Corria l’any 2011 quan dos joves precaris, Arnau Carné i Simón Vázquez, arrancaven els motors de la cooperativa Cultura21 amb el seu primer producte: l’editorial Tigre de Paper. En plena crisi econòmica i amb un mercat del llibre en notable decreixement, muntar una editorial d’esquerres i arrel marxista, en règim de cooperativa i en català semblava una aventura romàntica de curta durada. 10 anys després s’evidencia que no només han resistit, sinó que han crescut de manera exponencial mantenint els pilars de projecte i sumant-ne de nous. "Mai vam voler ser només una editorial, sinó un projecte cultural", assegurava a Diari Públic Simón Vázquez, en una recent entrevista. I l’aposta ha sigut fidel i ferma. Primer desbordaren, amb altres agents de la ciutat de Barcelona, el món editorial amb la Fira Literal, la fira de llibres i idees radicals que compta ja amb set edicions celebrades a Barcelona amb milers d’assistents, un centenar d’editorials i la participació de referents internacionals del pensament crític. Després arribà la incorporació d’una fira paral·lela d’editors per a la compra i venda de llibres i drets d’autors per a traduccions.
Després, per defugir la massificació informativa i llaurar el món de les idees amb una visió reposada de l’actualitat construïren Catarsi Magazin: innovar per transformar. Una revista digital i amb monogràfics en paper, agermanada amb Jacobin, que aporta visions crítiques, anàlisis i propostes d’arrel transformadora a qüestions d’actualitat com la salut mental, l’economia de les plataformes digitals, el món del treball, la cultura, l’anàlisi històrica, les lluites per l’habitatge, el feminisme, l’economia, l’ecologisme o la reflexió política.
Fa uns mesos, arribà l’adquisició de les principals col·leccions de la consolidada Editorial Bellaterra. Una editorial especialitzada en les ciències socials, fundada en 1973, referent de la producció acadèmica i les lectures crítiques. Amb nova web, nou disseny i noves dinàmiques, els títols que han arribat fins al moment ens permeten augurar un futur prolífic.
Ara, per celebrar el seu desè aniversari s’han reinventat donant naixement a la iniciativa KULT: una nova cultura per a una nova societat. Baix la consigna “Cultura, Comunitat Revolució” la iniciativa pretén que la cultura radical pense, articule i estructure el seu paper a la societat. De moment, sols en coneixem el llançament inicial del manifest.
En aquests temps convulsos sembla tan important en la lectura el què com el qui. Val a dir, per ètica i per transparència, que qui escriu aquestes línies no manté un punt de vista neutral o allunyat del procés de construcció i evolució de l’aposta cultural i política de Cultura21. En primer lloc, perquè des de fa anys conec bona part de l’equip de treball de la cooperativa i amb alguns mantinc una amistat duradora i propera. En segon, perquè fou Tigre de Paper qui em donà l’oportunitat de publicar el meu primer llibre d’assaig històric (Tupamaros. Del fusell al parlament) i l’experiència fou tan profitosa i el tracte tan agradable que hi vaig repetir (Tombar l’Estaca. Identitats, sexualitats i violències durant la transició). També vaig intentar aportar el meu granet de sorra en la construcció inicial de Catarsi Magazin i d’ençà forme part del seu Consell Editorial, a més d’haver publicat diversos articles al seu web o participat en actes organitzats per la revista. A estes altures, ser subscriptor i lector habitual de la producció de Tigre de Paper semblarà quelcom residual. Però és des d’ací, des del punt de vista del lector, des d’on intentarem repassar, d’una manera personal, la seua trajectòria.
10 any, 10 èxits: una cultura radical al servei de la transformació social
El principal èxit de la cooperativa Cultura21 ha estat bastir un projecte cultural que supere el tradicional rol vinculat a les editorials i construir una comunitat, un eixam, per bastir des de l’arrel una alternativa política i teòrica per afrontar les batalles del present. S’ha construït sobre una forta base social que ha anat creixent ininterrompudament i que representa hui un dels pilars fonamentals del projecte: més de 600 subscriptores a Tigre de Paper i prop de 800 a Catarsi Magazin que donen cos, forma i sustent al projecte cooperatiu. I a més, trencant el rol tradicional de simples transmissors del missatge, apostant per la programació cultural, les presentacions, els debats, les taules rodones, els cursos de formació monogràfics o les aliances amb altres projectes editorials, revistes i fundacions. El pensament i la reflexió col·lectiva, la col·laboració amb el teixit associatiu i l’aposta per arribar al públic mitjançant les llibreries independents defugint de les grans plataformes de distribució digital han estat segells d’identitat del projecte.
