’assassí no se li pot retreure res”. Un altre comenta: “Qui m’obliga a portar mascareta té part de culpa en tota aquesta bogeria”.
Per a Elmar May, cap de la BfV a Renània-Palatinat, afirmacions com aquestes són una prova més de la “propensió a la violència” que hi ha en alguns sectors del moviment de protesta.
Igual com amb la lluita contra el terrorisme islamista, les forces de seguretat també obtenen pistes a través de serveis secrets estrangers de països amics. A començament d’any, per exemple, els investigadors alemanys van rebre un avís de l’FBI. A Facebook, uns negacionistes del coronavirus radicals d’Alemanya i Polònia havien parlat sobre la fabricació d’explosius. Possiblement per atacar centres de vacunació.
Als xats d’aquest moviment també s’hi troben enllaços a botigues d’armes. Els que no tenen llicència d’armes han de recórrer a altres mitjans, reclama un seguidor de Querdenken: “Una ballesta es pot adquirir legalment”.
D’ençà de l’atemptat d’extrema dreta contra Walter Lübke i els atacs de Halle i Hanau, les forces de seguretat alemanyes també han augmentat la vigilància a internet. Però funcionaris d’alt rang admeten que només aconsegueixen seguir la pista d’una petita part dels missatges d’odi. N’hi ha tants que és inabastable, afirmen. I cal afegir-hi també la poca predisposició a col·laborar d’alguns proveïdors de serveis, sobretot de l’empresa de missatgeria Telegram, que actua oficialment des de Dubai. En aquest cas, els investigadors policials no cal que esperin cap col·laboració. Ni tan sols es va aconseguir fer arribar a l’empresa un requeriment que exigia a Telegram que complís les lleis alemanyes contra la incitació a l’odi a internet.
A l’assassí d’Idar-Oberstein no el tenien vigilat ni l’Oficina per a la Protecció de la Constitució ni la policia. Fins després de l’atemptat a la gasolinera els investigadors policials no van inspeccionar els seus perfils a les xarxes socials. Afirmen que ara s’han intervingut quantitats enormes de dades i rastres digitals.
A Twitter, on fins fa dos anys Mario N. escrivia suposadament amagat darrere un pseudònim, seguia comptes d’extrema dreta, especialment de l’entorn de l’AfD. Als seus comentaris es presentava com un exsimpatitzant de la CDU que a causa de la política migratòria d’Angela Merkel havia girat l’esquena al partit. Repetia constantment relats habituals de dretes, deia que “el canvi climàtic era fictici” i avisava que els antifeixistes “conqueririen el poder mundial”.
En la seva lluita contra la gent d’esquerres que suposadament mou els fils del món, pel que sembla se submergia en fantasies violentes. “Ja tinc ganes que arribi la pròxima guerra”, va escriure N. probablement a la tardor del 2019. “Tinc els músculs escalfats i l’esperit a punt. Que hi hagi misericòrdia per als que han provocat aquesta situació”.
Amb les restriccions de la pandèmia, Mario N. devia veure confirmats els seus temors. El molestava sobretot l’obligació de portar mascareta. La seva dona treballava al comerç minorista i estava condemnada a portar-ne, escrivia N. l’any passat a la plataforma LinkedIn. Les limitacions a l’hora de respirar li provocaven mal de cap i cansament.
Com demostra l’anàlisi del seu perfil, li agradaven els comentaris d’usuaris que veien forces sinistres darrere la mesures anticoronavirus. El govern i “altres poders” no volen sentir crítiques, comentava una seguidora de Querdenken. “Però on són les clíniques plenes a vessar de pacients amb coronavirus?”, preguntava una dona. A això Mario N. hi va posar un “M’agrada”.
Li agradava també un vídeo del metge alemany Sucharit Bhakdi, una de les figures més destacades del moviment de protesta contra les mesures pel virus. Bhakdi minimitza el virus amb arguments pseudocientífics, i darrerament també han cridat l’atenció afirmacions seves antisemites.
La casa unifamiliar de Mario N. a Idar-Oberstein està situada just a sota la carretera federal 41. És una mica vella, i el pati empedrat de davant està força ple de males herbes. Al costat de la porta del domicili hi ha penjada una càmera de seguretat, i dues finestres estan protegides amb reixes de ferro.
Aquí aquest programador autònom malvivia com un eremita, diu la veïna Pia K. La dona gairebé mai no hi veia visites. La major part del temps, l’home s’estava a la planta baixa assegut davant l’ordinador, i a la nit –explica la veïna– sovint també s’hi veia el llum encès. La dona es va començar a preocupar sobretot “quan va passar allò amb els pares”.
Al març de l’any passat, al poble de Herrstein, a uns quinze quilòmetres d’allà, el pare de Mario N. va disparar a la seva dona i tot seguit es va engegar un tret al cap. La mare va sobreviure tot i quedar greument ferida, però el pare va morir. N. va exposar davant la policia que hi havia una relació entre aquell acte violent i l’aïllament dels seus pares imposat pel coronavirus.
Amb els dies, la gasolinera Aral d’Idar-Oberstein s’ha convertit en un espai de commemoració. El terra està cobert de flors i entremig hi brillen espelmes. En una taula hi han col·locat fotos d’Alexander W., el noi assassinat, i al costat hi ha cartes de comiat i un angelet de guix. Un client surt de la gasolinera i s’atura davant l’altar de dol.
“Quina bogeria”, murmura l’home. “Quina bogeria”.
Traducció d'Arnau Figueras