Cultura

Els Premis Octubre arriben als 50 anys en bona forma: 295 obres presentades

En motiu del cinquantè aniversari, l’Editorial 3i4 està fent una campanya especial a les xarxes socials per recordar tots els guanyadors.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un cop tancat el període de presentació de candidatures, l’organització dels Premis Octubre ha rebut un total de 295 originals entre assaig, poesia, narrativa i teatre. Una xifra que constata el bon estat de salut d’uns premis que, enguany, celebren la seva cinquantena edició.

Com és costum, en la gala de lliurament que se celebrarà el proper 30 d’octubre a la ciutat de València, s’entregaran guardons als guanyadors de les quatre categories. Així doncs, un total de 99 obres opten a guanyar el premi Andròmina de narrativa, 116 originals aspiren al premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 27 al premi d’assaig Joan Fuster i 51 al premi Pere Capella de teatre. Les obres, com és característic en aquest certamen organitzat per l’Editorial 3i4, han estat presentades per autors d’arreu dels territoris de parla catalana.

El jurat que s’encarregarà d’escollir els guanyadors estarà format per Lluís Calvo, Martí Domínguez, Marina Massaguer, Jordi Muñoz i Carme Vidal Huguet en la categoria d’assaig; Lluïsa Julià, Jordi Marrugat, Ricard Mirabete, Jaume C. Pons Alorda i Ester Xargay en la de poesia; Borja Bagunyà, Manuel Baixauli, Núria Cadenes, Marina Porras, i Anna Punsoda en la de narrativa i Francesc Foguet, Andreu Gomila, Manuel Molins, Fanny Tur, i Aina Tur en la de teatre.

Aniversari

En motiu d’una fita com és arribar a la cinquantena edició, des de l’Editorial 3i4 han volgut llançar una campanya especial a les seves xarxes socials per recordar tots aquells llibres i autors que, en alguna ocasió, han guanyat un dels Premis Octubre.

Entre ells, obres i escriptors rellevants de la nostra literatura com Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, gunyadora del premi Andròmina l’any 1975 o Crítica de la nació pura, de Joan F. Mira, guanyador del premi Joan Fuster, l’any 1984.

Llista d’obres guanyadores d'altres anys

Premi Joan Fuster d'Assaig

1972: El fet lingüístic com a fet social, de Francesc Vallverdú

1973: País perplex, de Josep Vicent Marquès

1974: Republicans i camperols revoltats, d'Alfons Cucó

1975: La via valenciana, d'Ernest Lluch

1976: Raons d'identitat del País Valencià: Pèls i senyals, de Dolors Bramon, Teresa Carnero Arbat, J.A. Martínez-Serrano, Màrius García Bonafé i Vicent Soler i Marco

1977: Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià, de Jordi Ventura

1978: Lingüística i qüestió nacional, de Sebastià Serrano

1979: Desert

1980: Desert

1981: Contra moros i jueus, de Dolors Bramon

1982: Fuster portàtil, de Josep Iborra

1983: Les cendres de maig: Material per a la crítica dels projectes alternatius, d'Ernest García i Emèrit Bono

1984: Crítica de la nació pura, de Joan Francesc Mira

1985: Desert

1986: De impura natione, de Damià Mollà i Eduard Mira

1987: Desert. Es publiquen els dos llibres finalistes: Document 88, de diversos autors, i La Pesta Blava, de Vicent Bello.

1988:

València, 750 anys de nació catalana, de Josep Guia

Els Països Catalans i Espanya: Ser o no ser, de Pep Solervicens i Bo

1989: Desert

1990:

L'esperit de la ciència, de Xavier Duran i Escribà

És més simple encara, digueu-li Espanya, de Francesc de Paula Burguera

1991: Deu daus, d'Agustí Pons i Mir

1992: El rostre de l'altre: Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas, de Xavier Antich

1993: La mirada de Narcís, d'Anna Papiol i Constantí

1994: Cultura de masses i postmodernitat, d'Enric Marín i Otto i Joan Manuel Tresserras

1995: La temptació de la memòria, de Pau Viciano Navarro

1996: La via africana, d'Alfred Bosch

1997: Joan Roís de Corella: La importància de dir-se honest, de Stefano Maria Cingolani

