La Festa o Misteri d'Elx és una representació d'origen tardo-medieval del Trànsit i l'Assumpció de la Mare de Déu que té lloc, anualment, a l'interior de la Basílica de Santa Maria d'Elx els dies 14 i 15 d'agost. La Festa d'Elx és el darrer exponent assumpcionista viu dels Països Catalans. L'Assumpció, però, fou la gran festa mariana en la litúrgia visigòtica entre els segles IX i XI, i rebé una singular embranzida a partir del segle XII, moment a partir del qual es representarà arreu de la Corona d'Aragó. Cal destacar, en aquest sentit, les representacions de Santa Maria de l'Estany, el drama Assumpcionista de Tarragona, les celebracions de Mallorca, el Misteri de la Seu de València, i les representacions d'Igualada, Tortosa i Castelló de la Plana. Avui dia, però, el Misteri celebrat a la ciutat del Baix Vinalopó constitueix l'última mostra dels drames assumpcionistes catalans celebrats en honor de la Mare de Déu.
La Festa o el Misteri d'Elx hi ha perdurat fins els nostres dies malgrat les reiterades prohibicions, generades d'ençà del Concili de Trento, de les representacions dramàtiques en l'interior de les esglésies, i del trasbals que suposà el saqueig de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió, que afectà molt negativament el Consell de la Ciutat i féu malbé la consueta conservada en "l'arca de les tres claus".
Dos són els eixos que vertebren aquest espectacle litúrgico-festiu: la música i la representació dramàtica. Segons Alfons Llorens, el Misteri concentra la història de la música: "Sap compaginar el cant gregorià -hereu de la salmòdia jueva i del cant popular greco-romà- amb les polifonies renaixentistes i barroques. A més, els 'mestres de capella' estaven obligats a compondre i, per aquesta raó, cada època hi ha deixat la seua empremta. D'altra banda, la festa també resumeix una part de la història del teatre."
Pel que fa a la música, cal dir que, per bé que avui dia els instruments musicals han quedat reduïts a l'orgue, la guitarra i l'arpa, la música instrumental tingué un gran pes en la representació. De fet, i durant el segle XIX, hi hagué el costum de substituir o duplicar algunes veus per instruments musicals com la tuba, el bombardí, el fagot o el clarinet baix. Fins que, arran de la reforma del 1924, s'impulsà l'ús exclusiu de les veus. En l'actualitat, aquestes veus constitueixen un dels elements més cridaners i espectaculars del Misteri. Els xiquets que fan de cantors en la Festa mariana omplen amb els seus cants melismàtics la Basílica de Santa Maria d'Elx en un espectacle d'una plasticitat i una bellesa sense parió.
L'aportació de vint xiquets i xiquetes de l'Escolania del Misteri d'Elx constitueix -en paraules del seu director, Manuel Ramos- "l'aportació simbòlica de les comarques del sud als cants del Germanies 2007, de Lluís Llach", un espectacle en què participaran un total de dues-centes veus procedents de diverses corals d'arreu dels Països Catalans.