Contingut Patrocinat

Quan el verd salva la ciutat

El desenvolupament urbanístic de la platja de Sant Joan d’Alacant va incrementar el risc d’inundació. Per evitar-ho, Aigües d’Alacant i el consistori van apostar per l’obra més complicada, però més respectuosa amb el medi ambient. Es tracta d’una marjal que ha permès conservar un ecosistema únic. Un projecte que cal reivindicar la setmana que se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Cotxes atrapats per la pluja, inundacions a vora mar, entrades d’aigua als estacionaments subterranis d’urbanitzacions... Alacant ha patit durant molts anys els efectes de l’urbanisme descontrolat a la costa. Les primeres edificacions durant els darrers anys del franquisme i la primeria de la democràcia espanyola van comportar un problema quan l’aigua feia acte de presència. Independentment que fóra moderada o forta.

Aquests problemes provenien d’una concepció urbanística que xocava de front amb el curs de la naturalesa. Si abans l’aigua caiguda del cel trobava un camí sense gaires obstacles per finalitzar el seu trajecte al mar o a les llacunes, amb les noves construccions topava amb carrers, habitatges i línies del tren que li barraven el pas. Que l’aigua ocupara les seues vies tradicionals semblava inevitable. Les inundacions van convertir-se en tradició.

El record de fets tràgics —com els ocorreguts l’any 1997 quan hi va haver cinc morts— i les molèsties constants obligaven a cercar una solució. La més convencional era la construcció de noves canalitzacions de gran capacitat que evacuaren l’aigua cap a la mar. Es tractava de la fórmula més gastada. L’equip tècnic d’Aigües d’Alacant va rebutjar aquesta opció. Els tubs de clavegueram o els vasos de formigó no serien de la partida.

Aigües d’Alacant i l’Ajuntament de la ciutat van defensar una alternativa que anava més enllà. Tot i ser més complicada tècnicament, l’empresa d’aigües va proposar la creació d’un parc urbà inundable. Anomenat La Marjal, aquest ecosistema tenyit de verd i blau permetia retenir fins a 45.000 metres cúbics —aproximadament 18 piscines olímpiques— d’aigües pluvials. L’or líquid emmagatzemat després es drenava cap a l’entorn o feia parada a l’estació depuradora amb l’objectiu de ser tractat i reutilitzar-lo. S’havia aconseguit un mecanisme que defugia del tradicional vessament directe a la platja.

El projecte va suposar una inversió de 3.671.889,84 euros. Ara bé, redueix els costos de qualsevol obra hidràulica que s’haja de construir. No debades, això suposaria el muntatge d’altres infraestructures com ara un col·lector nou, que incrementaria el preu del parc considerablement. Aquesta construcció es va inaugurar l’any 2015 i es va ubicar a la zona urbanística de la platja de Sant Joan d’Alacant. Ara bé, no és només un simple magatzem d’aigua que evita al·luvions. Es tracta d’una marjal amb un estany de 6.674 metres quadrats, un mirador, un pont per comunicar ambdues parts, zones verdes, una muntanyeta i una cascada de quatre metres de caiguda.

Un ecosistema únic

El parc està pensat per convertir-se en un formiguer de gent que el cap de setmana mira de gaudir de la naturalesa en plena ciutat. No debades, Aigües d’Alacant ofereix visites guiades gratuïtes per mostrar a col·lectius, associacions i grups de persones aquesta solució verda a un problema greu que patia Alacant. Durant els recorreguts, a més, s’expliquen les espècies d’arbres i arbustos presents a la marjal. Una vegetació que, siga dit de passada, cerca recrear les zones de la ribera, la muntanya i les terrasses agrícoles en un mateix conjunt paisatgístic. Tanmateix, les espècies que habiten aquesta marjal tenen una funció que depassa les pròpies de la naturalesa. La jardinera està concebuda amb un esperit divulgatiu: serveix per mostrar les diferents comunitats vegetals existents a l’entorn mediterrani.

La marjal és un ecosistema únic dins d’una ciutat. Qualsevol persona que s’ature uns segons, hi podrà observar diferents espècies d’aus protegides com ara els alcedínids. Una espècie que, abans de l’existència d’aquest parc, no s’havia localitzat a Alacant i que disposa d’un espai reservat a l’illa central de la zona humida. També s’hi poden veure fotges, ànecs, cabussons o cueretes blanques.

Aigües d’Alacant, a més, ha defugit solucions fulminants a l’hora de combatre l’abundant presència de mosquits de tota mena. L’empresa hídrica ha apostat per un control biològic, una fórmula que combina millor amb la filosofia del projecte. Els mosquits estan limitats amb la presència de ratpenats i d’orenetes. Ara bé, la lluita contra els insectes també es lliura a l’aigua. A les llacunes del parc, s’hi han introduït espècies com ara les gambúsies. La idea és que, en uns anys, uns altres animals més autòctons, com per exemple el samaruc o el fartet, apareguen a la marjal. Aquest procés ha estat coordinat amb l’àrea de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana i la Direcció tècnica del Parc Natural del Fondo d’Elx (Baix Vinalopó). El projecte, segons la mercantil hídrica, “busca crear un ecosistema urbà que realitze una tasca en favor de la biodiversitat, la protecció d’espècies en perill d’extinció o amenaçades”. I tot, “minimitzant les molèsties als usuaris del parc i als veïns”.

Eficient

Des de la seua posada en marxa, La Marjal ha emmagatzemat 24 milions de litres d’aigua pluvial, 16 dels quals corresponen a enguany. Fins ara, el màxim volum que ha recollit aquesta infraestructura ha sigut de 15.500 metres cúbics. Això és, un 35% de la capacitat total d’emmagatzemament de què disposa el parc. Aquesta xifra, de fet, va registrar-se a causa d’un únic succés de precipitacions ocorregut el 13 de març d’enguany. Segons les dades de l’observatori Ciutat Jardí de l’Agència Estatal de Meteorologia, van acumular-se fins a 137,4 mm de precipitació. La intensitat de la pluja va ser de 140 mil·lilitres per hora.

Les dades mostren uns registres molt superiors respecte als anys 2015 o 2016, per tal com, durant l’any 2015 van acumular-se 3.500 metres cúbics i durant l’any 2016, 4.500 metres cúbics. Les xifres, però, mostren la gran capacitat d’aquesta infraestructura i l’eficiència del projecte. La manca d’inundacions ha sigut un triomf per als alacantins. Amb el parc inundable de La Marjal, els carrers han deixat d’anar de gom a gom i el trànsit ja no s’ha d’aturar cada vegada que la pluja visita la ciutat. Ara, a més, Alacant ha guanyat una zona verda. Una aposta per fer valer en una setmana que se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient. Aquest projecte és una bona eina per resoldre una qüestió urbana amb un projecte que afavoreix la naturalesa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.