La caixa dels trons la va destapar, ara fa 11 anys, el socialista Jordi Hereu quan era alcalde de Barcelona. El 13 de gener de 2010 i des del Museu Olímpic de l’Esport de Montjuïc, va anunciar que presentaria una candidatura perquè la ciutat fos seu olímpica hivernal l’any 2022, trenta anys després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Barcelona seria la seu dels esdeveniments en cobert i els Pirineus haurien d’acollir les competicions a l’aire lliure.
El que estava pensat com un cop d’efecte —Madrid havia estat eliminada feia poc per acollir els Jocs Olímpics de 2016—, va acabar en foc d’encenalls. En cap moment hi va haver sobre la taula una candidatura formal.
Amb l’entrada del convergent Xavier Trias a Sant Jaume l’any 2011, el projecte es va perllongar fins al 2026 i, quan Ada Colau va ser escollida batllessa el 2015, els Jocs van caure de la llista de prioritats. Així va ser, com a mínim, sobre el paper, ja que a la pràctica es va crear una comissió amb tots els partits municipals que va acabar acordant descartar la celebració d’uns Jocs Olímpics l’any 2026, però que va deixar oberta la possibilitat de fer-ho més endavant i també que fos la Generalitat la que n’assumís el lideratge.
Dit i fet, l’executiu de Quim Torra va ser l’encarregat de recollir el relleu. “El país està preparat per acollir uns Jocs d’hivern”, assegurava el juliol de 2018 el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras a BTV. Ho feia en el moment d’explicar que hi havia hagut converses amb el COI per fer-los saber que la ciutat i els Pirineus estaven preparats i disposats per acollir els Jocs Olímpics d’hivern de 2030. Començava a caminar, ara sí, la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern Pirineus - Barcelona 2030.
La rúbrica final l’ha donada aquest mes de juliol el president de la Generalitat Pere Aragonès enviant una carta al president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, on li comunica oficialment l’interès per ser seu olímpica l’any 2030.
La consumació de la candidatura ha servit per revifar el debat als Pirineus, si bé, la majoria d’ajuntaments de la zona estan liderats pels tres partits que al llarg dels anys han abanderat el projecte: Junts per Catalunya, ERC i PSC. La contra la lideren, especialment, la CUP i la plataforma Stop Jocs Olímpics.
Turisme i sostenibilitat
Des de Tremp, l’alcaldessa Maria Pilar Cases (ERC), destaca que els Jocs Olímpics d’hivern son “una bona opció per posicionar la marca Pirineu al món” i destaca que ara per ara és molt menys coneguda que els Alps, per exemple. Remarca, a més, que l’aposta no ha de ser només per al turisme d’hivern, perquè “els Pirineus son visitables tot l’any”.
L’alcalde de la Seu d’Urgell i diputat de Junts per Catalunya, Jordi Fàbrega, considera que els Jocs són una “gran oportunitat per al Pirineu”, perquè els posarà al “marc mental de tot el món, però sobretot de Catalunya”. Explica que “el Pirineu no és mai en el marc mental de la gent que decideix ni en el dels ciutadans de l’Àrea Metropolitana. És un territori oblidat en tot allò que ha d’oferir oportunitats a la gent que hi vivim”. Remarca, a més, que “el més important és el mes i mig que duren els Jocs, sinó els 10 anys abans i després. La preparació dels Pirineus en termes de mobilitat sostenible i eficiència energètica”. Posa els JJOO de Barcelona 92 (quan la Seu d’Urgell va ser subseu olímpica) com a exemple dels beneficis que pot aportar la celebració dels Jocs a la ciutat: “Es va construir el parc del Segre i encara ens està aportant de tot. Ara mateix és una instal·lació de referència en el món del piragüisme en una ciutat petita del Pirineu”.
Hi coincideix el regidor de la Seu i diputat del PSC, Òscar Ordeig. Creu que cal fer uns Jocs “amb la participació del territori” i que puguin ser “una palanca de canvi per fer les infraestructures que fan falta. Si es fan ben fets, seran la millor oportunitat per fer un projecte de desenvolupament per al Pirineu en quaranta anys”. Assenyala, també, que “per primera vegada tenim una iniciativa de la mà de Barcelona i no la podem deixar escapar”. Tot plegat, pot fer que sigui un “pretext ideal per fer una reflexió de país sobre allò que hem de fer a les zones de muntanya”.