Les possibilitats de subscripció, el gust pel detall, la construcció d’imatges corporatives, portades o cartells cuidades, visualment identificables i estèticament precioses o la gestió de les xarxes i l’ús acurat de les ferramentes de comunicació, especialment amb la comunitat de subscriptores, han contribuït a assentar el projecte.
Això els ha permès no només sobreviure sinó sortir-ne reforçats de la situació pandèmica i afrontar la nova realitat post-COVID amb bones expectatives i nous projectes en marxa.
El llibre més venut de la història de Tigre de Paper
El llibre més venut de la història de Tigre de Paper és En defensa d’Afrodita. Contra la cultura de la monogàmia. Un clàssic, una de les primeres obres de Tigre de Paper que compta amb 8 edicions i les vendes de la qual es compten per milers. Amb textos Laia Vidal, Laia Estrada, Serena, Crimethinc, Ricardo Coler, Na Pai, Marcel Balover, Marisela Montegamia, Blanca Callthefuture i Ál Cano Santana, En Defensa d’Afrodita, vol ser un càntic col·lectiu a unes noves formes de relacionar-nos entre les persones. Unes formes lliures i no coercitives en què la llibertat sexual siga la garant de la construcció de la persona nova en una nova societat. Una llibre que no deixa ningú indiferent i que ens obliga a reflexionar sobre allò que mai ens havíem plantejat. Fou el primer llibre de l’editorial que caigué a les meues mans i recorde una lectura fluida, lleugera i estimulant. Malgrat els desacords, els debats pendents o la vessant personal -més que no pas social o científica- amb què alguns autors aporten les seues idees, una lectura recomanable. Un punter en el plantejament a casa nostra de noves opcions de relacions sexo-afectives vinculades a la crítica l’amor romàntic tradicional, les relacions lliures, el poliamor o la diversitat sexual. És el llibre més venut de l’editorial i actualment segueix posicionant-se, mes rere mes, entre els més demanats a les llibreries.
El millor títol del seu catàleg?
Mai he gaudit ni me n’he fiat dels rànquings ni de les llistes que pretenen ordenar qualitativament llibres, discos o pel·lícules. Potser no es poden ordenar jeràrquicament artefactes tan plurals com els llibres: per a cada moment, per a cada persona, per a cada necessitat. Però si un llibre destaca, per a mi, sobre la resta en qualitat, utilitat, profunditat i aprenentatge és, sens dubte, Ulrike Meinhof. La biografia. Una obra monumental de Jutta Ditfurth, traduïda per Daniel Escribano, que ens mostra, des de l’arrel i amb detall, la vida d’Ulrike Meinhof. Periodista, militant comunista i una de els fundadores de la Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF) a la República Federal Alemanya. L’obra ens permet conèixer la seua vida, la seua trajectòria, la seua experiència militant i les seues contribucions teòriques. Però, més enllà, ens mostra una realitat de l’Alemanya de postguerra, del manteniment del poder dels col·laboradors del nazisme o de la realitat de l’esquerra revolucionària europea del moment. Una obra magnífica, ben escrita i documentada i amb una traducció i edició molt acurades, que transcendeix la figura de la històrica militant comunista i ens permet aprendre, i molt, de realitats diverses de la segona meitat del segle XX europeu.
Feminisme(s): una referència imprescindible
Les aportacions teòriques que l’editorial ha publicat en la nostra llengua han esdevingut progressivament una referència ineludible en el pensament feminista a casa nostra. Malgrat predominar les traduccions, els darrers temps s’han llançat a editar pensament feminista propi amb bona rebuda pel públic. Pensar en feminisme a Tigre de Paper és pensar, necessàriament, en Silvia Federici: El patriarcat del salari. Crítiques feministes al marxisme, Tornar a encantar el món. El feminisme i la política dels comuns, Bruixes, caça de bruixes i donesi Més enllà de la perifèria de la pell. Repensem, refem i reivindiquem el cos en el capitalisme contemporani són les cinc obres que la filòsofa, professora, activista i referent mundial del feminisme de tradició marxista ha editat en l’editorial manresana.
