Reforçar la taula de diàleg, proposar un nou model de seguretat, ampliar el pressupost destinat a la sanitat pública, reclamar el traspàs de la gestió de l’aeroport, una nova Llei de l’Audiovisual per protegir la llengua i garantir la gratuïtat de l’educació per als xiquets d’entre 0 i 3 anys. Són, en resum, els objectius que ha anunciat el Govern català en el seu pla després d’una reunió en què l’executiu sembla haver deixat enrere les diferències que van mantenir durant la setmana anterior en l’episodi de la taula de diàleg.
Pel que fa a aquesta qüestió, el Govern ha acordat resoldre el conflicte polític amb l’eina de la negociació per emmirallar-se «en la normalitat democràtica europea». L’instrument per fer possible aquest objectiu serà la taula de diàleg, malgrat les diferències que genera entre els dos partits que hi ha al si del Govern català –Esquerra Republicana i Junts per Catalunya–, diferències que es van evidenciar més que mai durant la setmana anterior. La taula de diàleg servirà perquè el Govern català continue exigint la fi de la repressió, l’amnistia i el dret a l’autodeterminació. Els acords signats en aquest sentit també compten amb el vistiplau de Junts per Catalunya i inclouen els pactes amb la CUP que es ERC va fer per desencallar la investidura del president Pere Aragonès.
L’argument per defensar aquest desenllaç és que «l’autodeterminació i l’amnistia compten amb un ampli consens al si de la societat catalana», alhora que proposen la desjudicialització del conflicte.
Model audiovisual
Una de les polèmiques desfermades aquests dies ha estat la filtració del projecte de Llei Audiovisual que pretén aprovar el Govern espanyol durant les properes dates. Aquesta llei no garantirà continguts televisius en llengües no castellanes a les plataformes televisives, cosa que ha generat molt de malestar al si del Govern i de la societat catalana. Encara a l’espera que el Govern espanyol confirme aquestes intencions, la portaveu del Govern català, Patrícia Plaja, ha assegurat que des de l’executiu treballaran per modificar l’esborrany d’aquesta llei. Tot recordant que aquest esborrany encara es pot modificar, aprofitaran aquesta oportunitat, segons Plaja, perquè el Govern espanyol l’accepte.
Alhora, un altre dels projectes en aquest sentit és la modificació de la llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya, aprovada el 2005, i la creació d’un ‘hub’ audiovisual amb incorporació tecnològica. Un projecte Òmnium Cultural també ha suggerit, si bé encara no s’ha concretat.
Mesures socials i de seguretat
Quant a la sanitat pública, el Govern català preveu injectar 5.000 milions d’euros més en aquest àmbit i destinar el 25% del pressupost de Salut a l’atenció primària. Són anuncis que ja es van fer en el seu dia, i que el Govern català ha fet públics al mateix temps que ha expressat la voluntat d’estabilitzar les plantilles dels Centres d’Atenció Primària (CAP) amb la incorporació definitiva del personal que va ser contractat, de manera temporal, per fer front a la pandèmia. A més d’això, l’executiu liderat per Pere Aragonès proposa, també, l’aprovació d’un pacte nacional de salut amb referències específiques a la salut mental. D’aquesta manera, el Govern català invertiria fins a vuitanta milions d’euros extraordinaris en el pressupost de la xarxa de salut mental. Alhora, es doblaria el pressupost de Salut Pública durant la present legislatura, que implicaria també el retorn dels professionals catalans de la salut que treballen a l’estranger.
En qüestions d’educació, el Govern català planteja fer que l’educació entre zero i tres anys siga gratuïta per a les famílies. Les primeres a beneficiar-se d’aquestes mesures serien les que pateixen situacions de vulnerabilitat. Pel que fa a les famílies que viuen en condicions menys favorables, el Govern català planteja la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, que es basaria a integrar l’atenció sanitària de les persones que viuen en residències en els equips d’atenció primària. El pla recolliria el compromís d’implementar un pla de rescat social amb una inversió immediata de 700 milions d’euros per garantir la cohesió social.