Aquesta visió, però, no és compartida per l’alcaldessa republicana de Tremp. Cases diu estar en desacord amb el fet que “es condicionin les millores al Pirineu a unes hipotètiques olimpíades”. Reivindica que l’Alt Pirineu té “unes mancances històriques i no volem ni podem esperar al 2030 i a uns hipotètics Jocs Olímpics; s’ha de resoldre abans. Si es poden resoldre el 2023, no cal esperar al 2026”. Afegeix, doncs, que “sense bones carreteres i infraestructures digitals no serem competitius, per més Jocs que es facin”.
Coincideix en aquest punt el regidor de la CUP a la Seu d’Urgell, Bernat Lavaquiol. “És perillós barrejar el tema de les infraestructures amb els Jocs”, assegura el militant anticapitalista. A parer seu “els serveis que necessitem els han de fer perquè és la seva obligació” i demana que “no ens facin xantatge amb la pastanaga d’internet i les carreteres, tenim dret a tenir-ho sense haver-nos de menjar uns Jocs Olímpics”. A més, posa el focus sobre quin serà el tipus de comunicacions que es potenciaran amb els Jocs: “Ja s’ha començat a fer el desdoblament de la C-16 per anar de Barcelona a la Cerdanya”. Ressalta que no necessiten “infraestructures radials pensades des de la metròpoli per continuar explotant el Pirineu com a parc temàtic”, sinó connexions entre les valls del Pirineu. Contrari a la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern Pirineus - Barcelona, Lavaquiol pensa que “fer un pla de desenvolupament i gestió del territori va en sentit contrari del que plantegen els Jocs Olímpics”.
El socialista Òscar Ordeig, però, demana “quina és l’alternativa” als que estan en contra dels Jocs, i recorda que “els grans esdeveniments esportius, ens agradin més o menys, sempre han estat palanca de canvi i una veu al món. Ho hem d’aprofitar”. Ara bé, remarca que cal que les infraestructures que es facin “reverteixin després en la gent de la zona”.
Helena Guillén, ramadera i veïna de Ger (Cerdanya), és una de les portaveus de la plataforma Stop Jocs Olímpics. Pensa que el projecte no respon al “model territorial, econòmic i ambiental a seguir. Ni per al Pirineu, ni per al país, ni per al conjunt de la societat”. Rebla que “és insostenible a nivell econòmic, social i ecològic”. Segons Guillén, al Pirineu hi ha “un greu problema per fixar població i tenim una economia molt lligada al turisme. S’ha demostrat que això crea feines precàries i temporalitat”. A més, assenyala que a la Cerdanya “és escandalós el preu de l’habitatge derivat de les segones residències i els lloguers de temporada que pugen els preus”. Per tant, pensa que els impulsors dels Jocs “parlen d’activar l’economia mentre segueixen remant cap a la mateixa direcció, cosa que comporta agreujar més el problema”.
“Al Pirineu tenim un 25% del PIB que depèn del turisme. La mitjana de Catalunya és de l’11%. En canvi, si mirem la renda per capita, veiem que el Pirineu té una renda de 8.300 euros,; en canvi, la del conjunt de Catalunya és de 14.500 euros. Som els que tenim més turisme i pitjors sous”, complementa Lavaquiol, que remarca que això té conseqüències a nivell “d’èxode rural i envelliment de la població”.
Maria Pilar Cases, però, veu la importància de “potenciar la marca turística del Pirineu”. Reflexiona que els darrers mesos “s’ha vist claríssimament que els que vivien exclusivament del turisme han tingut un daltabaix, que no és el cas del Pallars Jussà. Però, que hi hagi turisme, se’n derivi feina i es doni una oportunitat als joves perquè puguin viure aquí és bo”. Assenyala, també, que el turisme “es massificarà en raó del que la gent del territori decideixi”.
Fàbrega, alcalde de la Seu, concorda amb el fet que els Jocs poden ajudar “a crear llocs de feina qualificades per tot l’any” i remarca que no només s’ha d’apostar pel turisme, sinó també per “fomentar les noves tecnologies” o perquè “el sector primari pugui tirar endavant”. Ara, pel que fa a la qüestió turística, pensa que vincular els Pirineus a la marca Barcelona, pot ajudar a fer que “els Pirineus siguin atractius durant tot l’any” i, per tant, a desestacionalitzar el turisme.
