Comencen les turbulències. No s’han fet esperar. La primera sessió de control del nou executiu català ha servit per fer emergir un dels primers temes espinosos que haurà d’abordar el Govern de Pere Aragonès i Jordi Puigneró. Aquesta setmana AENA i les patronals han posat tota la carn a la graella per demanar l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona - El Prat. Un projecte que té l’oposició del moviment ecologista del territori. Davant d’això, el president de la Generalitat va anunciar aquest dimarts la creació d’un grup de treball institucional, amb els diferents agents públics i privats implicats, per trobar una sol·lució “consensuada”.
Un consens que requerirà d’equilibris entre els socis de l’executiu i que serà font de discussió al Parlament. La qüestió ja ha sortit de bon inici de la mà del vicepresident, Puigneró que preguntat per la diputada de JxCat, Elsa Artadi, ha remarcat que “aquest país no es pot permetre el luxe de no tenir un aeroport preparat per l’economia del segle XXI”, i ha reivindicat el paper de la taula institucional creada des de l’executiu. La resposta de Puigneró deixa oberta la posició de Junts sobre l’ampliació. Al si del partit no hi ha encara una posició definitiva al respecte. Dins del grup parlamentari hi ha persones que han expressat posicionaments diversos els darrers mesos. El març de 2020, en un article d’opinió en aquest setmanari, Ramon Tremosa reivindicava que “AENA té raó” reclamant l’ampliació de l’aeroport. També el diputat i expresident de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, s’ha posicionat repetidament a favor de l’ampliació a les seves xarxes socials. Al seu torn, aquest abril, en una entrevista a l’ACN, un altre exconseller, l’ara diputat Damià Calvet, afirmava que veia “impossible” l’ampliació de l’aeroport en els termes que plantejava AENA i que aquesta entitat havia incomplert “requeriments ambientals”.
Fonts del govern reconeixen que l’equilibri entre la qüestió ambiental i l’empresarial tindrà difícil solució. En aquest marc cal entendre la resposta que ha donat el president Pere Aragonès a les preguntes de la CUP sobre la carpeta. “Cal una proposta definitiva, que sigui una proposta de consens que permeti prosperitat econòmica, que sigui repartida i que permeti també la preservació de la biodiversitat”, acotava Aragonès, que ha remès una resposta més concreta al resultat del grup de treball. Una solució salomònica que hauria de permetre guanyar temps. Fonts dels republicans posen l’accent en la necessitat que, sigui quina sigui la sol·lució, haurà de passar abans per la Comissió Europea, que és qui regula l’espai del Delta del Llobregat. La zona que es veuria afectada per l’ampliació és una zona protegida. Les mateixes veus pensen que caldrà estudiar també si hi ha vies d’ampliació de la capacitat de l’aeroport sense que això passi per la construcció d’una nova pista, i parlen de la necessitat de reforçar la connexió amb tren amb els aeroports de Girona i Reus. No obstant, no descarten del tot que l’eventual ampliació acabi tirant endavant.
Molt més clar, en les posicions d’oposició a l’ampliació s’ha significat el diputat de la CUP Daniel Cornellà. “Ens trobaran sempre dempeus contra aquests projectes i ens trobaran al costat de qui realment lluita contra el canvi climàtic i un nou model de país”, anunciava. Des dels anticapitalistes han argumentat que “la Comissió Europea va obrir un expedient d’infracció a l’Estat per no protegir de forma adequada els ecosistemes del Delta del Llobregat, i en el mateix informe avalua com a negatiu l’impacte de l’ampliació del Port de Barcelona”. Fonts cupaires es mostren preocupades per l’ambigüitat d’ERC pel que fa a aquesta qüestió.
També ho han manifestat així des de Catalunya en Comú. “Volem saber si estaran amb els que plantegen un projecte que va en contra dels criteris d’Europa o de l’Agenda 2030 o amb els que plantegem que aquesta inversió, doncs, ha de servir per combatre el dèficit d’infraestructures que tenim com a país, però que s’ha de fer sense trinxar el territori”, exigia Jéssica Albiach al president Aragonès durant una de les seves intervencions al ple.
