El curs polític acaba amb un fet excepcional. No per la seva transcendència política, que sembla que serà més aviat poca, sinó per la poca freqüència amb què s'ha esdevingut. Es tracta de la Comissió Bilateral, un espai de negociació entre Catalunya i l'Estat espanyol que, segons recollia l'Estatut d'Autonomia, hauria de reunir-se dos cops l'any (com a mínim). La taula es va aprovar l'any 2007, i va complir amb el previst fins el 2009. Des de llavors, només una sola reunió, l'any 2018, ja amb Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Tres anys després, aquest dilluns dos d'agost, es tornarà a celebrar la cimera.
La manca de continuïtat d'una comissió que hauria de ser el "marc general i permanent de relació entre els governs de la Generalitat i de l’Estat", la desproveeixen de la seva funció inicial. En la reunió entre els president Pere Aragonès i Pedro Sánchez del passat trenta de juny es va acordar reprendre aquest espai, amb la voluntat de donar-li una funció complementària a la taula de diàleg i negociació. Per aquesta segona quedarien reservades les qüestions relacionades a la resolució del conflicte polític, i per a la bilateral allò vinculat al dia a dia.
Tenint en compte els precedents, però, cal posar en quarantena aquesta primera retrobada de la comissió bilateral. Només la continuïtat la pot dotar de sentit.
En part, però, aquesta continuïtat dependrà de com els actors interpretin els resultats de la primera trobada i si la troben útil. De moment, en les hores prèvies, han destacat les dificultats per trobar un acord entre els dos actors que hi han de participar per establir l'ordre del dia de la comissió, és a dir, els temes que s'hi parlaran.
Rodalies, el traspàs de la gestió de les beques -pendent des de fa anys, tot i comptar amb una sentència favorable del Tribunal Constitucional- o la petició de la Generalitat d'obtenir la titularitat de la seu de la Policia Nacional espanyola a la Via Laietana, són alguns dels punts que es podrien tocar a la reunió.
Del que sembla ser que no es parlarà és de la gestió dels fons de rescat europeus Next Generation. La delegació catalana, que encapçalarà la consellera de Presidència Laura Vilagrà, va demanar incloure aquest punt a l'ordre del dia. S'han topat, però, amb la negativa del PSOE. Els socialistes, amb la ministra de Política Territorial Irene Rodríguez al capdavant, consideren que aquesta és una qüestió que pertocava tractar a la conferència de presidents de les comunitats autònomes que es va celebrar aquest divendres a Salamanca. Una conferència a la que, com és habitual, no hi va assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Des de Moncloa consideren que aquell era l'espai per tractar el tema de forma multilateral i evitaran entrar en matèria a la comissió bilateral.
La Generalitat, de la mà del conseller Jaume Giró, sí que va participar, després d'anys de no fer-ho, al Consell de Política Fiscal i Financera. Una reunió de la qual Giró en va sortir parcialment satisfet, però amb una espina clavada, no haver aconseguit que el Govern de l'Estat accedís a ampliar el marge d'endeutament de les comunitats autònomes del 0,6% al 1,1%, tal com ell proposava.
També sobrevolarà una altra qüestió, l'aval de la Generalitat, a través de l'Institut Català de Finances, als 34 alts càrrecs encausats pel Tribunal de Comptes. En relació a aquest tema, el vicepresident Jordi Puigneró alertava divendres a l'agència EFE que un informe desfavorable de l'Advocacia de l'Estat "seria totalment incompatible amb l'agenda del retrobament de Pedro Sánchez".
Tot plegat genera un clima tèrbol per a un encontre que serà analitzat com una prèvia a la Taula de Negociació que està previst que se celebri a Barcelona durant el mes de setembre, tal com van acordar Aragonès i Sánchez en la reunió que van mantenir a Moncloa a finals de juny.
Si no vol que es compliquin les perspectives per la tardor, Esquerra necessita sortir amb conquestes favorables als interessos dels partits independentistes de la Comissió Bilateral. De no ser així, revifarien les crítiques a l'estratègia republicana per part dels seus socis, Junts per Catalunya i la CUP. Totes dues formacions van acceptar, amb la boca petita, els dos anys de marge a la taula de diàleg en els acords d'investidura de Pere Aragonès. Els darrers dies, però, no se n'han estat de fer saber que si no hi ha cap mena d'avenç en les primeres reunions de la taula de negociació, potser caldria revisar el termini de dos anys abans d'hora.
A més, la CUP va decidir, la setmana passada, absentar-se de la reunió de preparació de la comissió bilateral entre el Govern i els partits parlamentaris. En una carta a l'Executiu de Pere Aragonès, els anticapitalistes defensaven que "la normalització del conflicte i la conseqüent estabilització del règim no és la bilateralitat necessària".