1998: Despintura del Jo, de Carles Hac Mor

1999: Dislocacions, de Ferran Sáez Mateu

2000: Aprés la mort, d'Albert Toldrà i Vilardell

2001: Joan Fuster, converses filosòfiques, de Júlia Blasco Serra

2002: Euram 2010: Una geografia necessària, de Josep Vicent Boira i Maiques

2003:

Ficcions còmplices, de Joan Garcia del Muro

El nacionalisme que ve, d'Antoni Vives i Tomàs

2004: Elogi de la memòria, de Santi Vila

2005: Desert

2006: Simenon i la connexió catalana, de Xavier Pla i Barbero

2007: Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa de l'exili, de Carlos Guzmán Moncada

2008: Realisme i nació: Un assaig de filosofia impura, d'Antoni Defez i Martín

2009: Franco contra Flash Gordon, per Vicent Sanchis i Llàcer

2010: Paisatge, territori i societat civil, de Joan Nogué i Font

2011: Agent 447, de Gemma Aguilera Marcual

2012: Un antídot contra l'extrema dreta, de Toni Cruanyes[

2013: Economia de l'absurd: Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina, de Josep Burgaya

2014: El periodisme després de Twitter: Notes per repensar un ofici, d'Albert Sáez

2015: Valencians sense ADN: Relats dels orígens, de Ferran Garcia-Oliver

2016: Soldats del no-res, de Joan Garcia del Muro

2017: Les altres catalanes: Memòria, identitat i jo autobiogràfic en la literatura d'immigració, de Margarida Castellano Sanz

2018: Les ciutats de lluny de Josep Pla d'Antoni Martí Monterde.

2019: L'eternitat enamorada, de Josep Igual

2020: Els marges dels mapes, d'Àlex Matas

Premi Andròmina de Narrativa

1973: Assaig d'aproximació a 'Falles folles fetes foc' d'Amadeu Fabregat

1974: Els cucs de seda de Joan Francesc Mira

1975: Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas

1976: Ramona Rosbif d'Isa Tròlec

1977: Rondalla del retorn de Josep Piera

1978: Desert

1979: Crim de Germania de Josep Lozano

1980: Honorable míster R d'Ignasi Riera

1981: Àmbit perdurable de Rafael Ventura Melià

1982: Ducat d'ombres de Joan M. Monjo

1983: Calidoscopi de Josep Franco

1984: Mamil·la, encara de Jaume Santandreu

1985: L'ocell de Ricard Creus

1986: Desert

1987: Vol nocturn de Gemma Lienas

1988: Desfici d'Isabel Olesti

1989: L'hora dels eclipsis de Maria de la Pau Janer

1990: Perfum romanial d'Antoni-Lluc Ferrer i Morro

1991: Un silenci sec de Ponç Puigdevall

1992: L'última primavera d'Antoni Dalmases i Pardo

1993: L'últim muetzí de Rafael Escobar i Martínez

1994: Tres d'amor de Víctor Batallé i Serra

1995: Camí de palau de Miquel Mas Ferrà

1996: Espècies perdudes de Vicent Josep Escartí i Soriano

1997: Les confidències del comte de Buffon de Martí Domínguez Romero

1998: Els tatuatges de Josep Pujol i Coll

1999: Ella ve quan vol de Matthew Tree

2000: Desert

2001: L'home que ensumava dones d'Isabel-Clara Simó

2002: Crònica de la devastació de Vicent Usó i Mezquita

2003: Quina lenta agonia la dels ametllers perduts de Toni Cucarella

2004: L'Altíssim de Joan Jordi Miralles

2005: L'Estrep (Pólvora de Rei) de Joan Olivares i Alfonso

2006: La geografia de les veus de David Nel·lo i Colom

2007: L'aprenentatge de la soledat de David Vilaseca

2008: Els neons de Sodoma de Xavier Aliaga

2009: Andròmines de Rafael Gomar

2010: Les ratlles de la vida de Raquel Ricart

2011: El poder excloent de l'essa sorda de Daniel O'Hara

2012: Ex aequo La passió italiana de Josep-Lluís Carod-Rovira i Hi ha morts que pesen cent anys de Tomàs Llopis