La portaveu de Stop Jocs Olímpics, però, argumenta que “el benefici econòmic quedarà lligat a quatre empresaris, que és el que passa sempre i no a la població del Pirineu. El turisme porta acumulació de capital, però no millora les rendes”.
Guillén també carrega contra la idea que es puguin fer uns Jocs Olímpics sostenibles. “Un model de grans esdeveniments que encara promogui més el turisme és continuista amb el que s’ha seguit als països occidentalitzats fins ara. No és sostenible. Cal un canvi de direcció total, no un canvi reformista de fer uns Jocs sostenibles, una etiqueta que queda bé, però no és real”.
Indica que, amb el canvi climàtic, les precipitacions disminuiran i pujarà la quota de neu; per tant “pensar que el 2030 tindrem les condicions climàtiques adequades és com jugar a daus”. Critica els defensors dels Jocs que parlen d’un projecte a llarg termini perquè “diuen que aposten per activar l’economia a mitjà termini als Pirineus i per uns Jocs que necessiten neu, en un acte gairebé de negacionisme climàtic”. Afirma que, per als Jocs caldrà “creació de neu artificial que és un desgast molt gran, no només d’infraestructures, també per l’ús intensiu de recursos”.
No ho veu de la mateixa manera Jordi Fàbrega, el qual afirma que “hem de lluitar contra el canvi climàtic, però cap dels informes ens indiquen que no tindrem neu en deu anys al Pirineu”. A més, recorda que hi ha “algunes valls orientades a l’Atlàntic i que en aquesta vessant nord hi ha d’haver neu segur”. Assenyala, a més, que si cal fer neu artificial, caldrà preparar-ho tot per poder-ho fer “amb la major sostenibilitat possible i utilitzant energies alternatives. Hi ha deu anys en què ens hem d’anar preparant. Si no són sostenibles, no hi ha d’haver Jocs”.
En aquest sentit, el diputat del PSC assenyala que “les estacions d’esquí obren cada any i són una font d’ingressos i activitat important” i que no s’han de posar en dubte, sinó que cal “potenciar-les per fer-les sostenibles”. A més, indica que tot i que hi hagi menys aigua, també hi ha “noves tecnologies per fer coses que abans eren impossibles”. A més, destaca el canvi de criteri del COI amb el pas dels anys. “Abans, en uns Jocs, la neu havia de ser a la seu, ara pots anar a veure on hi ha més neu. No em diguis que a la Vall d’Aran hi ha un problema de neu”, rebla.
Sobre el canvi de criteri del COI, Fàbrega indica que és “un punt a favor, perquè algunes proves es puguin celebrar a altres llocs. Si no tenim un circuit de bobsleigh, es pot fer als Alps. El COI no vol que es facin infraestructures que puguin quedar obsoletes”. També destaca que al Pirineu hi ha “prou equipaments turístics per allotjar tota la família olímpica”.
Consulta
El juliol de 2019, el Parlament va ratificar una moció presentada per la CUP en la qual es demanava celebrar una consulta sobre els Jocs Olímpics als Pirineus. Una consulta que Ada Colau va demanar que s’estengués a Barcelona com a coorganitzadora dels Jocs i que Catalunya en Comú va proposar que es fes extensiva al conjunt de Catalunya.
Lavaquiol demana que la consulta sigui de “sí o no” i amb una pregunta clara, i denuncia que ERC “vol emmascarar la consulta dins un pla de desenvolupament global del Pirineu”. “Si volen fer uns Jocs, que ho preguntin honestament”, demana el cupaire.
L’alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases, també creu que cal fer una consulta “i explicar què és el que es vol fer. Si es volen fer uns Jocs al Pirineu des de Barcelona o Madrid, d’esquenes a la ciutadania, aquesta dirà que no. Cal una conxorxa amb els actius del territori. Si es fa perquè el territori hi pugui dir la seva, la gent dirà que sí”. Malgrat l’advertiment, la republicana creu que “ens tindran en compte perquè així està pactat entre els socis de govern. I si no es fa, aquí serem nosaltres per dir que aquest no és el tracte i que ens han d’escoltar”.
Sembla, doncs, que la primera prova olímpica serà trobar vies d’acord al territori.