Vint-i-un anys després, les urnes tornen al cor espiritual de Catalunya. El passat 13 d’agost, l’abat de Montserrat Josep Maria Soler va celebrar el seu setanta-cinquè aniversari. Seguint la regla de Sant Benet, per la qual es regeix la comunitat d’aquest emblemàtic monestir, arribada a aquesta edat li pertoca deixar el càrrec i donar pas a un nou abat.
Un traspàs que, segons ha sabut aquest mitjà, tindria lloc entre dimecres i dijous d’aquesta setmana. És en aquestes dates quan està previst que els membres de la comunitat amb dret a vot escullin qui serà el successor de l’abat Josep Maria Soler a través d’un particular sistema de votació.
Tot i que no existeix la possibilitat de presentar candidatures ni de fer campanya, el cert és que els darrers dies hi ha alguns noms que han agafat força com a favorits. Especialment el del P. Ignasi Fossas i, en segon terme, el del P. Manel Gasch, tots dos, persones que ja tenen càrrecs importants en sí de la comunitat des de fa anys.
Equilibris
Sigui qui sigui l’escollit per encapçalar els monjos de Montserrat, el que sembla segur és que el procés electoral serà el menys convuls de les darreres ocasions. L’any 2000, abans de la votació de Soler, el periodista d’El País, Francesc Valls, recollia així la situació al monestir: “Els religiosos que poblen aquest centenari monestir han forçat la dimissió dels dos últims abats: Cassià Just, el 1989, i Sebastià Bardolet, el maig d’aquest any”. Segons constatava el mateix periodista, les inspeccions dels visitadors de la congregació arribats des de Roma posaven de manifest “enfrontaments interns dels monjos, motivats, sobre tot, per comportaments autoritaris i per l’existència de conductes homosexuals al monestir” i van “recomanar les destitucions”.
Les votacions per escollir Josep Maria Soler abat, que en aquell moment era mestre de novicis, van ser complicades. Sobretot, per la dificultat de posar d’acord les diferents famílies que hi havia al monestir. Segons recollia a El Mundo, hi convivien “tres generacions que es reparteixen en tres bàndols de monjos pràcticament iguals en número”. Xocaven, doncs, tres idees diferents de comprendre el monestir i el seu rol a la societat -cosa gens menor en un lloc amb tanta transcendència pública -fins i tot, en alguns períodes, dins la vida política- com és Montserrat.
Unes diferències que explicava l’any 199 al número 793 d’EL TEMPS, el periodista Antoni Sella. “Un sector de la comunitat creu que els monjos ja tenen prou feina mirant de preservar la seva intimitat amb Déu, sense deixar d’atendre les necessitats dels pelegrins i centren la seva reflexió en trobar un equilibri entre un santuari ja mil·lenari i un monestir que celebrarà els deu primers segles l’any 2025. Un altre grup, més reduït, enyora èpoques passades, quan el monestir era un far per a la cultura catalana i religiosa i es dol que, dels quatre grans centres d’estudi -gremis, segons el parlar intern-, que havien existit, només el de sagrada escriptura treballi a ple rendiment. I encara hi ha monjos més radicals. Son els que entenen la cultura i la ciència com la fórmula més adient per practicar sincerament la fe. Per aquests darrers, Montserrat viu un moment fluix, decebedor, centrat en l’atenció al santuari i als pelegrins. Una tasca per a la qual, segons diuen, no fan falta monjos”. Sella afegia encara que hi havia també un darrer grup de “monjos joves que combreguen amb la línia més intimista”.
Haver sabut recosir aquestes visions i cohesionar la comunitat -que ara mateix conformen una seixantena de monjos- és un dels mèrits que s’atribueixen a l’abat sortint, tot i les polèmiques inicials amb alguns sectors de la comunitat o els casos d'abusos que han anat apareixent els darrers anys.
Regla de Sant Benet
Un cop recuperats certs equilibris, doncs, la votació no hauria de portar més cua que els procediments que regeixen la votació i que es recullen a la Regla de Sant Benet. El primer que cal tenir en compte és que la votació ha d’estar presidida per l’abat president de la congregació benedictina Sublacense - Cassinesa de la qual forma part el monestir de Montserrat i que presideix el colombià Guillermo Arboleda. Aquest, segons expliquen fonts coneixedores a EL TEMPS, està previst que arribi aquest dimecres a terres catalanes.
