–Gemma Geis va sortir de la universitat per entrar en política i ara farà política per a les universitats. Està satisfeta d’aquest recorregut?
–A mi m’hagués agradat no haver hagut d’entrar en política. Això voldria dir que no hi ha presos ni exiliats i que la gent hagués pogut votar amb normalitat i sense repressió l’1 d’octubre, dia que va canviar la meva vida. Dit això, si has d’entrar a Govern, millor fer-ho en posicions que puguis desenvolupar i que coneguis. Jo he fet molta política universitària com a vicerectora, i crec que aquest és un dels llocs on puc aportar una experiència.
–Durant la legislatura passada li vam sentir dir algun cop que no es considerava política. Creu que ara que és consellera ja se’n pot considerar?
–La gent del meu equip continua dient que actuo de manera anormal si ho comparem amb com ho fan els polítics clàssics. Ara, en la configuració de l’equip, estic anant molt a poc a poc, intentant fer més una orquestra amb projecte sòlid. Estic parlant amb molts investigadors de dins i de fora de Catalunya per fer una radiografia clara. En aquest sentit, reconèixer que no saps de tot i que has d’escoltar molt per aprendre no és una cosa molt habitual en els polítics clàssics. Òbviament, si soc consellera soc política, però m’agrada mantenir la meva manera de fer personal, que suposo que és la que la gent que ha confiat en mi vol que continuï tenint.
–Com funciona la relació Aragonès-Puigneró aquests primers dies de Govern?
–Venim de tres anys amb moltes dificultats i hi ha una voluntat de governar amb la màxima exigència davant un moment difícil. Hi ha molta voluntat de treball i d’entesa, així com d’evidenciar a tota la ciutadania que l’independentisme és el millor instrument per la recuperació econòmica i social del país.
–Alguna gent del seu partit es va mostrar disgustada amb el pacte de Govern signat per Esquerra Republicana i Junts. Com va viure aquella situació?
–Escoltant molt el carrer. Quan hi ha acords no sempre hi ha satisfacció total en totes les parts. Hi havia, de fet, gent d’Esquerra Republicana que no estava del tot satisfeta. Però això és normal. Un cop assolit l’acord, m’agrada que es respectin els pactes que l’han fet possible. A partir d’aquí, cal construir el pacte, que evolucioni i treballar.
–Durant la legislatura passada no es van complir els pactes?
–Evidentment que no. La legislatura passada hi va haver acords d’investidura que no es van complir i tot un llistat de coses que teníem a la motxilla que van quedar pendents. No ho dic amb recança, sinó amb ganes de mirar endavant i fer les coses de manera diferent, tal com crec que exigeix l’independentisme.
–En algun moment va arribar a pensar que seria nomenada vicepresidenta?
–No [riu]. De fet no sabia ni si seria consellera. Sí que estava preparada per ser diputada de territori i per fer de formigueta. Tenia moltes ganes de tenir un perfil baix i de continuar fent la feina que vaig fer durant la pandèmia, que em va permetre connectar amb tanta gent. Per a això sí que estava molt mentalitzada.
–Què creu que pot aportar la creació d’una nova conselleria d’Universitats i Recerca separada d’Empresa?
–Ho aporta tot. Crec que un país que té la política de recerca i universitats al centre, amb una Conselleria pròpia, ha de forjar la importància d’aquest Departament perquè mai més, en cap altra configuració de govern, hi torni a deixar de ser. D’altra banda, el que es fa és posar al centre del debat la transferència, la recerca, el talent, la innovació, les patents... Aquests dies se’n parla molt més, i un país que parla d’aquestes coses és el país que anhelem els independentistes. Crec que aquesta Conselleria permet posar el focus en aquestes polítiques. De fet, crec que si jo fos consellera d’Empresa, Universitats i Recerca, a aquests últims àmbits vostès dedicarien potser dues preguntes o tres. Això també es veia als debats parlamentaris, on se’n feien dues propostes de resolució per cobrir l’expedient. Cal parlar i debatre sobre universitats, i des d’aquest punt de vista és molt important.
–Hi ha qui diu que això pot perjudicar la relació entre el món formatiu i el professional. En aquesta direcció, han treballat ja amb el conseller Roger Torrent línies d’acció conjuntes?
–Haurem de treballar, és clar. Tot i que amb qui avui tinc un dinar de treball és amb el conseller d’Educació [Josep Gonzàlez Cambray], perquè crec que moltes vegades l’educació i les universitats no estan prou coordinades. La pandèmia ha demostrat que els compartiments estancs s’han acabat. No hi ha calaixos a la gestió política, sinó punts de trobada. Perquè, quina conselleria no està afectada per la recerca? Cap ni una. Totes n’estan implicades.
