L’inici de la trajectòria artística de Tur Costa connecta amb la segona presència d’artistes avantguardistes a l’illa. L’any 1955, els alumnes de la Hochschule für Bildende Kunst de Berlín (entre els quals es trobava Anneliese Witt) amb el seu professor Curt Lahs arribaren a Eivissa amb la intenció de realitzar un curs escolar a l’illa. Tur Costa sempre valorà aquest encontre com a decisiu en la seva vida (conegué a qui seria la seva esposa) i en la seva formació artística. Ben aviat, alguns dels artistes residents a l’illa formaren el grup “Ibiza 59” en un moment en què la tendència arreu era la creació de grups artístics. Aquest ambient artístic ple de possibilitats artístiques va suposar per a Tur Costa poder entrar en contacte amb propostes artístiques innovadores quan, tot just, iniciava la seva carrera artística.
Cal recordar que la primera presència de l’art d’avantguarda a Eivissa fou als anys trenta del segle XX quan arribaren els artistes que fugien de la persecució del totalitarisme nazi (Raoul Hausmann, Wols, Erwin von Kreibig, Erwin Broner, Will Faber…) els quals trobaren a Eivissa un refugi segur i motivador per a la seves creacions. L’arquitectura tradicional eivissenca fou, també, en aquells anys de la II República, objecte d’interès per als membres dels arquitectes catalans del GATCPAC. Precisament, al cementeri de Jesús, molt prop de l’Estudi Tur Costa, es troben les cendres de l’arquitecte Josep Lluís Sert (Barcelona, 1902-1983) qui així va voler donar testimoni de la seva vinculació amb l’illa.
“Petit Format” és una selecció de cinquanta obres realitzades entre 1962 i 2016. L’etapa inicial de Tur Costa, després d’un breu període figuratiu, s’endinsà en els camins de l’abstracció. Les primeres creacions de principis i mitjans dels anys seixanta estan pintades en color negre però aniran evolucionant vers una gran riquesa cromàtica. A partir de l’any 1968, el blanc serà decisiu en les seves composicions. Sobre la superfície ja pintada superposarà capes de pintura blanca que tindran la funció d’establir quins elements prèviament pintats han de ser visibles. Gradualment, la seva pintura evoluciona vers el camí de l’informalisme i és en aquesta tendència que Tur Costa trobarà un llenguatge molt personal. A partir d’ara, la inclusió del blanc es realitzarà mitjançant el collage de cartolines. Cada vegada seran menys els elements seleccionats del fons ja treballat i, en algunes ocasions, arribarà a cobrir totalment la superfície. Després, mitjançant decollage sobre el paper afegit, aconseguirà que tornin a aparèixer els elements subjacents.
A partir de mitjans dels anys setanta, les seves creacions presenten un plantejament geomètric que anirà evolucionant vers la recerca del volum i la creació d’espais interns dins el quadre. En aquestes creacions resulta obligada la referència a Lucio Fontana, ja que fou aquest artista informal el que va transformar la noció tradicional espacial mitjançant talls a les seves teles però el cas de Tur Costa és del tot diferent perquè la introducció de l’element espai no és en relació a l’obra i l’exterior sinó que es produeix dins de la mateixa superfície del quadre. La peculiar tècnica de Tur Costa motivà la seva inclusió al llibre La historia del collage. Desde el cubismo a la actualidad d’Herta Wechser (Gustavo Gili, 1976).
L’Estudi Tur Costa és una iniciativa de Marcos i Miguel Tur Witt en la que també hi participen Manuel Oya i Helena López Pezzi que han iniciat el procés de creació de l’Associació Cultural Anneliese Witt- Rafael Tur Costa per tal de constituir una entitat que promogui l’estudi, la investigació i la participació activa en el coneixement i la millora de la riquesa cultural, paisatgística i mediambiental d’Eivissa.