“Volem exportar aquest lideratge lleidatà cap a la Generalitat de Catalunya”. Així es pronunciava la portaveu d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta, durant la campanya electoral del 14 de febrer en un acte de campanya a Lleida, circumscripció per la qual era candidata.
Un “lideratge lleidatà”, el de l’alcalde Miquel Pueyo amb el suport de Junts per Catalunya i el Comú de Lleida, que el 2019 va encarnar allò que els republicans projectaven per al Principat. Una “via àmplia”, agrupant tots els partits a favor del dret a decidir i l’amnistia, que va ser el leitmotiv de la campanya electoral catalana, tot i que després no es pogués materialitzar als acords de govern.
La coalició lleidatana, doncs, havia esdevingut un símbol. La prova tangible que allò que pretenien els republicans era possible. “No ho dic això com una idea de campanya. Ja ho hem fet. El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, va aconseguir l’alcaldia amb un acord d’aquestes característiques”, expressava Pere Aragonès en una entrevista a Públic abans de les eleccions.
Un símbol que, passats dos anys, s’esquinça. La sortida del Comú de Lleida, una agrupació d’electors propera a Catalunya en Comú, del govern municipal, trenca amb aquesta exemplificadora transversalitat. Tot i que no significa, per ara, un trencament de ponts. En contra del que tothom podria esperar si es tractés d’una qüestió de política principatina, els motius de la ruptura provenen dels malentesos de la gestió del dia a dia d’un ajuntament i no pas de la qüestió nacional. Així ho ratifiquen les tres forces que eren a l’executiu.
El detonant
El passat 14 de juliol, l’alcalde Miquel Pueyo va firmar tres decrets que deixaven el regidor dels comuns, Sergi Talamonte, fora de la junta de govern. El 16, com a conseqüència, els dos regidors del Comú de Lleida abandonaven l’executiu local i passaven a l’oposició.
Segons Miquel Pueyo, el motiu del trencament “ha estat el fet que en diverses ocasions, al llarg de dos anys, el Comú s’ha manifestat públicament en contra de decisions preses pel govern, o fins i tot reclamant la dimissió del regidor d’urbanisme de Junts”, Toni Postius. Tot plegat ho categoritza com “una suma de deslleialtats”. A més, assegura que els regidors d’ERC i JxCat li havien demanat “que no toleri més la situació de desordre públic evident”, i manifesta que “la meva confiança en la maduresa política dels regidors del Comú es veia molt tocada”.
L’acord de Govern ratificat per Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i El Comú de Lleida l’any 2019 contemplava l’aturada de la creació d’un centre comercial als terrenys de Torre Salses de la capital lleidatana.
El projecte compta, oficialment, amb l’oposició de tots tres partits de govern, però per al Comú ha estat el que ha fet que es trenqués l’executiu. De fet, la destitució de Sergi Talamonte arriba poc abans que la Junta de Govern Local aprovés la parcel·lació dels terrenys de Torre Salses, que permetria l’avanç del projecte, com a mínim, una fase més. Segons Pueyo, perquè “ens trobem lligats en allò que podem fer per un conveni que va firmar el govern anterior a darrera hora de la legislatura”.
Per a Elena Farré, regidora del Comú, això és “un incompliment del pacte d’entesa”, en tant que creuen que l’aprovació es podria haver demorat perquè “el comú va presentar un informe jurídic d’una advocada especialitzada en temes urbanístics que manifestava que el procés podria ser nul perquè falta un informe ambiental”.
Segons replica Pueyo, aquests informes ja eren sobre la taula i tot i això, les respostes dels tècnics indicaven que no podien fer res més a risc de ser acusats de “prevaricació”. El paer en cap creu, a més, que tot i que el document firmat pel PSC –partit que governava anteriorment a la capital del Segrià– “ens deixa poc marge”. Abans de la construcció “hi ha moltes accions que molts actors poden prendre” per aturar el projecte.
Farré expressa els seus dubtes sobre aquest punt i recorda que “encara que faltin 25 passos, si el projecte va tirant endavant, no s’atura”. A més, retreu a ERC i JxCat que “no han dit què faran per evitar-ho”.