–Els rectors de les universitats catalanes van signar un compromís contra la crisi educativa, conjuntament amb diferents actors del sector. Entre els diferents punts que s’hi recullen hi ha la necessitat que un 80% de la docència siga en català. Tenen previst fer cap acció des de la Conselleria per fer-ho possible?
–Sí. Ha de ser possible la internacionalització de les nostres universitats en la llengua vehicular del país. També ha de ser possible fomentar les relacions entre les universitats dels Països Catalans. I de fet, en l’estructura de la Conselleria, hi haurà una Direcció General d’Impacte Territorial i Social, i una de les seves potes serà el tema lingüístic. Portem quaranta dies de Govern i falten per saber encara moltes coses, calen reunions amb estudiants, rectors, informes, etc. per parlar des de la rigorositat. És important i el país ens ho demana, a més a més. Crec que el català s’ha de tornar a reivindicar i a defensar, hem de fer la llengua moderna, promoure-la com a valor, perquè ens permet situar-nos al món. De fet, un dels informes que vaig rebre és sobre les demandes i la preocupació per part de les facultats d’educació pel nivell de català amb què arriben els estudiants. Serà, per tant, un dels temes que haurem d’abordar en la reunió de treball amb el conseller d’Educació.
–Quines mesures es poden aplicar des del seu Departament en aquest sentit?
–El que s’ha de fer abans que res és una bona radiografia per tenir clar quines són les les causes del retrocés. S’ha de tenir clar que en el català és molt important l’àmbit digital. La llengua hi ha de ser molt present i també s’ha de fer recerca en aquest àmbit. Haurem d’elaborar un pla per corregir i posar recursos allà on faci falta per enfortir el sistema. Som un país en què ens agrada que es parlin moltes llengües, només faltaria: hi ha molta diversitat i el català ha de ser la llengua vehicular. Però hi ha molts estaments estatals i del feixisme en què hi ha el clar propòsit d’atacar la llengua catalana. Hem de ser implacables amb totes aquelles actituds que no tinguin a veure amb les propostes de millora i correcció, sinó amb la voluntat de no respecte.
–Vinculat al tema de la llengua i arran de les polèmiques i les sentències judicials del darrer any, està la Conselleria en disposició de blindar que la selectivitat siga en català el propers anys?
–La Conselleria està en la posició de defensar la llengua catalana i de demanar la màxima aliança possible en aquest àmbit. S’ha de fer poc soroll, pocs tweets i bona feina. En aquest sentit, dimarts el conseller Jaume Giró presentava el decret llei de l’acord dels avals després de dies de molta pressió. Hem d’entendre tots plegats que quan la repressió actua, el que cal és silenci, treball i discreció. En aquest sentit, treballarem amb totes les eines disponibles i haurem d’empoderar, també, la ciutadania en defensa de la llengua. Un Govern no pot defensar la llengua si els ciutadans no són els primers a defensar-la.
–Com s’empodera la ciutadania en defensa de la llengua?
–A nosaltres ens agrada que la ciutadania decideixi, i per tant han de defensar les seves posicions. En el cas de la selectivitat es va poder veure: vam garantir, com sempre, el dret a poder fer l’examen en les tres llengües, vam enfortir la comunicació i va ser l’estudiant qui va decidir fer l’examen en una llengua o l’altra. El resultat va ser que menys del 4% dels estudiants van decidir fer l’examen en castellà. Aquest és el país que volem: un país que proposi i en què els ciutadans decideixin.
–En l’àmbit de la Xarxa Vives, han trobat en les universitats dels Països Catalans predisposició per defensar aquests posicionaments envers la llengua?
–Seré sincera, perquè no m’agrada enganyar: encara no hem arribat aquí. Però vaig ser vicerectora, sé el que és la Xarxa Vives i crec que ha de donar molt més de si, que s’ha de rejovenir, serà un àmbit que intentarem revolucionar una mica. En el cas del català, com que al darrere hi ha una actuació judicial, no puc dir molt més. En aquest país tots hauríem d’aprendre a gestionar la repressió i a actuar de manera intel·ligent. Aquest debat el tindrem al setembre. En tot cas, són els estudiants els qui han de demostrar que aquest globus que s’ha unflat no existeix i que a Catalunya no existeix cap conflicte lingüístic. Quan empoderes la ciutadania li dones l’oportunitat de demostrar coses com aquesta.
–Una altra reivindicació del compromís és la remuneració de les pràctiques curriculars. Treballaran per fer-ho possible aquest mandat?
