No hi hagut obsequis. Els temps de la ratafia han quedat enrere per deixar pas a una nova etapa de “diàleg”. La trobada entre el president Pere Aragonès i Pedro Sánchez, una setmana després dels indults als presos polítics, ha estat marcada per una posada en escena serena. Molt escaient pel mandatari català, poc amic de les estridències. Només dos detalls, una bandera espanyola a la mascareta blanca del president de l’Estat espanyol i un detall groc a la solapa del mandatari català.
Tampoc s’ha donat l’habitual joc de poder entre mandataris per veure qui fa passar l’altre per la porta, essent el darrer a entrar qui demostra que té la batuta. Aragonès i Sánchez han travessat l’entrada de Moncloa pràcticament en paral·lel. Potser, tampoc calia demostrar res, deu haver pensat Sánchez, atès l’Estat té la batuta i és qui té la darrera paraula sobre el que passa a Catalunya.
Així ha quedat palès en allò que li ha traslladat a Aragonès durant més de dues hores i mitja de reunió. Ho ha fet constar la portaveu del Govern espanyol, María Jesús Montero, que ha deixat clar que aquest executiu té una sèrie de "límits" que impedeixen parlar sobre allò que interessa al Govern català.
Sí que han coincidit en la necessitat de reiniciar la taula de diàleg. Allò que tants problemes va causar al Govern espanyol en temps anteriors ara sembla una prioritat compartida. Pere Aragonès ha demanat dos anys de coll als seus socis de Govern, que desconfien d'aquest instrument, per intentar arribar a una sortida acordada amb l'Estat que passi per l'amnistia i l'autodeterminació.
I de fet, la principal noticia de la trobada entre mandataris és el fet que s'hagi acordat celebrar la segona reunió de la taula de diàleg i negociació durant la tercera setmana de setembre a Barcelona. "Els equips treballaran les properes setmanes per acordar ordre del dia i metodologia de treball per la propera reunió", ha explicat el president català. També és nou el fet que Aragonès hagi anunciat que es reprendran, en paral·lel, les reunions bilaterals entre Catalunya i l'Estat per resoldre aquelles qüestions vinculades a inversions.
Aragonès: amnistia i autodeterminació
El dia en què el Tribunal de Comptes ha demanat més de cinc milions d’euros diversos dirigents polítics i funcionaris catalans per l'acció exterior entre 2011 i 2017, Pere Aragonès ha traslladat a Pedro Sánchez la necessitat de posar fi a tota la repressió que afecta l’independentisme a través de l’amnistia. Des del Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, el president català ha remarcat que "cal trobar una solució a tota la repressió. També la que afecta les exiliades i exiliats, els que resten pendents de judici o als que avui han passat pel Tribunal de Comptes". Aragonès ha dit que ha comunicat a Sánchez que "la solució al conflicte entre Catalunya i l'Estat passa per l'amnistia i el dret a l'autodeterminació" i que li ha exigit el compliment de les recomanacions de l'Assemblea Parlamentaria del Consell d'Europa que demana l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats.
Reconeixent la situació de partida, Aragonès ha exposat, només començar la seva intervenció, que la trobada amb el president espanyol "ha servit per constatar les posicions allunyades entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya i les diferències evidents sobre com resoldre el conflicte polític. A l'hora, ha servit per reafirmar l'existència d'aquest conflicte polític".
Un conflicte que espera resoldre a la mesa de negociació, els resultats de la qual espera que "siguin validats per la ciutadania de Catalunya mitjançant el vot". Tot i celebrar que es desencalli la mesa -que no s'ha reunit des del febrer de 2020 malgrat que va acordar convocar-se mensualment-, el dirigent català ha fet palès que "la negociació no serà fàcil perquè no renunciarem". Així, aragonès ha parlat de posar "tota l'ambició en defensar un referèndum per a Catalunya i l'amnistia" i ha demanat a l'estat que faci "una proposta d'Estat per a Catalunya" perquè "fins ara no n'hi ha hagut cap".
Aragonès ha evitat deixar clar si Oriol Junqueras serà o no a la reunió de setembre, una qüestió que ha despertat polèmica els darrers mesos. "La delegació la decidirà el govern de Catalunya i serà un delegació institucional. A l'última reunió eren representants del Govern amb rang institucional".
María Jesús Montero: convivència i recursos
Tot i que la cordialitat i el to “bilateral” s’ha exhibit en termes dialectals, qui compareixia per part del Govern espanyol era María Jesús Montero. Un fet que evidenciava que Moncloa no donava el mateix valor a la reunió que el Govern català. I és que per la part catalana ha estat el seu màxim responsable, el president Aragonès, qui ha parlat.
Montero s’ha esforçat a destacar la “necessitat” que a Catalunya “es recupere la convivència” i que “se supere aquest passat amb un camí de solucions compartides que miren per l’interès general”. Així, ha evidenciat que cada part interpreta d’una manera distinta en què es basa aquest interès.
Perquè si Aragonès insistia en l’amnistia com a instrument per acabar amb la repressió i en l’autodeterminació com a solució al conflicte polític, Montero no citava cap d’aquestes qüestions en els quatre punts que, segons ella, resumien la trobada entre ambdós Governs. La portaveu del Govern espanyol explicava que la reunió havia servit per analitzar la situació pandèmica, per normalitzar les relacions institucionals, per proposar a Aragonès la creació d’un fòrum de trobada entre catalans “per millorar la convivència” i per actualitzar l’agenda socioeconòmica.
La segona d’aquestes qüestions, la de les relacions institucionals, es limitava a la convocatòria de la comissió bilateral recollida a l’estatut català per fer seguiment de les inversions contemplades als Pressupostos Generals de l’Estat, a la proposta que el president català torne a la conferència de presidents autonòmics i al reinici de la taula de diàleg.
La portaveu mai no ha parlat d’exiliats ni de repressió, fins que ha estat preguntada pels periodistes, i ha aprofitat l’oportunitat per titllar de “fugats” els polítics catalans que es troben a Europa. També ha utilitzat el micròfon per aclarir que el Govern espanyol no té cap vocació per reformar el Tribunal de Comptes, sinó en tot cas per renovar-lo, cosa que té pendent des de fa anys, tot i que el Partit Popular, que compta amb majoria de consellers al si d’aquest tribunal, ho impedeix. Montero també ha discrepat de la interpretació que el Govern català fa de l’informe recent del Consell d’Europa i ha dit, també, que “tots som conscients de les nostres limitacions” per evitar aprofundir en les qüestions més destacades de l’agenda del Govern català, que són l’amnistia i l’autodeterminació.
Montero, això sí, després d’advertir que allò senzill és abandonar la taula quan es constaten les diferències entre les parts, ha reconegut que no es produirà aquest desenllaç, perquè “dialogant i reflexionant serem capaços de trobar les claus per al futur”. Amb la seua compareixença, però, de moment el present pinta ben complicat per a Esquerra Republicana, que ha fet una clara aposta per les relacions amb el Govern espanyol com a eina per desencallar el conflicte. Perquè fins ara, Moncloa proposa una agenda més pròpia del 2006 que del 2021. I el Govern català no sembla disposat a retrocedir a aquest nou punt de partida.