Qualsevol que haja estat al Feslloc sap que l'ingredient principal d'aquest festival que es celebra el segon cap de setmana de juliol a Benlloc són els concerts. El Feslloc, tanmateix, és molt més que música: és la zona d'acampada, el frec humà, la xaranga matinera, les abraçades, les visites a la piscina, la reivindicació i els retrobaments. És al capdavall, quasi tot allò que el context pandèmic no permet. I tanmateix, tossuts, aquests 2021 Escola Valenciana i l'Ajuntament de Benlloc, promotors de la iniciativa, han tirat endavant l'edició que fa 15 d'aquest festival de música en la llengua pròpia. El Feslloc 2021, és cert, no ha estat com el que es celebraven prèviament a la pandèmia, però s'hi ha començat a semblar.
Perquè aquest cap de setmana, en aquest municipi de la Plana Alta es va tornar a ballar i això, que ens semblaria una nimietat fa dos anys, és del tot extraordinari. I també, amb cada volta més gent vacunada, es van recuperar algunes abraçades fugisseres que ens havíem negat durant mesos, per prudència i responsabilitat. En definitiva, es recuperava el sentit col·lectiu de tot plegat; la rebel·lia de sentir-se viu, que diria Xavi Sarrià. Els mateixos cartells d'enguany volien remarcar aquest sentit comunitari amb tot d' insectes pul·lulant ací i allà: les vespes que formen colònies, per simbolitzar el caràcter gregari del festival; els eixams d'abelles, en tonar al rusc, que es comuniquen mitjançant una dansa; les papallones que volen a l'aire; els pixavins, com a símbol de la bona sort,...
No ha estat, tanmateix, una edició senzilla. Ans al contrari: com reconeixien els organitzadors ha estat l'edició més difícil d'ençà que el 2007 se'n celebrà la primera. Ja l'any passat, hagueren de reformular la cita. Fou de fet, l'únic festival que es va atrevir a celebrar-se, sobretot com un gest de suport al món de la cultura. Els canvis introduïts el 2020 feien del festival una cita manejable: s'allunyà del nucli urbà, s'eliminà la zona d'acampada, es reduí a un sol dia de concerts i, sobretot, es limità l'aforament a 140 persones. Quan l'any passat es clausurà la cita, tothom va pensar -també els organitzadors- que el 2021 tot tornaria a la normalitat.
Res, però, més lluny de la realitat. I això a pesar que fa aproximadament un mes la situació epidemiològica invitava a l'optimisme. La rapidesa amb què es van vendre les 1.500 entrades indicaven que entre el públic més fidel hi havia moltes ganes de celebrar el final de la pandèmia. La crisi sanitària, però, no havia acabat i l'empitjorament de les dades ha situat els organitzadors en una muntanya russa de decisions. En només quinze dies, van passar de dissenyar un festival amb la gent dreta i amb mascareta, a plantejar-se seriosament posposar-ho. I encara, dijous, tingueren l'ai al cor amb les noves restriccions aprovades per la Generalitat Valenciana a la vista de l'empitjorament de les dades de la covid. Allò més senzill hauria estat deixar-ho córrer, cancel·lar com han fet altres festivals d'estiu promoguts per empreses privades, o ajornar-ho. El Feslloc és una altra cosa i optà per la persistència. A alguns els podrà semblar una temeritat; a uns altres, una decisió valenta. I, potser, hi haja una mica de totes dues coses.
La prova de foc era sobretot dissabte, amb Zoo com a plat fort. Com a cosa extraordinària, els concerts s'havien concentrat de 18 a 00.30 hores. La distribució dels 1.500 assistents era un repte majúscul: ho resolgueren col·locant taules d'un màxim de 10 persones, a uns sis metres les unes de les altres. Amb una aplicació de mòbil es podien fer comandes de begudes, de forma que es reduïa la mobilitat entre espais. Quan a les sis Jonatan Penalba va pujar a l'escenari el sol queia a plom. Escarmentades per la jornada prèvia, unes joves es resguardaven del sol amb unes cadires reconvertides en para-sols. La desfilada de gent cap al recinte es feia més intensa a mesura que passaven els minuts, mentre a sobre de l'escenari Feliu Ventura convocava l'atenció dels i les assistents i dedicava una cançó al seu fill, "nascut al bressol de la precarietat". Curiosament, el de la pandèmia ha estat el Feslloc amb més assistència de públic familiar. Hi havia els pre adolescents i adolescents de cada any, acompanyats pels progenitors. Però també molts carros i carrets i xiquets entremaliats. És, de fet, un públic que el Feslloc -fins ara molt adreçat al jovent- voldria retenir, potser per allò de fer llavor. Ja se sap: qui no sempre, no cull.
Tornem a l'escenari, però, perquè dissabte a la nit Tito Pontet iniciava gira. Els ritmes caribenys procedents de l'Alcoià són encomanadissos. La veu d'Alba Terol sona potent, vital. Alguns dels assistents s'alcen per ballar la Cúmbia de Sant Benet. Molts altres es cruspeixen l'entrepà a l'espera del plat fort del Feslloc 2021. Quan Tito Pontet es retiren, en la pantalla de l'escenari apareix un tobogan. Una veu dels organitzadors recorda, pel que puga vindre, quines són les normes: enguany, al contrari que l'any passat, es pot ballar, però amb mascareta i sense abandonar els volts de la taula de cadascú. I remarca: per beure, cal seure. És tan fàcil que una criatura de P3 ho entendria: ballar amb mascareta; beure asseguts.
Quan passen uns pocs minuts de les deu i el cel ja s'ha fet fosc, la banda encapçalada per Panxo surt a l'escenari. Crits desfermats. L’eufòria recorre tot el recinte. És el moment que tothom havia esperat i els de la Safor corresponen amb una introducció potent. Es succeïxen Avant, La del futbol i Vull. Ni els més estoics romanen en la seu cadira. És senzillament impossible. La gent de l’organització (ben visibles amb les seues samarretes negres i el lema ‘Unim-nos’) es passegen, marcials, per entre els corredors que s’obren entre les taules. Diplomàticament recorden als dissidents les normes aquelles per a xiquets de P3: drets, amb mascareta; asseguts, per beure. La gent, resignada, fa cas. També l’alcalde de Benlloc es passeja per entre les taules, vigilant. Aquest és un festival d'anar per casa i tothom s'hi involucra.
L’entusiasme puja un grau quan a les 22.30 sona Correfocs i es desborda deu minuts després quan del trombó ixen les primeres notes d’Esbarzers. La gent salta. I balla. I canta. I alça els braços. Com el gas que surt d'una ampolla de cava que ha estat sotmesa a molta pressió. Uns pocs, és cert, s’obliden d’allò tan bàsic de la mascareta. Perquè la burrera i l’alcohol combinats són antonims de senderi. Són uns pocs, però. La majoria accepten que el tapaboques és un mal menor. I, de sobte, sembla que tot torna a ser com abans, envoltats d’amics i amigues, ballant les mateixes cançons, amb la mateixa emoció, en el mateix lloc, col·lectivament, com les avelles del rusc. Zoo ens recorda que no tot en la vida és pandèmia. I els mesos de confinament i de restriccions semblen una anècdota en comparació a l’emoció que, en aquell moment, es viu a Benlloc. El Feslloc, quinze anys després de la primera edició, és viu i ben viu. Amb responsabilitat, sí, però també amb una alegria col·lectiva.