Però, més enllà, al seu catàleg trobem més títols i obres que afronten el passat i els debats presents del feminisme. Per seleccionar-ne dos, un d’imprescindible, breu, directe, sòlid i amb enorme claredat és Feminisme per al 99%. Un assaig breu de Nancy Fraser, Tithi Bhattacharya i Cinzia Arruza (tres de les principals organitzadores de la Vaga Internacional de Dones als Estats Units de 2018) on es presenten 11 tesis que qüestionen el feminisme liberal i, amb una claredat excepcional, s’aborda la necessària relació entre el feminisme i la transformació social. L’altre, Maternitats en vaga. La lluita oculta de les dones pel treball reproductiu, de Jenny Brown: polèmic, lúcid i atrevit que analitza amb detall les polítiques, grups de pressió i interessos que s’amaguen darrere les legislacions sobre control de natalitat i salut sexual.
El futbol: disputar el relat de l’esport hegemònic
Punt de fricció i debat, d’incomoditat eminentment intel·lectual, entre les esquerres transformadores i l’esport majoritari de la nostra societat, l’aposta per transmetre una altra visió del futbol ha estat tot un èxit en la producció editorial de Tigre de Paper. Defugint la concepció clàssica vinculada a l’opi del poble i recuperant la sentència gramsciana del futbol com regne de llibertat humana exercit a l’aire lliure, ens han aproximat tres títols que han rebut molt bona crítica, recuperant la història oblidada del futbol, les seues arrels populars i obreres i la seua centralitat en processos històrics transcendentals. Dos collites pròpies i una traducció. Les pròpies, que després s’han traduït al castellà o a l’anglès, Carles Vinyas i Natxo Parra amb Sankt Pauli, un altre futbol és possiblei Carles Vinyas i el seu magnífic Futbol al país dels soviets. Dos títols imprescindibles que m’enamoraren. Dos títols en els quals el futbol és la ferramenta per introduir-nos a nous mons i nous aprenentatges, més enllà dels terrenys de joc i la centralitat de l’esfèric.
I una traducció, de la mà del francès Mickaël Correia, Una història popular del futbol. Reflex de la lluita de classes, mitjà d'emancipació femenina durant la Gran Guerra, recer de resistències diverses, refugi d'identitats durant el colonialisme... El futbol no són només gols, jugades, tàctiques, tragèdies, plasticitat, victòries o desencants. Tampoc és només lucre, beneficis i diners. El futbol és molt més que tot això. És una metàfora social que ens ajuda a comprendre el món que ens envolta, els seus conflictes, l'alta diplomàcia, els fluxos migratoris, els episodis de racisme o les lluites col·lectives, socials, feministes, sindicals o nacionals. No ens trobem davant d’un llibre de futbol, sinó d’històries de lluita i resistència, de consciència col·lectiva, arrelades a l’esport rei. Un llibre per als i les aficionades al futbol però també per qui sent curiositat per la història, la sociologia, les identitats o l’evolució del fenomen esportiu. Personalment, un altre dels grans títols, dels imprescindibles, del seu catàleg.
La biografia
L’edició d’obres biogràfiques ha estat altre dels grans encerts de l’editorial. D’aquesta faceta -i més enllà de la ja recomanada d’Ulrike Meinhof- en podríem destacar tres notablement diferents que mostren la potencialitat d’aquest gènere.
Visca la vida!: Breu, dur i colpidor és el text de Pino Cacucci, un monòleg fulminant que tracta els sofriments del confinament forçat de Frida Kahlo, el lúcid deliri artístic d’una pintora afamada de color i la controvertida relació amb Diego Rivera.
En segon lloc, la ja clàssica biografia Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària que s’uneix a les altres obres editades al voltant de la situació palestina i el conflicte àrab-israelià. Un text punyent, instructiu i molt suggerent.
I en tercer lloc, en vaig gaudir molt i en vaig aprendre tones de Francesc Layret. Vida, obra i pensament, escrita per l’advocat Vidal Aragonés. La biografia de l’advocat laboralista Francesc Layret, assassinat el 1920 pel pistolerisme promogut per la patronal i els aparells de l’Estat, supera la seua evolució vital -advocat, regidor a l’Ajuntament de Barcelona, diputat al Congrés- per endinsar-se en la seua obra i el seu pensament polític. Una lectura suggerent per entendre el moviment obrer de les primeres dècades de segle XX.