–Ho hem començat a treballar per mirar quines són exactament les demandes, la situació dels estudiants amb les pràctiques i mirar de proposar alguna opció que permeti que les pràctiques no remunerades no afectin les persones que, per exemple, han de treballar per haver de pagar la carrera, i per tant no es poden permetre fer pràctiques no remunerades. Encara no puc concretar com, però aquest compromís hi és.
–Tenen previst incorporar mesures que facilitin la compaginació dels estudis universitaris amb la jornada laboral per tal de facilitar l’accés a la universitat d’aquelles persones amb menys recursos?
–Hi haurà les beques salari. Aquells estudiants que necessitin un suport econòmic podran comptar amb les beques per desenvolupar la seva tasca acadèmica a canvi d’exigir, és clar, un resultat. També he de dir que la millor política universitària és la independència, perquè sense dèficit fiscal podríem desenvolupar molt més aquestes mesures.
–Ara han anunciat la rebaixa del 40% dels preus dels màsters públics. Una part important dels màsters de les universitats són propis i no oficials. Estan valorant fer extensiva la rebaixa als màsters propis?
–Els màsters propis moltes vegades ajuden al finançament propi de les universitats, i per tant crec que aquí no hem d’entrar. El que sí que és important és el fet que els graus tenen tres tipologies, i en funció si el grau és més experimental o menys, el preu del crèdit és més car. I si diem que hem de digitalitzar el país i que necessitem més indústria per ser més sobirans, hem d’eliminar les tres categories de grau fent que qualsevol carrera sigui assumible per qualsevol persona. Això ho prioritzaria.
–Recentment han baixat el 30% del preu de les matricules i ara el 40% dels màsters. Com afecta això al finançament dels altres àmbits de la universitat, com ara la recerca?
–No afectarà el finançament previst, que serà el mateix. El que hem de mirar, tal com em vaig comprometre per als propers Pressupostos, és que hi hagi al voltant del 5% del pressupost destinat a la Conselleria, i que el pacte nacional que estableix quins són els llindars del percentatge públic de finançament ens faci acostar-nos a allò que ens agradaria com a país. Tot sabent, i cal recordar-ho, que amb un Estat independent en tindríem molt més de marge.
–Tenen el compromís del president Pere Aragonès en aquest sentit?
–Jo soc lleial. Quan deia que els pactes s’han de complir podria quedar molt bé i donar un titular molt fàcil, però crec que aquesta política no interessa. No he trobat mai cap departament que no necessiti més pressupost. Però cal fer aquesta aposta de país per Recerca i Universitats, i per això s’ha de funcionar amb lleialtat i respectant els acords. I als acords de Govern hi ha dades concretes sobre aquest finançament públic i sobre el que ha de representar del PIB, que és el 2,12%. Aquí és on m’agafo jo.
–Per quines vies pensa que caldria cercar nou finançament per la universitat pública?
–El mecenatge científic s’ha posat molt de manifest. Moltes empreses ara veuen que apostar per l’R+D té un impacte econòmic per prevenir futures pandèmies o futures crisis. En el projecte de la Llei de la Ciència –que la setmana que ve aprovarem al consell tècnic i dues més tard l’aprovarem a Govern– hi ha mesures per incentivar aquest mecenatge. Hi hem d’apostar desacomplexadament. Als països més moderns hi ha aquest paper del finançament privat, que no vol dir que no hi hagi retiment de comptes o garanties. Però si hi ha un sector privat que vol invertir perquè això genera un guany social, aquí ens hi trobaran.
–Creu que aquesta llei podria posar en entredit la independència de la recerca universitària?
–No. Si hi ha un finançament públic i a una empresa l’interessa finançar una determinada recerca, crec que això ha de ser compatible. Això no vol dir que no hi hagi estàndards d’avaluació o criteris de retorn a la societat. Hem de ser una mica més moderns. No només parlem d’empreses, parlem també d’associacions, administracions públiques, entitats... Tot el país ha d’estar connectat amb la recerca. No parlem només d’empreses. Quan diem que hem de transferir molt més la recerca a la societat, diem que transferència és també un grup de psicologia social que modifica un protocol per atendre la pandèmia en l’àmbit emocional. Per exemple, el protocol del suïcidi també és transferència, és transformació. No només parlem de l’àmbit científic o tecnològic, sinó també de l’àmbit de les humanitats, del dret o de l’economia. Hi ha molta capacitat per transferir a la societat. De la mateixa manera, si parlem d’innovació no només parlem d’innovació que es pugui monetitzar, sinó que la innovació en qualsevol àmbit fa avançar el país. Per tant, quan diem que la recerca ha d’estar al centre del país volem dir que s’ha d’obrir el ventall de les possibilitats que ens dona. Els investigadors no sempre porten bata blanca. I si expliquem perquè calen aquestes inversions, si expliquem el retorn que tenen, els polítics seran molt més sensibles respecte a aquest àmbit.