Més enllà del cas de Torresalses, la regidora dels comuns denuncia que “ja hi havia un conjunt d’incompliments del pacte” i que “quan no tens espais de debat interns o les decisions no es prenen de forma col·lectiva, el que queda és traslladar el malestar”. Farré, reconeix, però, que tots els socis, també ells, podrien haver fet més per fer funcionar millor els espais de coordinació. També afirma que “Pueyo ens havia alertat que no era partidari d’emetre comunicats específics, tal com havíem fet nosaltres”, però que, per a ells, “la transparència és el primer. Tenir dissensions no és deslleialtat”.
Finalment, Antoni Postius, tinent d’alcalde i regidor de JxCat, recolza “la postura de l’alcalde” i reclama que el fet que “els socis es retreguin coses públicament no és el que pensem que ha de ser el funcionament d’un govern”.
I ara què?
Un cop trencat el Govern, l’executiu que lidera Pueyo es queda a dos regidors de la majoria absoluta, cosa que li dificultarà la presa de decisions. En principi, però, des del Comú estenen la mà per aprovar “les polítiques del pacte d’entesa”. Elena Farré acota que no volen “afectar la governabilitat i que la ciutat es vegi afectada pels canvis”.
“Esperem que, tal com van manifestar, l’estabilitat la puguin aportar des de l’oposició, perquè també son pares i mares de molts dels projectes”, exposa a EL TEMPS Antoni Postius. El de Junts per Catalunya, partit que sempre ha manifestat la seva distància ideològica amb el Comú, exposa que no intentaran canviar el programa acordat al pacte perquè “fer política és gestionar les contradiccions pròpies. Al llarg de dos anys no sempre hem estat d’acord amb els socis. Per tant, el nostre compromís és que tenim un full programàtic i seguirem endavant amb aquestes mesures”.
Al seu torn, Pueyo és conscient que haurà de buscar suport per aprovar certes mesures. “La política local és local, molt més que ideològica. Per tant, si hem de parlar de pressupostos o d’una determinada inversió, això ens obligarà a parlar amb tothom i buscar consensos”, detalla. El paer en cap afegeix que confia que “el comú es comprometi a tirar endavant els elements del programa de govern”. Un programa que, diu, “no s’ha modificat ni una coma”.
Un futur tripartit?
Preguntat per si la sortida del Comú de Lleida del govern local és un contratemps per la via àmplia que promulga ERC, Pueyo explica que, per a ell, la marxa del seu soci de l’executiu “és una mala noticia”, i té “un punt de decepció” perquè “he treballat molt durant dos anys per mantenir aquesta via àmplia”. Una via, pensa, que “continua sent vàlida”, atès que la sortida dels comuns respon “més aviat a dificultats de funcionament” i no pas a diferències polítiques de fons. No descarta, tampoc, que “en una altra legislatura el Comú, Junts i nosaltres ens puguem tornar a trobar plegats”. Així, demana “deixar portes obertes per a un futur”.
De la mateixa manera ho veu Postius, de JxCat, qui assenyala que “els retrets públics o les deslleialtats no han estat en clau nacional. Com a Junts, ens hagués agradat ser més agosarats en algunes qüestions, però entenem que estem en un govern de coalició”. Indica, a més, que les divergències han estat de caràcter, sobretot, estratègic, perquè “no hi havia una divergència en el què, sinó en el com”.
Sobre aquesta mateixa qüestió, Farré explica que després de 40 anys de govern del PSC –interromputs entre 1987 i 1989 amb l’alcaldia del convergent Jaume Oronich– calia una aposta “per fer un canvi” i que ara “cal seguir apostant perquè una altra manera de fer política sigui possible”. Per tant, no creu que “l’aliança fos un error ni que ERC s’equivoqués”. Es reserva pronòstics, però, pel que pugui passar d’aquí dos anys: “en funció dels resultats veurem si és oportú o no repetir. Nosaltres estem orgullosos de la tasca d’aquests dos anys”.
Dies després del trencament, doncs, de portes enfora sembla regnar la bona voluntat per sostenir un projecte que fa dos anys volia ser un símbol de la via àmplia. Caldrà veure, però, si aquest clima se sosté els dos anys que resten perquè els lleidatans tornin a passar per les urnes.