La cita és aquest dilluns a les 11 del matí a les escales del Congrés dels Diputats, a Madrid. A aqueixa hora l'Associació de Juristes Valencians (AJV) ha convocat un acte simbòlic per demanar una reforma de la Constitució que permeta els valencians i les valencianes legislar en matèria de drets civils. A la convocatòria està prevista l'assistència de representants de PSPV-PSOE, PP, Compromís, Unides Podem i Ciutadans, a més dels màxims representants a escala valenciana de CCOO, UGT i Intersindical Valenciana i el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. El Consell estarà representant a través del vicepresident, Rubén Martínez Dalmau, i la conselleria de Transparència i Memòria Democràtica, Rosa Pérez Garijo. També els farà costat Pascual Sala, qui fora president del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, qui serà l'encarregat de llegir un manifest a favor de la reivindicació valenciana. «Volem recordar als diputats i diputades que aquesta és una qüestió que genera consens a la Comunitat Valenciana i que per tant no han de posar-hi impediments», explica a EL TEMPS, José Ramón Chirivella, de l'AJV.
Des del passat mes de febrer resta pendent de tramitació en el Congrés una proposta de reforma constitucional, presentada per les Corts, per a la recuperació efectiva del dret civil valencià. La intenció de l'AJV és aprofitar que el govern espanyol vol modificar l'article 49 de la Constitució, per tal de substituir la paraula «disminuït» per «persona amb discapacitat» i blindar el principi de no discriminació, per introduir un altre canvi en la carta magna. Així, l'aspiració valenciana passa per incorporar un paràgraf a la disposició addicional segona de la Constitució on es reconega de forma explícita la capacitat legislativa en matèria civil a tots aquells territoris que tenen reconeguda aquesta competència en els seus estatuts. «És un canvi assumible i la reforma que ja està en marxa en el Congrés ens permetria agilitzar el procediment. Només demanen fer efectiu allò que es contempla en el nostre Estatut», exposa Chirivella, per qui l'èxit o no d'aquesta iniciativa seria una «una prova de foc de la força del Consell davant Madrid».
Les Corts Valencianes, amb el vot favorable de PSPV-PSOE, Compromís, Unides Podem i PP, van aprovar el febrer de 2020 una proposició de llei on demanava al Congrés dels Diputats la incorporació d'un paràgraf a la disposició addicional segona. Aquella aprovació al parlament valencià culminava un procés de reivindicació en l'àmbit del País Valencià en què hi participaren societat civil i teixit municipal. Ara, doncs, hauria de ser el Congrés dels Diputats qui moguera fitxa per continuar avançant en aquest camí. Tanmateix, segons publicava el digital ElConfidencial la setmana passada, fins ara els intents dels diputats d'Unides Podem Roser Maestro i Txema Rodríguez, per sotmetre a debat la iniciativa en la Junta de Portaveus -pas inicial en el procés parlamentari- han caigut en sac foradat. De moment la vicepresidenta Carmen Calvo i la Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts, han optat per prioritzar la reforma sobre la discapacitat i deixar per l'any pròxim la qüestió del dret civil valencià.
La negativa del govern espanyol a accelerar el procés de presa en consideració d'aquesta reforma és un obstacle més en un recorregut, el de la recuperació del dret civil valencià, que ha estat tortuós i que ara encara la que, probablement, serà l'etapa més complicada: superar la tramitació al parlament espanyol i concitar l'adhesió dels grups polítics. L'aprovació de l'anomenada clàusula Camps, una disposició addicional perquè les inversions de l'Estat al País Valencià foren equivalents al seu pes demogràfic, va tardar en aprovar-se set anys.
Venim de lluny
L'any 2006 les Corts Valencianes van aprovar la reforma de l'Estatut d'autonomia, que contemplava la recuperació del dret foral dels valencians i les valencianes, en la línia del que havien fet altres autonomies amb anterioritat. Al capdavall, el que feia el País Valencià era seguir els passos d'altres territoris que, com ara Navarra o Catalunya ja havien recuperat la seua capacitat de legislar en matèries de legislació civil.
El País Valencià és, de fet, l'única autonomia que va tenir un dret civil propi en el passat, però que ara no pot legislar en aquesta matèria. La potestat que ara es reclama està ancorada en l'existència dels Furs, és a dir, el conjunt de normes de vida comú que el rei Jaume I va donar a la ciutat de València quan la va conquerir i que va estendre a tot el Regne de València. Van tenir vigència fins a l'any 1707, quan, a través del Decret de Nova Planta, Felip V els derogà per imposar les normes castellanes. La recuperació del dret foral no consisteix tant a reviscolar les normes aleshores vigents, sinó en disposar de la competència per legislar en matèries de dret civil.
Així doncs, amb el suport de la reforma de l'Estatut, el Partit Popular va aprovar tres lleis: la llei sobre règim econòmic matrimonial (2007); la llei sobre unions de fet (2011); i la llei de custòdia compartida (2012). Tanmateix, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va impugnar totes tres iniciatives, en considerar que envaïen competències d'àmbit estatal. El Tribunal Constitucional, l'any 2016, tot aferrant-se a una interpretació restrictiva de la distribució de competències, va donar la raó a l'Estat a través de tres sentències consecutives. Segons aquest òrgan, el País Valencià no comptava amb cap règim jurídic anterior que regulara aquestes qüestions, l'única exempció que contempla la Constitució per permetre les autonomies legislar en matèria de dret civil i que, de facto, permetia a autonomies com Navarra o Catalunya, legislar en aquest camp.
Des de 2013, i amb la previsió -confirmada a posteriori- d'una sentència del Constitucional contrària als interessos dels valencians i les valencianes, l'Associació de Juristes Valencians ha desplegat una intensa campanya de mobilització social a favor d'aquesta reivindicació. De fet, 465 dels 543 ajuntaments que hi ha al País Valencià han votat mocions a favor d'aquesta causa.
El febrer passat el Consell va fer pública una declaració institucional que instava a declarar d'urgència el procediment per tramitar la proposició de reforma de la dispoció addicional segona de la Constitució. "La invocació del dret a l'autogovern només adquireix ple significat si té una plasmació real i efectiva, tant en l'àmbit institucional com en la vida quotidiana de les persones que són les principals destinàries del seu exercici", assegurava el Consell.