–L’acord de govern de Junts amb ERC es compromet a aprovar la llei de la Ciència de Catalunya i la Llei de Mecenatge. Què han de canviar aquestes lleis de l’actual sistema de recerca?
–S’està redactant també la llei de la Ciència espanyola i caldrà veure quin impacte té aquí. La llei catalana elaborarà l’ecosistema de recerca i de ciència del nostre país. Farà el vestit de quin ha de ser el model de ciència: col·laboració amb universitats, centres de recerca, càtedres, transversalitat de la recerca... La llei pretén ser una estructura de país per poder avançar en la ciència. Fins ara no teníem aquest marc jurídic. I establirà l’estratègia oberta de la ciència perquè els resultats de la ciència siguin oberts i els investigadors puguin accedir-hi, innovar i trobar noves vies de recerca. Hi ha moltes mesures que conceptualitzen un país i donen cobertura política als agents a través d’aquesta llei.
–De quina manera la universitat catalana pot aconseguir retenir i captar talent?
–No hem de retenir només el talent, sinó que l’hem d’atraure i recuperar el de fora. Per això, falta més finançament públic, i també privat, i crear més indústria perquè aquest talent pugui tenir més llocs per treballar aquí i desenvolupar el seu talent. Per als que han marxat hem potenciat els ICREA, que són contractes que fa la Generalitat amb què ve gent de prestigi i s’atrau moltíssima inversió de projectes de recerca. Així s’atraurà el talent amb més força. Cada ICREA atrau set contractes. Cal recuperar i atraure. El país ho necessita. Ara, hi ha determinades ofertes d’altres universitats i centres d’altres països amb què no podem competir. Per això hem de generar un ecosistema en què els investigadors s’hi sentin còmodes i que reforci el seu compromís amb el país. Cal crear aquestes sinergies.
–Té sentit captar talent internacional o primeres espases de la investigació quan el professorat català sovint denuncia que treballa en condicions de precarietat?
–De vegades són àmbits diferents. La universitat catalana està envellida i cal un relleu generacional. I no pot ser que un investigador, pel fet de ser-ho, no tingui unes condicions laborals mínimes. Això no pot ser. Això ha de ser compatible amb atraure gent de l’àmbit internacional. Parlem de nivells diferents d’afectació.
–A Catalunya un 44,2% del personal docent investigador està contractat com a professorat associat. En principi és una figura pensada per aportar coneixement del món laboral a la universitat, però a la pràctica està essent una forma de contractació de professorat en condicions que, segons denuncien, són precàries.
–Aquestes pràctiques hi són. Estic començant a demanar dades, i també és menys freqüent que no sembla. Si s’augmentés el finançament a les universitats catalanes, això s’eradicaria. I alhora, com a Conselleria hem de treballar perquè els associats desapareguin.
–Llavors, tenen previst un pla de reconversió d’aquests associats?
–Ho intentarem fer. Quan més finançament tingui més fàcil serà. També és cert que si l’Estat espanyol eliminés les taxes de reposició seria molt més fàcil no caure en això. És un tema més complex, perquè la funció pública té normes estatals, però amb més finançament no hauríem de recórrer a això. Allò que hauríem de reivindicar, en el cas dels associats, és que una persona que fa tres o quatre hores de docència a la universitat també tingui un sou més elevat i no treballin només per compromís o per qüestions reputacionals, sinó també per diners.
–Un informe del Vicerectorat de Recerca de la Universitat de Barcelona publicat al febrer de 2021 indicava que els fons invertits en recerca a les universitats són més rendibles que els invertits als centres de recerca. Què en pensa?
–En aquesta batalla no entraré. Han de ser compatibles els centres CERCA [Centres de Recerca de Catalunya] que tinguin el seu finançament i els centres de recerca amb un lideratge i potència internacional. Altra cosa és que s’hagi de dotar de finançament i que els últims anys no s’hagi fet tant com ens hagués agradat. Si financem les universitats com pertoca i els centres CERCA, això haurà de servir per col·laborar i teixir aliances. Tot passa també pel pressupost i pel finançament. Amb un bon finançament tot això es diluirà.
–D’altra banda, la Fiscalia demana vuit anys de presó a 13 joves universitaris que van participar en una protesta estudiantil l’any 2017. Des de la Conselleria es donarà suport d’alguna manera a aquests joves?