Ja en termes policials, hi ha prevista l’actualització del model de seguretat pública. Segons anuncia el Govern català, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, té la voluntat de garantir la transparència i l’eficiència en aquest àmbit per evitar discriminacions. D’aquesta manera, es plantejarien nous elements de mediació i es canviarien els protocols d’actuació en casos de desnonaments, tot sempre amb la coordinació prèvia entre Mossos d’Esquadra i institucions judicials. Alhora, el Departament d’Interior pretén que l’Estat amplie el sostre de la plantilla de la policia catalana i que arribe als 22.000 efectius. També s’intentarà que abans que acabe la legislatura hi haja 3.200 nous bombers funcionaris i 1.825 de voluntaris.
Encara amb els drets fonamentals, el Govern català diu voler protegir el dret de manifestació i limitar la participació de la Generalitat de Catalunya en acusacions particulars contra manifestants, una de les exigències més plantejades des de la CUP.
Acció climàtica i model econòmic
Aquests temes són dels que més controvèrsia han generat des de l’inici de la legislatura. Un està relacionat amb els Jocs Olímpics d’Hivern. El Govern català ha reiterat el seu compromís per defensar la candidatura Pirineus-Barcelona per acollir els jocs d’hivern del 2030. Ho consideren una «oportunitat en el marc ecològic, social i econòmic sostenibles», si bé són moltes les veus que han qüestionat la viabilitat del projecte per aconseguir aquests objectius.
Però el projecte més polèmic dels plantejats fins ara ha estat el de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona. Tot i que el Govern espanyol n’ha retirat la inversió i que el Govern català no té un posicionament unànime sobre aquesta proposta, encara hi ha qui pensa que el projecte es podria reprendre. Mentrestant, el Govern català ha exigit el traspàs de la gestió dels aeroports, ports, infraestructures ferroviàries i xarxes viàries catalanes, fins ara gestionades pel Govern espanyol. Una reivindicació històrica que el Govern català vol culminar durant aquesta legislatura, si bé no hi ha molts indicis que aquest desenllaç siga possible.
Més enllà d’això, el Govern català també proposa desplegar la Xarxa Esprés.cat i crear-ne una de nova, la Xarxa BRCAT, aquesta d’autobusos ràpids, i així connectar les diverses xarxes de transport que transiten per les zones urbanes del Principat. També, tot i que sense concretar xifres, es pretén ampliar la xarxa de transport públic per augmentar la freqüència d’aquests vehicles.
Per últim, en matèria estricta d’acció climàtica, el Govern català vol modificar el Pla Hidrològic de l’Ebre per garantir els cabals ecològics de tots els rius de la conca i garantir l’ús eficient dels recursos hídrics.
Reaccions
El principal partit de l’oposició, el PSC, ha assegurat que té desconfiança cap a aquest pla de Govern, atès que segons els socialistes «el Govern català incompleix de manera reiterada els seus compromisos». Així ho ha expressat Raúl Moreno, portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya.
@raulmorenom: “El Pla de Govern de la Generalitat arriba tard. Han trigat més de 100 dies en presentar-lo”.
— Socialistes PSC/ (@socialistes_cat) September 21, 2021
Ja estem analitzant la proposta del Govern.
Desconfiem del pla d’un Govern que de forma reiterada incompleix els seus compromisos.#PSC/ pic.twitter.com/yWkcM3IUUh
Pel seu compte, la CUP, partit de què depèn l’estabilitat parlamentària del Govern català, també ha discrepat, en aquest cas pel compromís de l’executiu català amb la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern, segons ha expressat el diputat Pau Juvillà
Parlar dels jocs olímpics d'hivern, en ple canvi climàtic com una "oportunitat en un marc ecològic " és una presa de pèl nivell golden premium.https://t.co/thSvOstgdP
— Pau Juvillà (@pjuvilla) September 21, 2021