Llibres il·lustrats per a la xicalla
Els Petits Tigres és una iniciativa de llibres il·lustrats d’ històries sobre vides properes de persones valentes i entusiastes que van fer coses extraordinàries. De la mà d’Uriol Gilibets i amb les il·lustracions de David Agrio o Íria García, s’han publicat llibres breus destinats al públic infantil amb les històries de vida de Maria-Mercè Marçal, Salvador Puig Antich, Montserrat Roig, Neus Català o Pere Casaldàliga
Retornar als clàssics per afrontar els reptes del present
Un altre dels segells d’identitat de la cooperativa manresana ha estat la recuperació d’obres de pensament clàssic i de textos que semblaven oblidats. D’El Manifest ComunistaaEls Soviets, els títols són diversos. Obres de Clara Zetkin, Rosa Luxemburg, Karl Marx, Friedrich Engels, Andreu Nin, Alain Badiou o Upton Sinclair que alimenten un catàleg ric en literatura clàssica marxista des d’una òptica plural que incita a la reflexió, el diàleg i l’aprenentatge. En aquest aspecte cal destacar la valentia, per l’esforç que suposa editar una obra d’aquesta magnitud, de `publicar El Capital, amb sis volums prologats per Silvia Federici i un llibre introductori, com guia complementària a la lectura, de la mà del pensador marxista argentí Nestor Kohan: El capital, dialèctica i revolució.
I per descomptat, la traducció al català d’una obra imprescindible, un clàssic per a tot moviment revolucionari, una de les obres cabdals del pensament anticolonial que continua tenint una vigència indiscutible: Els condemnats de la Terra, de Franz Fanon prologat per Jean-Paul Sartre. Un llibre magnànim d’una transcendència universal, pel qual senc una especial estima intel·lectual,.
La importància de la traducció: altres títols imprescindibles
La traducció ha jugat un paper fonamental en la progressió de Tigre de Paper, tant en l’assaig com en la narrativa. Darrerament, més en la narrativa on l’editorial sembla no acabar de seduir els autors i autores autòctons actuals, potser perquè la veuen més vinculada a l’assaig, i segueix produint principalment literatura traduïda. Una literatura que també ha guanyat qualitat i selecció els darrers anys. Cal recordar que s’ha contribuït també a recuperar obres, autors i autores clàssiques de la literatura catalana com Teresa Pàmies o Manuel de Pedrolo. Amb tot, aquest fet pot ser encarat com una mancança o com una fortalesa. Fruit d’aquesta circumstància s’han traduït al català autors i autores de referència internacional com Leslie Kaplan, Dímitris Hatzís, Paco Ignacio Taibo, Anthony Cartwright, Alberto Prunetti, Wu Ming, Rea Galanaki, Nanni Balestrini o la Premi Nobel de Literatura el 2004 Elfriede Jelinek.
Pel que fa a l’assaig ens ha permès llegir en la nostra llengua a autores i autors com Judith Butler, Angela Davis, Andreas Malm, Arundhati Roy, Antonio Gramsci, Noam Chomsky o John Cusack . Una menció especial per l’interès que em genera la temàtica i la qualitat del text mereix Cop d'estat. Un segle de governs enderrocats pels Estats Units, d’Stephen Kinzer. Una crònica colpidora i lúcida de la ingerència nord-americana i els polítics, comandaments militars, espies i executius empresarials que conformen la complexa xarxa de la qual s’han servit els EUA per tombar una llarga llista de governs des de 1893, transportant-nos a 14 països d’arreu del món.
Assumint tasques pendents: l’assaig produït a casa nostra
Els darrers anys Tigre de Paper ha reduït la seua dependència de la traducció de pensament internacional i ha iniciat una nova dinàmica de foment del pensament autocentrat i produït a casa nostra, una de les grans mancances que arrastrava l’editorial. Bona mostra d’aquesta tendència ha estat l’eclosió recent de llibres de gran qualitat i impacte i que han acabat de dotar l’editorial de la centralitat que venia conquerint progressivament. Una bona mostra del salt que ha viscut els darrers dos anys i assenten una nova dinàmica de producció assagística a casa nostra i amb llengua pròpia són obres com Arrelats a la terra. Propostes per a una agricultura regenerativa de Francesc Font o Brigadistes. Vides per la llibertat de Jordí Martí Rueda.
