La pluja és molt agraïda al juny barceloní. Especialment enguany, quan un sol ben potent durant els dies previs a l’estiu ha provocat un clima difícil de suportar a la ciutat. Els paraigües, obligats, lluïen consignes relacionades amb la llibertat dels presos polítics. Molt significatiu era el de l’exconsellera de Salut, Alba Vergés, que mostrava el logotip del Parlament de Catalunya. La seua expresidenta, Carme Forcadell, estava a punt d’abandonar el centre penitenciari de Wad-Ras. A l’eixida també hi havia els dos últims dirigents de la cambra: Roger Torrent, actual conseller d’Empresa; i Laura Borràs, l’actual presidenta del Parlament. L’abraçada en què es fonien Borràs i Forcadell, tot just quan la també expresidenta de l’ANC eixia de la presó, era la més emotiva.
L’esperaven, a les portes de la presó, tot un seguit d’autoritats. Per part del Govern hi havia Jaume Giró, conseller d’Economia; Joan Ignasi Elena, d’Interior; Josep Gonzàlez Cambray, d'Educació; i Tània Verge, de feminismes. També exconselleres com ara Meritxell Serret, recentment tornada de l’exili; o diputats com ara Aurora Madaula, Francesc de Dalmases, Mònica Sales, Carles Riera, Marta Vilalta o Najat Driouech Ben Moussa.
La de Wad-Ras és una presó antiga. Si els centres penitenciaris acostumen a estar als afores de les ciutats, aquest se situa al cor de la Vila Olímpica, desenvolupada abans dels Jocs Olímpics del 92 de Barcelona com a zona residencial per als esportistes d’aquell esdeveniment. Per això hi havia pocs concentrats, més o menys un centenar. L’espai, reduït, a la cruïlla entre dos carrers de trànsit, impedia fer una gran convocatòria de gent.
La porta d’eixida de la presó se situa al carrer del doctor Josep Trueta, membre del Consell Nacional Català, entitat fundada a l’exili per integrar representants procedents de la Catalunya derrotada pel franquisme. Trueta, represaliat, va haver de marxar a Londres l’any 1939, des d’on va internacionalitzar la causa fent relacions amb ministres britànics de l’època i on va emergir com un dels investigadors més prestigiosos a la càtedra d’Ortopèdia de la Universitat d’Oxford. L’eixida del centre de Wad-Ras, ubicat en aquest carrer, fa cantonada amb un altre també dedicat a un represaliat, l’arquitecte Josep-Lluís Sert, qui es va refugiar a Nova York a finals dels trenta. Forcadell, sense haver caigut en la coincidència de recuperar la llibertat en aquests mateixos carrers, valorava la lluita dels seus companys a l’exili. «No en tingueu cap dubte: si l’independentisme no hagués guanyat elecció rere elecció, si no haguéssim tingut aquests victòries judicials a Europa, si la gent no s’hagués mobilitzat, avui nosaltres no seríem aquí».
Sempre secundada pel seu marit, Bernat Pegueroles, Forcadell recordava que tot just aquest dimecres 23 de juny, dia en què recuperava la llibertat, es complien 39 mesos del seu encarcerament, que es va produir el 23 de març del 2018, quan el jutge Pablo Llarena la va processar per rebel·lió. El seu cas és un dels que més ha escandalitzat l’opinió pública, atès que Forcadell no formava part de l’executiu català durant l’octubre del 2017. El seu delicte va ser permetre el debat i la votació de dues lleis declarades inconstitucionals pel tribunal pertinent. Des que va ser empresonada, diputats d’arreu del món i associacions de juristes han defensat la seua innocència. L’absurditat de l’acusació que va recaure sobre ella la va evidenciar un agent de la Guàrdia Civil que va participar en el judici com a testimoni. Aquell senyor va assegurar que, el 20 de setembre del 2017, quan la benemèrita escorcollava el Departament d’Economia, Forcadell passava en cotxe, en direcció contrària, animant els concentrats amb la mà fent gestos d’exaltació. L’expresidenta del Parlament va ser condemnada a 11 anys i mig de presó.
Forcadell recordava que el que els reprasaliats volen no és l’indult, sinó l’amnistia. Si bé reconeixia que aquesta «petita victòria» els suposa una gran alegria, tot i que «no és complerta». «Això d’avui és un pas en aquest camí, no és una gran victòria, però és una victòria. Cal fer-la servir per aconseguir la nostra gran victòria: l’amnistia, l’autodeterminació i la república catalana». L’expresidenta del Parlament també assegurava que les nou persones indultades «lluitarem amb més força que mai perquè els nostres companys i companyes a l’exili i els represaliats puguin ser lliures com nosaltres».
Abans de marxar entre aplaudiments i amb un ram de flors, Forcadell dedicava un record a totes les dones de les presons en què ha estat: Alcalá Meco, a Madrid; Mas d’Enric, al municipi tarragoní del Catllar; i l’última, la de Wad-Ras. «Totes elles m’han ajudat a ser més forta i més empàtica, i mai no les oblidaré. Des que soc a la presó, ser feminista té més sentit que mai».
Ovacionada pels presents, Forcadell donava les gràcies i s’acomiadava amb dues paraules: «Us estimo». Carrer avall, marxava amb el seu home, envoltada per comitives de fotògrafs i polítics per finalment pujar a un cotxe que l’havia de conduir cap a casa. La casa que, si tot va bé, no haurà de tornar a abandonar. La casa on li espera sa mare, que té 93 anys.
Llibertat pic.twitter.com/35id8d462U
— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) June 23, 2021