Alguns diuen que el setembre és el dilluns dels mesos. Per, molts, d’altres és el veritable inici de l’any. Però a gran part de Catalunya és el mes de la verema i l’inici del llarg procés que condueix al raïm cap a la seva transformació en vi, cava, vermut, mistela, vi ranci...
Els múltiples productes que s’extreu del raïm -alguns l’assimilen a les diferents i variades utilitats del porc- sempre han produït fascinació, admiració o devoció en les cultures de la mediterrània. Des de la nit dels temps, el vi ha esdevingut element clau, i detonant, de tota mena de fets socials i culturals. Una atracció humana que s’ha traduït en una quantitat ingent de representacions artístiques vinculades al vi i al seu món.
Passejant pels museus d’art, arqueologia, història o etnografia del país, i fora, ràpidament s’esdevé una ruta centrada en el fruit de la vinya: potser per unes àmfores; potser per alguna representació de Dionís o Bacus; potser per una iconografia cristològica; per una escena pastoral o, simplement, per l’aparició d’un raïm o una copa de vi en alguna natura morta.
Un dels moments àlgid de la representació de la verema com esdeveniment que fascinava artistes són les dècades que perfiles el canvi del segle XIX cap al XX. Moment en que l’artista surt del taller i comença a immortalitzar el seu entorn. Pintors com Martí Alsina, Casas, Joaquim de Miró, Mas i Fontevila, Mir, Gimeno, Castells Martí, entre moltíssims d’altres, amb obres al MNAC, al Museu de Montserrat o a la col·lecció dels Museus de Sitges, retraten aquesta activitat agrícola mil·lenària i ancestral.
Malgrat tot, un dels museus on més i millor podem conèixer, descobrir i apreciar la relació del vi, la vinya i les arts és el Vinseum -Museu de les Cultures del Vi de Catalunya- de Vilafranca del Penedès. Un espai, que segueix el seu creixement per la plaça Jaume I de la capital de l’Alt Penedès, és referència per tothom que vol descobrir la relació entre Catalunya i el vi des de l’antiguitat fins als nostres dies.
A través dels objectes del fons del museu -des de còpies de Velázquez fins a diferents obres de Xavier Nogués, passant per gots, porrons, tines, portadores...- es va creant un relat que ens acompanya des de la vinya, al celler i des de la taula al got.
Una visita que pot començar de moltes formes, però que ha d’acabar, gairebé per obligació o devoció, -primer- a la botiga del museu i -segon- a l’espai Taverna del museu. Una de les millors opcions, a la ciutat, per començar un recorregut, ruta o “Grand Tour” per les vinyes i varietats vinícoles de la comarca, les diferents D.O. del país i els centenars de cellers catalans.
Alguns d’aquests cellers catalans, només un petit grapat, van ser batejats -primer per Albert Talavera i més tard per Àngel Guimerà- com les “Catedrals del Vi”. Conjunts arquitectònics modernistes i noucentistes aixecats al llarg de les primeres dècades del segle XX i que foren claus per la penetració, a les terres del Sud, del moviment cooperativista relacionat amb l’agricultura i la societat rural.
Obres dissenyades per Cèsar Martinell, Domènech i Roura i Bernardí Martorell, entre d’altres, i que aixecaren els socis i treballadors de les cooperatives de cada vila o poble. Un patrimoni rural i industrial que, en alguns casos excepcionals, encara són espais de producció del vi i derivats per part dels socis o cooperativistes.
Escampades per la Conca de Barberà, l’Alt i el Baix Camp, la Terra Alta, Priorat, l’Anoia, el Vallés Occidental i les, altres catedrals del vi, de Jerez de la Frontera -on destaca la bodega i col·lecció artística de Bodegas Tradición.
Fora dels grans centres, i instal·lada en allò que alguns anomenen territori però que realment és el país més autèntic i real, gràcies a la família propietària del celler Mas Blanch i Jover, trobem la Vinya dels Artistes. Una idea de Josep Guinovart feta possible gràcies als propietaris i a diferents artistes que hi han, i segueixen, col·laborant.
Una galeria a l’aire lliure, als trossos de la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues) que compta amb obres de Carles Santos, Frederic Amat, Assumpció Mateu, Eva Lootz o Joan Brossa, entre una bona colla d’artistes contemporanis.
La barreja de “Land art” i agricultura justa que esdevé marc perfecte per a recitals de poesia, accions artístiques a l’aire lliure, màgia, pallassos, òpera, música, dansa, titelles, gegants, arts escèniques... L’escenari natural, mai millor dit, per la vida cultural de les terres del Nord de la demarcació de Tarragona i del Sud de les de Lleida.
Només tres, dels moltíssims i contemporanis, exemples de l’estreta relació que hi ha, i havia, entre el mes de setembre, les vinyes, la verema, el raïm i totes les arts.