–M’hi vaig posar en contacte des del principi. Des de la Conselleria ens agafa de prop aquesta demanda i tenim fil obert. En vaig demanar l’absoluta absolució. En temes antirepressius la gent sap que jo hi soc sempre. I a més, els universitaris han de ser crítics, exigents i compromesos amb el país. Per això tenen tot el meu suport.
–Mirant cap a Madrid, quina opinió li mereix la Llei de Convivència que impulsa el ministre Manuel Castells?
–Estem una mica amatents a quin serà l’esborrany final de la llei. De la mateixa manera que li vaig poder traslladar al ministre la nostra voluntat de col·laborar, perquè a més a més és un acadèmic que aprecio i que reconec, també hi haurà la mateixa força de defensa del sistema universitari català i, per tant, dels drets i les llibertats. A més, ja ho vaig dir a la compareixença al Parlament: no podem dir que estem un país que té el coneixement al centre si s’esmolen drets i llibertats fonamentals. L’altre dia, Ciutadans i Vox em demanaven la neutralitat de les universitats. I no. Les universitats han de fer recerca, docència, transferència i compromís social, que no vol dir compromís polític. Compromís amb els drets i les llibertats, perquè l’investigador sempre és una persona compromesa amb algun àmbit. Per tant, no podem demanar la neutralitat de les universitats. Un país que vol la societat del coneixement al centre no pot ser un país en què es vulnerin drets i llibertats.
–Hi ha qui diu que aquesta regulació limitaria el dret protesta a les universitats.
–Sí, però haurem de veure quina és la redacció final del text, les esmenes, les negociacions amb els grups parlamentaris... No vull alarmar més perquè vull cooperar. El moment ho demana. Clar, hi ha coses com ara el decret digital, amb què et poden enregistrar el mòbil sense ordre judicial i contra el qual Unides Podem no ha fet res. Em sembla que un país que permet això no és un país transformador ni de progrés.
–Qui paper pot tenir la universitat catalana en la vehiculació dels fons Next Generation?
–La universitat catalana, i el secretari general, el que han fet és identificar tots aquests fons. Tot està tancat. La feina està feta. En funció de quina sigui l’aportació del Next Generation podran entrar més o menys projectes, però la feina està tancada i els projectes estan comunicats.
–Quina resposta esperen?
–Caldrà saber com arriben aquests fons, com es gestionaran, i ens agradaria gestionar-los nosaltres mateixos. Haurem d’estar amatents. El que és important és tenir identificats els deures de país i fer-los, i els hem fet.
–Per anar acabant, en quin punt està la negociació de la transferència de les beques pendents per part de l’Estat espanyol?
–Ho vaig reivindicar a la compareixença al Parlament. Hi ha una sentència del 2016 que estableix la competència de la Generalitat però que no l’han executada. En el pacte de Govern entre Unides Podem i PSOE inclou de forma explícita la transferència d’aquestes beques i no s’ha fet. Per tant, ho continuarem exigint. Em genera certa perplexitat. Recordo que en el judici al Tribunal Suprem, el conseller Jordi Turull va ser preguntat sobre perquè havia desobeït el Constitucional, i ell va respondre amb aquesta qüestió, obertament desobeïda pel Govern espanyol. Aquesta sentència, per tant, evidencia l’alt grau d’incompliment per part de l’Estat espanyol i el diferent grau d’exigència del compliment de les sentències en funció si les ha de complir el Govern de l’Estat o la Generalitat de Catalunya. En tot cas, els pactes s’han de complir.
–En aquest sentit, creu que és positiu que es reprenguen les comissions bilaterals entre Generalitat i Estat?
–Bé, sí... Soc molt escèptica. Crec que hi ha un conflicte polític. Catalunya va votar l’1 d’octubre i el mandat polític d’aquell referèndum només pot ser substituït per un referèndum acordat d’autodeterminació, tal com diu el pacte català de Govern. I aquí podem parlar d’acords bilaterals i del que vulguem, però jo formo part d’un Govern independentista, soc independentista i vull la independència del meu país perquè crec que això servirà per tenir els millors instruments per transformar-lo. Per tant, les comissions bilaterals no anul·len aquesta convicció.
–I llavors, què pensa de la represa de la taula de diàleg fixada per setembre?
–Soc escèptica, perquè crec que costarà molt entrar realment a debatre sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya. Perquè aquest Estat és demofòbic i no respecta que Catalunya voti en un referèndum. Per això, hem de treballar més enllà de les taules de negociació per teixir aquesta estratègia de l’independentisme. No perquè ho digui jo, sinó perquè hi ha hagut un 52% de vot independentista en unes eleccions amb data imposada.