Mancances, reptes i assignatures pendents
En temps d’incertesa, COVID19 i oposicions massives a educació, aquells que treballem a la docència a l’educació secundària segurament hem dedicat menys temps de l’habitual a la lectura, almenys eixe és el meu cas. Prenent-me la llicència, m’agradaria també recomanar algunes novetats de Tigre de Paper que, tot i no haver llegit encara, de ben segur que compleixen les expectatives que s’han generat en el meu entorn i les bones crítiques que han rebut. De moment, romanen esperant el seu moment a les prestatgeries però seran, de ben segur, algunes de les lectures d’aquest estiu: La nostra atenció ha estat raptada. Autodefensa i supervivència a l'era de la distraccióde Na Pai, Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocionsde Maria Rodó-Zárate, Tothom pot ser antifa. Manual pràctic per destruir el feixismede Pol Andiñach, L'últim Marx. Una biografia política de Marcello Musto i l’obra col·lectiva, coordinada per Carles Vinyas, que està cridada a marcar un punt d’inflexió en l’estudi i el coneixement de la Història de l'Esquerra Independentista. Per últim, una de les novetats a les que li tinc més ganes: Comunisme i estratègia d’Isabelle Garo:una reflexió teòrica per repensar l’estratègia transformadora posant en diàleg l’anàlisi i les principals aportacions de Marx, Alain Badiou, Ernesto Laclau o Antonio Negri. En llegir-los, podré fer cinc cèntims de crònica. Per ara, compartisc recomanacions i expectatives.
Ara, si m’ho permet el lector, m’agradaria fer alguns apunts crítics sobre l’evolució del projecte que es centrarien en tres aspectes concrets. Tres reptes, mancances o assignatures pendents que, baix el meu punt de vista, podrien millorar la tasca de l’editorial. Unes crítiques respectuoses i conscients de les dificultats que comporta posar-li solució (si és que existeix solució possible) i de les capacitats de la cooperativa.
En primer lloc, la implantació territorial, especialment des d’una perspectiva valenciana. L’autoria valenciana al catàleg de Tigre de Paper és ínfima. Malgrat els esforços de l’editorial, la seua presència al territori valencià dista molt del seu potencial de creixement. Un fet que es manifesta en l’escassetat d’actes, presentacions de llibres o presència a fires i llibreries. Fins i tot quan arriben de gira autors internacionals: si escasses vegades ixen de l’àrea metropolitana de Barcelona, mai no aprofiten les visites per fer presentacions i actes al territori valencià. Les qüestions de logística, economia i programació són evidents. Però potser un esforç extra situaria l’editorial en un mercat valencià creixent i obert a les lectures polítiques i el pensament radical.
En segon lloc, l’augment exponencial dels títols publicats anualment els darrers anys ha obert una nova dinàmica -ja present en la pràctica totalitat d’editorials existents- de certa saturació que comporta l’acceleració d’envelliment dels llibres. Amb un catàleg de més de 120 títols, ja ni tan sols als grans dies -Sant Jordi, La Setmana del llibre en català o la Fira Literal- hi poden exposar el catàleg complet. A les llibreries, el procés és encara més evident. I a mi em fa la impressió que hi tenen editades autèntiques joies que han passat desapercebudes per a gran part del públic potencial i romanen oblidades als magatzems, potser perquè l’augment del ritme de publicació ha crescut en detriment de la cura del procés de llançament, seguiment i difusió dels títols.
I, en tercer lloc i potser per deformació professional, en uns temps on la història ha recuperat certa transcendència social i mediàtica és notable la manca d’una aposta ferma per editar llibres d’història de qualitat des d’almenys dos prismes. D’una banda, la construcció d’una història generalista i sintètica de processos històrics revolucionaris suggeridors d’arreu del món i de les lluites per la igualtat social, sexual o racial. Uns artefactes que pense que podrien tindre gran acollida: destaquen l’absència d’obres d’anàlisi i síntesi sobre el conflicte basc o l’irlandès, la Revolució Cubana, l’experiència bolivariana, la història del feminisme o de les lluites racials, entre d’altres. D’altra, per la incorporació al catàleg d’obres de referència historiogràfica transformadora o de pensament històric que encara hui no podem llegir en llengua pròpia, com són les d’autors i autores com Erick Hobsbawm, E.P Thompson, Perry Anderson, Angela Davies o Simone de Beauvoir, per posar-ne alguns exemples.
Amb tot, les paraules finals no poden ser sinó d’agraïment a l’equip de treball de la cooperativa, a la xarxa de subscriptores que ha donat el seu suport, a autores i autores, lectors i lectores i tota la gent que ha fet possible el projecte. Al 2011, fundar una editorial cooperativa de pensament radical en català semblava un suïcidi, una aventura romàntica de curta durada. Hui, 10 anys després, Cultura21 amb Tigre de Paper com a rostre més visible és una referència imprescindible, sòlida i compromesa amb els valors que la varen fer nàixer: construir i difondre pensament radical per a la transformació social. Llarga vida a les urpes del tigre!