El dijous 23 de setembre s’anuncià l‘acord de la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda Estat–Balears pel qual els Pressupostos Generals estatals inclouran l’anomenat factor d’insularitat, amb 110 milions que es repetiran en els quatre exercicis següents –més una compensació de 73 milions l’any que ve per no haver previst cap partida ad hoc en els comptes d’enguany . Francina Armengol, la presidenta illenca, exultant, ho va valorar com una «passa històrica». I tots els partits ho consideraren com a «positiu». Així com passen els dies, però, comença a notar-se un cert escepticisme. I curiosament no el manifesten les formacions més enfrontades al Govern, com puguin ser el PP o Vox, sinó Més per Menorca, que li dona suport extern, i el regionalista PI, que malgrat estar a l’oposició sempre ha mantingut ponts de negociació oberts amb l’Executiu i que, a més, el PSOE el veu com a un potencial aliat de futur, per si el necessités per seguir governant després de les pròximes eleccions autonòmiques.
L’acord. La presidenta Francina Armengol ha qualificat com a «històric» l’acord i en la setmana transcorreguda d’ençà l’anunci l’ha promocionat en diverses ocasions com la mostra que «el Govern de l’Estat compleix, més que cap altre», amb els compromisos adquirits amb Balears. A pesar del que diu, creixen les desconfiances.
Armengol ha presentat l’acord com un mostra del compliment del Règim Especial de Balears (REB), aprovat pel Govern de Pedro Sánchez el febrer de 2019 i que no s’havia posat en valor en res durant tot aquest temps. Ara, segons ella, aquests diners demostren que Madrid compleix.
No ho veu igual el portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells. Segons els càlculs que fa la formació sobiranista, les coses no són tan lluents com assegura Armengol: «Amb 110 milions d’euros d’inversió de l’Estat a les Balears simplement s’assoleix la mitjana d’inversió per habitant que l’Estat ja està fent al conjunt d’Espanya. És a dir, amb 110 milions l’any ens quedam en la mitjana espanyola, que és el que ja preveia l’Estatut d’Autonomia de 2007. Per tant, és absolutament erroni dir que l’Estat està compensant els costos de la insularitat, ja que per compensar-los realment ens hauríem de situar molt per damunt de la mitjana estatal». Per tant, la conclusió de l'anàlisi de Castells no és que Madrid compleixi a la fi, com assevera la presidenta illenca, sinó que l'acord entre ella i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el que fa és «desvirtuar i pervertit el REB», ja que desfà el sentit que la pròpia norma atorga al concepte de «compensació de la insularitat», per a la qual obliga a considerar «els desequilibris inherents a la discontinuïtat territorial pròpia del fet insular i pluriinsular», cosa que no passa, diu Castells, si les Balears no reben una dotació addicional o suplementària a la que reben de mitjana les altres comunitats.
I no és el cas. El portaveu de Més per Menorca deixa clar que és una «notícia positiva» que arribin 183 milions l’any que ve –110 del factor d’insularitat i 73 de la compensació citada–, però alhora adverteix que la insuficiència en el càlcul del factor d’insularitat dilueix aquesta bona notícia perquè ara ja ha quedat fixat el factor, almenys pels propers cinc anys. «Això vol dir que en els propers cinc anys les Balears s’hauran de conformar en rebre, en el millor dels casos, el mateix que reben els altres, quan la filosofia del factor d’insularitat és que havíem de rebre molt més». I per si quedava clara la desconfiança de fons respecte a les intencions de la ministra d’Hisenda –la qual, per cert, sempre s’ha mostrat en contra de l’esperit del REB, de la compensació de la insularitat a través no només d’inversions extra, sinó també amb una fiscalitat pròpia–, Castells assegura que «caldrà estudiar molt bé les inversions previstes a les Balears en el pressupost general de l’estat per a 2022, no sigui que la ministra Montero vulgui recuperar els 110 milions del factor d’insularitat disminuint altres inversions previstes a les Illes».
L’escepticisme de Més per Menorca és compartit per la formació regionalista PI –Proposta per les Illes–, el portaveu parlamentari de la qual, Josep Melià, ha advertit Francina Armengol que si esperava que després del referit acord amb la ministra Montero es retirés el recurs d’inconstitucionalitat contra els Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany –admès a tràmit–, doncs no passarà. Segons ha explicat Melià aquesta setmana, «l'any 2007 s'aprovà el nou Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en el qual hi havia un període de set anys d'inversions estatutàries mentre arribava el nou REB. Aquest període es va quantificar en 2.800 milions d'euros, és a dir, 400 milions anuals per a compensar la insularitat». Unes inversions que mai no han arribat a les Illes: «zero compensació a la insularitat. Durant tot aquest període no ens ha arribat cap euro al respecte. Entendreu que des del grup parlamentari del PI vulguem mantenir el recurs d'inconstitucionalitat» davant de l’incompliment. D’aquesta manera Melià deixa entendre que no es fia de les intencions de Madrid: «l'acord de 110 milions d'euros per a compensar la insularitat és una primera passa en positiu, però és evident que queda moltíssim per fer, perquè la insularitat està molt enfora de compensar degudament les Illes Balears».