Carreteres secundàries

De cara a l’Atlàntic (III)

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Km 111. Salardú. És el darrer poble del Naut Aran, perquè el següent assentament humà, tot remuntant la Garona, serà la urbanització artificial de Baqueira-Beret. Des de Salardú, fareu bé d’atansar-vos als banys de Tredòs, un altre dels punts ineludibles del lloc. A banda de la instal·lació balneària, el lloc representa una base idònia per a excursions a peu per les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tindreu a la vora el circ de Colomèrs, el refugi del mateix nom i tota la regió lacustre que s’estén als seus peus, amb l’immens estany Major de Colomèrs. Podreu enllaçar, també, al citat refugi, amb la travessa Carros de Foc, circular, que recorre el Parc Nacional en diverses etapes.

Pocs quilòmetres ens queden dins la Val d’Aran. Les aigües de la Noguera Pallaresa naixen a la seua capçalera, i quan comencen el seu viatge, encara dins el límit aranès, toquen Montgarri. Aquest antic municipi va despoblar-se a mitjan segle XX, per causa de l’aïllament i les dificultats d’accés. Es manté gràcies al turisme i a alguna romeria anual. Dins dels murs que el contenen, roman avui el santuari, un antic hospital, la rectoria, que fa en l’actualitat funcions de refugi, i una borda amb servei de restaurant.

Per accedir-hi, prendrem a Baqueira la carretera que mena al pla de Beret, el sector més elevat de l’estació d’esquí. A mitja pujada, haurem passat pel naixement, inadvertit, del riu Garona. I amb la mateixa discreció naix, a un extrem del pla de Beret, la Noguera Pallaresa. Podrem aturar el vehicle a l’àmplia esplanada que fa d’aparcament; la passejada fins a Montgarri és d’allò més agradable. En tot cas, una pista ampla hi porta, tot seguint les aigües de la Noguera Pallaresa.

Plaça Major (Gessa) / Eliseu T. Climent

L’exploració de la Val d’Aran finalitza ací, a la capçalera de la comarca del Pallars Sobirà. Podríem continuar el viatge pista avall, però aquesta no és apta per a vehicles de carretera. Desfem, doncs, el camí i superem el port de la Bonaigua. De reüll, observem, abans d’assolir-lo, l’estètica vall de Ruda, la darrera i definitiva, que connecta amb el circ de Saboredo.

En el descens del port, ja en terres pallareses, haurem de desviar-nos cap a Sorpe i Isil. Remuntem les aigües de la Noguera Pallaresa, que hauríem acompanyat des de Beret en cas de posseir un vehicle tot terreny. Per aquesta banda, podrem arribar sense dificultats ben endins, fins al pla de Bonabé.

 

Km 160. Isil. Poc abans d’Isil, apareix l’església de Sant Joan, romànica, amb el minúscul cementiri annex. Isil s’ha fet un nom gràcies a les falles que la nit de Sant Joan baixen de la muntanya. Però les falles no són ritual local, sinó un patrimoni comú del Pirineu, amb el qual se celebra a una setantena de poblacions el solstici d’estiu. La festa, amb evidents reminiscències paganes, va ser declarada l’1 de desembre de 2016 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Acabem el periple a les portes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Espot n’és un dels accessos principals i, per això, el poble s’ha abocat al turisme de muntanya i de natura. Abans, però haurem travessat Esterri d’Àneu, on s’ubica la seu de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i la Guingueta d’Àneu, amb la mollera d’Escalarre, una zona humida que precedeix el pantà de la Torrassa. La làmina d’aigua invita a un recés, i farem bé de relaxar-nos-hi, després d’aquest recorregut curt en quilòmetres però intens en paisatges.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.