Fins fa una trentena d’anys, el sòl rústic de Mallorca era una reserva dels modes tradicionals d’ús de la terra. La pagesia, és vera, no donava uns rèdits que li permetessin competir amb el sector serveis en general, i menys encara en particular amb el negoci turístic. Tanmateix, aguantava. Des del món acadèmic i des de l’ecologisme s’advertí en nombroses ocasions –molts d’estudis així ho havien conclòs– que si no s’actuava immediatament, protegint-lo intensament, el resultat seria el canvi d’ús i una urbanització progressiva d’aquest sol que mudaria per sempre la fesomia de Mallorca.
És cert que des de les institucions polítiques s’han fet actuacions, en aquest sentit, en els últims vint-i-cinc anys. Començaren durant el primer Pacte de Progrés en el Consell de Mallorca (1995-1999) amb l’elevació del mínim per edificar en rústic, d’una a dues quarterades –una quarterada són 7103,1 metres quadrats, o 0,7103 hectàrees. El posteriors governs del Pacte Progressista (1999-2003 i 2007-2011) i d’ençà el 2015 els governs d'esquerra, així com els Consells Insulars en mans de les formacions progressistes en els mateixos anys , han desenvolupat diferents instruments legals per protegir el sòl rústic. Per exemple, el Consell de Menorca el va protegir totalment el 2003. No obstant, els ecologistes no paren d’advertir que no es fa suficient a les altres illes i que la urbanització d’aquest sensible territori creix sense aturall.
Disminució sòl rústic. I pitjor encara: la urbanització pot acabar amb el 25% del sòl rústic a Mallorca. Així ho denuncia el grup ecologista Terraferida, que actua a través de les xarxes propagant els estudis que realitza i que ha conclòs que «l’edificació del sòl rústic podria fer minvar la superfície agrària de Mallorca al voltant d’un 25%. Fins a 41.500 de les 170.000 hectàrees agràries poden acollir un mínim de 11.200 habitatges».
Terraferida ha estudiat al detall la potencial edificació en sòl rústic a l'illa de Mallorca, una xifra que fins ara no havia estat estudiada a fons i que pot resultar de gran interès per a la planificació urbanística i agrària. El mes de maig passat ja presentà una primera avaluació i conclusions. Aquesta setmana ha presentat una nova vessant de l'estudi. «Hem estudiat els efectes de la urbanització del camp sobre la Superfície Agrària Útil (SAU), xifrada en prop de 170.000 hectàrees. El nostre treball ha identificat 53.200 habitatges ja edificats i un total de 72.137 parcel·les que tenen qualque edificació. El potencial urbanitzador és encara molt més gran, ja que vam poder identificar 11.214 parcel·les edificables. Així doncs, les noves edificacions es construiran sobre parcel·les agràries en la seva gran majoria i que sumen 41.500 hectàrees».
Segons el grup verd citat, a aquesta quantitat de territori on s’hi construirà cal sumar-li 7.448 parcel·les amb edificacions ampliables. I tot això seria només el potencial urbanitzador mínim, pel fet que el sistema no pot identificar encara quantes parcel·les sense superfície mínima que siguin contínues es poden agrupar per aconseguir arribar als 14.000 metres quadrats i així poder edificar-hi, una operació urbanística habitual a Mallorca.
Si s'acaben edificant les més de 18.600 parcel·les edificables o amb construccions ampliables ocuparien 4,4 quilòmetres quadrats de territori. «El problema per l'agricultura, però, no ve sols per la urbanització directa», diu Terraferida, «sinó pel fet que quan una parcel·la rústica s'urbanitza, normalment deixa de ser viable. Les raons són: canvi d'usos agraris a urbans, reducció de l'espai agrari, camins que xapen les parcel·les, nous murs i tancaments que dificulten el treball agrari, lluita per l'aigua i expulsió de la pagesia, que fins i tot es veu com una activitat molesta per part dels nous residents. La urbanització del camp i l'abandonament de l'agricultura han duit a Mallorca a una dependència de l'exterior gairebé total, amb una quota d'autoabastiment preocupant de sols el 15%».
Terraferida adverteix també que alguns municipis estan afavorint aquest procés. Posa l’exemple de Felanitx, que ha reduït la parcel·la mínima per edificar de 15.000 a 14.200 metres quadrats, a les estrictes dues quarterades. «Tot i que l'equip de govern ha estat incapaç de justificar ni quantificar aquest greu retrocés ambiental, hem pogut determinar mitjançant un Sistema d'Informació Geogràfica que això suposa que es puguin edificar fins a 158 parcel·les que estaven protegides des de 1969 (120 parcel·les edificables i 38 edificacions que podrien ampliar-se). Felanitx, en lloc, de protegir territori, aprova incrementar de 957 a 1.077 les parcel·les rústiques edificables. Representen un 12,5% més a Felanitx i un 1% més en el conjunt de Mallorca. És el mateix que aprovar una nova urbanització per 600 nous habitants encara que amb un impacte molt superior».
Els activistes verds d’internets asseguren que «el sòl rústic és el més valuós que té Mallorca. Cal frenar l'allau urbanitzadora a fora vila i protegir el que queda. Just en els darrers vint-i-cinc anys s'han concedit un mínim de 10.000 llicències per construir grans habitatges amb piscina a sòl rústic. Aquest fenomen expulsa l'agricultura, elimina milers de llocs de treball amb impacte positiu sobre la terra i el paisatge i crea més dependència alimentària. Els usos urbans al camp disparen el consum d'aigua i, a més, la substitució de la terra fèrtil per ciment i asfalt destrueix la capacitat productiva del sòl que ha proporcionat aliment i diversitat biològica d'un valor incalculable a les societats que han habitat Mallorca durant milers d'anys. El sòl rústic no ha de ser edificable», sentencien.