2013: Desert

2014: Trencatenebres de Juli Alandes

2015: L'assassí que llegia Vidal Vidal de Miquel Àngel Estradé

2016: La vida és dura de Josep Franco i Martínez

2017: Les llàgrimes d'Orfeu de Vicent Pallarés i Porcar

2018: Fons de formes de Salvador Company

2019: Les espines del peix de Josep Colomer

2020: No sé què mor de Ramon Ramon

Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia

1973 Joan Navarro, per Grills esmolen ganivets a trenc de por

1974 Miquel Bauçà, per Notes i comentaris

1975 Francesc López Barrios, per Àfrica

1976 Marc Granell, per Llarg camí llarg

1977 Josep Fèlix Escudero i Pitarch, per Paraula de Miquel

1978 Manuel Rodríguez i Castelló, per La ciutat del tràngol

1979 Joan Barceló i Cullerés, per Diables d'escuma

1980 Pere Rovira i Planas, per Distàncies

1981 Joan Margarit, per Vell malentès

1982 Jaume Pont Ibáñez, per Divan

1983 Francesc Prat i Figueres, per El soldat rosa

1984 Joan Vicent Clar, per Le sucrier velours

1985 Jordi Pàmias, per Àmfora grega

1986 Antoni Fornes Gomiz, per Diapasó amerat

1987 Felícia Fusté i Viladecans, per I encara

1988 Teresa Pascual Soler, per Les hores

1989 Josep Lluís Roda i Balaguer, per Sobre l'hamada

1990 Manuel Garcia i Grau, per Els noms insondables

1991 Gaspar Jaén i Urban, per Fragments

1992 Vicent Salvador i Liern, per Mercat de la sal

1993 Vicent Coll i Pitarch, per Roda de solituds

1994 Jaume Creus i del Castillo, per Eros d'encesa fletxa

1995 Vicenç Llorca i Berrocal, per Atlas d'aigua

1996 Josep Ballester i Roca, per La mar

1997 Raimon Àvila i Castells, per Barrancs de fut i lut

1998 Josep Porcar Museros, per La culpa

1999 Antoni Albalat Salanova, per Llibre de voliaines

2000 Pere Bessó González, per Narcís de la memòria

2001 Tònia Passola i Vidal, per La sensualitat del silenci

2002 Pere Pena i Jové, per Plom a les ales

2003 Patrick Gifreu, per La seda d'un so

Jean Serra, per Convocat silenci

2004 Ramon Guillem Alapont, per Celebració de la mirada

2005 Vicenç Altaió i Morral, per Santa follia de ser càntic

2006 Jordi Julià i Garriga, per Principis de plaer

2007 Desert

2008 Josep Lluís Roig, per Peixos d'un mar sec

2009 Lluís Calvo, per Col·lisions

2010 Cèlia Sànchez-Mústich, per On no sabem

2011 Jordi Llavina, per Entrada de fosc

2012 Josep Anton Soldevila, per El mur de Planck

2013 Miquel Bezares Portell, per Origen

2014 Jordi Mas i López, per Febrer

2015 Josep-Ramon Bach i Núñez, per Secreta dàlia

2016 Rubén Luzón, per Alguna cosa

2017 Carles Camps Mundó, per El rostre d'uns escrits

2018 Carles Mulet Grimalt, per Naixement d'Islàndia

2019 Joan Duran, per Nua cendra

2020 Jordi Valls Pozo, per Pla 10 de l'espai exterior

Premi Pere Capellà de Teatre

2003 Joan Solana i Figueras, per Ulls de bruixa

2004 Daniela Freixas Conte, per Només sexe

2005 Ignasi Moreno Gutiérrez, per Jeff. Els colors de la bogeria

2006 Josep Julien i Ros, per Sex n'drugs n'Johann Cruyff

2007 Octavi Egea i Climent, per Lost persons area

2008 Samuel Sebastian, per Les habitacions tancades

2009 Manuel Molins i Casaña, per Dones, dones, dones

2010 Francesc Adrià i Cucarella, per La taula de canvis (La proporció)

2017 Manuel Molins i Casaña per Poder i santedat (els àngels de Sodoma).

2018 Neus Nadal per Salvatges i Queralt Riera per L'amor (No és per mi va dir Medea)

2019 Carles Batlle, per Nòmades (o el camell blau)

2020 Ferran Joanmiquel Pla, per Tots els colors del blanc

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.