Aquesta comarca, curiosament, no tenia cap tradició, i és de creació artificial. Quan la Generalitat republicana va fer la divisió comarcal de 1936, es plantejà la possibilitat de crear una comarca única que aplegués les actuals comarques del Priorat i el Baix Camp.
La comarca s’inclou a la conca del riu Siurana, i es divideix en dues zones, el Priorat septentrional i el Baix Priorat. Falset n’és la capital. Val la pena visitar Siurana, Cornudella, el Montsant i la cartoixa de Scala Dei, en un lloc magnífic, al peu de la serra i, naturalment, un punt clau de la història del vi, que dona valor afegit a aquesta prestigiosa Denominació d’Origen.
Aquesta comarca, que des del punt de vista enològic gairebé havia desaparegut del mapa, gràcies a l’expansió i prestigi internacional dels seus vins, s’ha posat de moda des de quan a nova York varen descobrir l’encís i potència dels seus vins, en un moment en què gairebé no apareixien en cap carta dels restaurants de Barcelona. Des de llavors, l’interès per aquests vins i el seu prestigi no han fet més que augmentar. El 2004, la guia Parker va qualificar amb 100 punts, la màxima distinció, el vi del Priorat, l’únic de l’Estat espanyol. La clau de l’èxit ha estat, d’una banda, les arrels històriques: sempre que hi ha una zona amb un monestir, en aquest cas Scala Dei, s’hi ha fet bon vi. També és responsable la potenciació de la varietat garnatxa i el respecte pel medi, a més de les fabuloses condicions del terreny a base de llicorella i una excel·lent climatologia –terreny muntanyós, però a uns 20 quilòmetres del mar, amb 4.000 hores d’insolació a l’any, quan la Rioja en té 3.000
Es venien a dojo i servien per reforçar altres vins. Daten, com a mínim, de la fundació de la cartoixa d’Escaladei l’any 1163: el seu abat exercia el domini en terres de vi com ara Poboleda, la Morera, la Vilella Alta, Gratallops, Torroja, Bellmunt, Porrera... és a dir, els mateixos pobles que ara són la seu de cellers de projecció universal. El Llibre de cuina de Scala Dei és fonamental per a la història de la cuina catalana, ja que data del segle XVII, i s’hi descriuen els plats i productes –fruita, torrons, neules, bescuits...– que menjaven els monjos d’acord amb les diverses festes.
Els minúsculs pobles s’han conservat pràcticament sense transformacions, tot i que ara hi ha ecologistes que denuncien la superexplotació vitícola de la comarca, que transforma algun paisatge ancestral. I tenen raó, perquè aquesta aventura va començar gràcies a ells.
Cadascun dels seus pobles vitícoles té el seu caràcter: Siurana, encimbellada en una mola apta per a l’escalada a la Bisbal de Falset,amb les fonts d’aigües del Montsant; o la Vilella Baixa, que desafien alterosos barrancs. La Figuera, La Morera del Montsant, base d’operacions a les excursions per aquesta muntanya; Poboleda, la Vilella Alta, Cabassers, Siurana, Albarca, Lloà, Porrera –el poble de Lluís Llach i del seu celler...
Productes del camp i la seva cuina
Els productes del camp són magnífics, des de les hortalisses –fesols i fesolets, espinacs, ous– a l’aviram, així com la caça –senglar, tords... Es produeixen alguns dels millors vinagres de Catalunya i vins rancis per cuinar, així com un magnífic oli d’oliva arbequina. Podem trobar diverses menes de coques i cocs, amb oli i sucre, ràpid, amb recapte o de recapte, a trossets, maurades, d’arruix (bresca de mel)... Com a norma general, el coc sol ser més gruixut que la coca, però la base és la mateixa. No oblidem les crestes de la Figuera (empanadilles), el pa de figa, el codonyat, la fruita seca. Hi podem adquirir excel·lents embotits, com el bisbe –blanc i negre–, botifarra de llengua, llangonissa –botifarra crua... També s’hi fan bolets, com rovellons, llenegues, ceps i gírgoles.
La cuina ens ofereix la sopa de brosses, mena d’escudella barrejada, el caldo i escorregut –escudella i carn d’olla–, els tomacons fregits, la sopa d’estofat –un curiós plat amb macarrons, que recorda llunyament el goulash hongarès–, la truitada de pasqua, amb bledes i cansalada; la truita amb suc –d’espinacs o altres productes–, després guisada a la cassola, la truita amb bacallà i ous durs, la clotxa –antic menjar de collir olives, un pa obert i farcit amb tomàquet, arengada, ben ruixat amb oli d’oliva–, el bacallà amb ous durs i carxofes, els plats a base d’aviram o corder i cabrit –les “potetes de cabrit” guisades són delicioses– la mona –és tradició sortir a menjar-la al camp, com a València–, el conill amb suc, els curiosos cargols dolços i picants, el tord amb olives, i per postres, el deliciós mostillo –fet amb most de vi, farina, matafaluga, celiàndria, pela de taronja...–, ensaginades, orelletes, canuts de Nadal i altres llepolies.
Les mostres i la cuina van juntes: jornada popular de la truita amb suc d’Ulldemolins –segon diumenge de març, es pot degustar aquesta especialitat comarcal, la truita d’espinacs, fesolets, etc., guisada.