A partir d’aquí, està previst que en primer terme se celebri, amb els monjos amb dret a vot reunits a la sala capitular, una votació de sondeig que ha de servir als membres de la comunitat per calibrar quines son les persones que tenen més o menys suports de cara a les votacions de l’endemà.
En la segona jornada és possible que se celebrin fins a quatre votacions. Les tres primeres, perquè algú en surti investit, requereixen d’una majoria àmplia de dos terços dels vots. Si no en surt cap candidat amb prou suport, es faria una quarta votació entre els dos membres de la comunitat que hagin rebut major suport. Ara sí, n’hi hauria prou amb una majoria simple.
Segons fonts del monestir, dels 60 membres de la comunitat, prop de 50 tindrien dret a vot. Es tracta de tots aquells monjos que han fet la professió solemne fa més de cinc anys. Això vol dir, que a part dels monjos que son al monestir, també podran votar, si s’hi desplacen de forma presencial, els quatre monjos destinats al santuari del Miracle, els dos que son a Sant Miquel de Cuixà, tres que viuen a Roma i el P. Sergi d’Assís Gelpí que està de missioner a Uganda -tot i que fonts del Monestir expliquen que, pel context actual, és difícil que aquest darrer es pugui desplaçar. Segons confirmen a EL TEMPS des del Monestir, qui manté els drets capitulars, tot i haver estat apartat de la comunitat és el monjo G.S, denunciat recentment per un cas de suposats abusos a un menor de disset anys del 2019.
D’altra banda, d’aquesta cinquantena de monjos amb dret a vot, poden ser escollits tots aquells que tenen menys de setanta-cinc anys.
Amb tot, el que passi a la sala capitular és un dels secrets més ben guardats del Monestir. Se sabrà qui és el guanyador de la votació, que sortirà de la sala ja amb funcions d’abat, però no pas en quina votació ni per quin marge de vots s’ha imposat. Tampoc els altres noms que hi ha hagut sobre la taula. Des del monestir expliquen que està previst que la mateixa tarda de la votació, el nou abat ja presideixi les vespres d’aquell mateix dia a l’espera de rebre la benedicció abacial, encara pendent de data.
Un cop escollit, l’abat haurà de nomenar els càrrecs del seu equip de govern- És possible que en aquest punt s’imposi una mena de fair play i que altres monjos amb menys vots quedin integrats a l’equip, exposen fonts properes al monestir. Més endavant, entre el nou abat i la comunitat, hauran de nomenar, també, el Consell de Degans, un òrgan amb un important pes en les decisions que afecten tot el que envolta la vida monàstica.
Possibles aspirants
Aquests dies, des de Montserrat s’intenta dur tot allò que té relació amb la votació amb la màxima cautela possible i respectant el secret sobre les qüestions concretes. No obstant això, hi ha dos noms que han sonat amb especialment intensitat. El que destaca més és el del P. Ignasi Fossas (Aiguafreda, 1960), actual prior de l’abadia i encarregat de substituir l’abat en la seva absència. És a l’abadia des de 1988 i té una llarga experiència en el govern de la comunitat. Fa deu anys que ocupa la plaça de prior i abans ja havia estat sotsprior i majordom. Se’l considera una persona propera a Soler i que hauria de representar un llegat continuista. Té al seu favor que molts dels monjos que van votar Soler fa vint-i-un anys segueixen tenint un pes important entre els membres amb dret a vot. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona d’ell se’n destaca la seva dimensió espiritual i litúrgica.
L’altre nom que agafa força és el del majordom i ecònom de la comunitat, el P. Manel Gasch. Ocupa el càrrec des de 2011, abans havia estat prefecte de l’Escolania. Fill de Josep Maria Gasch, un dels fundadors del Col·lectiu Ronda d’advocats -molt vinculat al cooperativisme i l’antifranquisme- és llicenciat en dret i teologia. Se’l considera un dels deixebles destacats del monjo i antropòleg Lluís Duch i part dels monjos més progressistes de la comunitat.
Tot plegat, però, podria canviar al llarg de quatre setmanes entre quatre parets, les la sala capitular, que custodiaran la decisió més important del monestir a les portes del seu mil·lenari.