La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, presentaren aquest dijous l’acord perquè l’Estat inverteixi a les Illes 183 milions extra el pròxim 2022. D'aquests, 110 són la quantitat base en concepte de compensació de la insularitat, i altres 73 es justifiquen com a contraprestació per no haver inclòs en els comptes de 2021 cap quantitat d’aquesta naturalesa. Segons assegurà la ministra, Balears rebrà per aquest concepte almenys 110 milions extra cada any durant el pròxim quinquenni.
La pressió política
És la primera vegada en un any i mig d’existència del Règim Especial de Balears (REB) que el Govern espanyol fa cas d’aquesta llei i compensa la insularitat. El REB preveu aquest tipus d’inversions, que decidirà lliurament el Govern illenc, a compte de l’anomenat «factor d’insularitat», que és el canal per compensar el fet insular que encareix la vida i l’activitat econòmica illenca per mera raó geogràfica: el fet de ser illes castiga als consumidors i a les empreses illenques perquè suposa haver d’importar des del continent gairebé tot i, a la vegada augmenta els costos d’exportació. Això és el que el «factor d’insularitat» havia de compensar i el que l'Estat no posava en valor. I és el que aquest dijous s’ha anunciat: 183 milions extra per a l’any que ve.
Armengol intentà agranar cap als seus interessos de partit: «a la fi hi ha un Govern a Espanya que fa justícia amb aquesta terra», assegurà. Des de Més per Mallorca, el soci governamental del PSOE i d’Unides Podem, no es veu del tot igual: «Avui hem assolit una fita importantíssima per aquest país, donant compliment a una reivindicació històrica; reconèixer el factor d'insularitat. Els 183 milions d'euros per 2022 marquen un punt d'inflexió i fan justícia amb la nostra ciutadania i la seva sobirania. Seguim!», piulava el conseller sobiranista de Medi Ambient, Miquel Mir. Mentrestant, la formació, a través de la mateixa via, valorava que «per primera vegada l’Estat farà efectiva la seva obligació de compensar el factor insular. Des del Govern hem tancat un acord: 183 milions d'euros que s'inclouran als PGE del 2022» i per la qual cosa felicitava en exclusiva a Miquel Mir i Fina Santiago. Els seu dos consellers.
Durant la roda de premsa se li va demanar a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, si aquest anunci era conseqüència del recurs d’inconstitucionalitat contra els Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany que va presentar el Parlament balear –i fou acceptat a tràmit– a instàncies del PI i de Més per Mallorca i Més per Menorca. No ho negà: «han influït diversos factors». Això sí, com era previsible, assegurà que «el que més» va pesar fou la insistència d’Armengol.
La pressió dels sobiranistes i regionalistes, per aquest motiu ha estat, creixent enguany. La seqüència d’esdeveniments ho deixa clar. D’ençà que s’aprovà el REB, el febrer de 2019, Armengol no va exigir en públic a Madrid que el posés en valor, i durant tot aquell any i el 2020 no arribà ni un cèntim a les Illes a través d’aquesta via. Justament per això, a finals de 2020, Més per Mallorca, Més per Menorca i el PI començaren a criticar fort ferm la presidenta i a «exigir» que Madrid «compleixi amb les seves obligacions».
Just iniciat el 2021, el malestar sobiranista i regionalista per aquesta qüestió arribà a extrems mai vistos, amb fortíssimes crítiques a Armengol. Tant fou així com que els tres partits es reuniren per mirar d’establir un front comú contra Madrid i el PSOE. Era una novetat. Es tractava d’un eix polític transversal. No debades, una part –Més per Mallorca– és membre del Govern, una altra li dona suport extern –Més per Menorca– i l’altra, el PI, és part de l’oposició. Fruit de les converses es concretà la idea de demanar que el Parlament presentés un recurs davant del Tribunal Constitucional contra els Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 per «incomplir» la pròpia Constitució i el REB quant a la compensació de la insularitat. «Hem d’acabar d’una vegada amb la discriminació estructural» de Madrid cap a Balears, digueren. En el PSOE no hi hagué cap valoració de la convergència autoctonista. Tot indicava que, d’acord amb l’aritmètica parlamentària, estava destinada al fracàs.
El problema per als socialistes fou que tant elPP com Ciutadans de cop i volta veren una escletxa en el bloc d’esquerres i decidiren aprofitar-lo. Així que anunciaren que donarien suport a la iniciativa sobiranista i regionalista. Quelcom insòlit. Podien guanyar. No obstant, el fet que el dia de la votació diversos diputats no poguessin assistir a la sessió parlamentària impedí que sortís endavant la iniciativa.
Sobiranistes i regionalistes tornaren a la càrrega en una nova sessió de la Cambra balear, celebrada el 2 de març. Aleshores votaren a favor els quatre diputats de Més per Mallorca, els dos de Més per Menorca, els 16 del PP, els cinc de Ciutadans i els tres del PI fent un conjunt de 30. Majoria absoluta justeta sobre els 59 vots del Parlament. Es donà la circumstància que tant el PSOE com Unides Podem s’aliaren amb Vox en el rebuig a la iniciativa.
Tot i que no hi hagué resposta del PSOE, el cop polític que rebia Armengol era considerable. Per primera vegada, el seu discurs de defensora dels «interessos de Balears governi qui governi a Madrid» quedava desfet per l'èxit sobiranista i regionalista. Els dos Més (per Mallorca i per Menorca) i el PI havien trobat un filó per explotar en els mesos i anys següents, amb la vista posada en les pròximes eleccions autonòmiques, que de forma regular s’haurien de celebrar el maig de 2023.
Des d’aleshores la pressió en aquest sentit ha anat creixent en intensitat. Més, si cal, a partir del maig, quan el Constitucional acceptà a tràmit el recurs presentat el març. A efectes pràctics està clar que no passarà res, sobretot perquè quan el Tribunal Constitucional emeti la seva resolució ningú no se’n recordarà dels Pressupostos del 2021. No importava això als sobiranistes i regionalistes. Ja havien assolit l’èxit que perseguien. I tenien un instrument d’erosió d’Armengol important. I la presidenta demostrà que n’era ben conscient.
Durant el debat parlamentari de la setmana passada sobre la orientació política general del Govern, de bell nou les forces autoctonistes reclamaren de Madrid més inversions, deixant altre pic en una posició aparentment incòmoda a la presidenta. Tanmateix, Armengol ja havia reaccionat i havia buscat una forma de desfer la pressió que rebia dels sobiranistes i regionalistes. En el segon dia del debat anuncià «un acord» amb Madrid per compensar «el factor d’insularitat». El que es presentà aquest dijous.
Els 183 milions, i els altres que se suposa que arribaran els següents anys, és un èxit indubtable del Govern. Però políticament se’l disputen tant el PSOE com els sobiranistes, a més dels regionalistes, aquests últims a l'oposició. No és d’esperar que la inversió extraordinària anunciada aturi la disputa entre les dues parts pel que respecta a les inversions estatals a les Illes.