La poca claredat del cap de l’executiu en aquest assumpte també ha estat qüestionada pel president del grup parlamentari del PSC, Salvador Illa, que ha demanat “lideratge” a Aragonès. En aquest cas, però, per demanant-li un posicionament favorable a l’ampliació de l’aeroport, en la línia del que demana AENA. “Si vostè lidera el país, si vostè treballa per tirar endavant aquesta infraestructura, naturalment fent-ho ben fet, […] em tindrà al seu costat, i si no em tindran enfront”, reblava Illa.
El posicionament del líder socialista li ha comportat crítiques des de foc amic. Han arribat per part de Catalunya en Comú, part del govern de coalició PSOE – Unides Podem a l’Estat espanyol. “Illa a tota castanya a favor de l’ampliació de l’Aeroport. Sembla el cosí de Rajoy. No es poden tornar a posar damunt de la taula propostes antigues, dels noranta en emergència climàtica. Com pensa reduir l’aeroport les seves emissions de CO2 al 50% en nou anys, d'aquí al 2030?”, deia el diputat dels comuns David Cid en una piulada. El mateix portaveu, durant el ple, ha dit al PSC que era un “oxímoron” ser “d’esquerres i no ser ecologista”. Cid també ha retret a Illa “actuar com el representant d’Aena a Catalunya”.
Inici de curs
Tot plegat en una primera sessió de control a l’executiu en què els passadissos del Parlament s’han omplert dels nous equips dels diferents consellers, que han anat essent nomenats els darrers dies. Salutacions, retrobaments i presentacions de cares noves. Poques, perquè bona part dels alts càrrecs del gabinets de consellers repeteixen tot i canviar de Departament.
El torn de preguntes als consellers ha tingut com a principals protagonistes dos nouvinguts a la cambra, que a la vegada són dos “ex” de pes. Es tracta del diputat de Catalunya en Comú i exsecretari general de CCOO a Catalunya, Joan Carles Gallego, i el nou conseller d’Economia i Hisenda i exdirector general de la Fundació La Caixa, Jaume Giró. Des dels comuns detecten en la presència de Giró al capdavant de les finances com un dels punts contraproduents del nou executiu a l’hora d’explicar que es vol fer una política d’esquerres. Serà, doncs, un dels focus de les crítiques del partit morat a qui, com deia Gallego, no els “genera molta confiança” per les seves connexions passades amb l’IBEX-35. L’ex de CCOO també s’ha mostrat preocupat per les mesures fiscals que pugui aplicar Giró. La resposta del nou conseller ha estat tallant. “Em vaig vacunar, no contra la Covid, sinó contra totes les crítiques que estava segur que em caurien”, exposava, afegint després que creia que si algun cop havia format part de les elits de l’IBEX, ara creia que havia estat “desheretat”.
Un altre dels acaraments destacats ha estat el que ha confrontat l’exconseller d’Interior i ara diputat del PSC-Units per Avançar, Ramon Espadaler, amb el nou responsable d’aquest Departament, el republicà Joan Ignasi Elena. Espadaler s’ha mostrat preocupat per la reforma del cos de Mossos d’Esquadra acordada entre l’executiu i la CUP al que Elena ha replicat demanant-li “fugir dels estigmes”, entenent que la crítica estava més influenciada pel qui que no en el què planteja la proposta.
De seguit, en les preguntes al president, un dels temes destacats ha estat la qüestió dels indults. Així, han preguntat sobre aquesta qüestió el diputat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, i la representat de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach. El primer ha demanat a Aragonès com creu que “se senten les víctimes que van viure amb por el cop de 2017 quan veuen que Sánchez proposa l’indult”. Aragonès ha categoritzat els postulats de Carrizosa i el trio de Colom de “terraplanisme democràtic”, i ha reclamat que el seu projecte de país era “per a tothom”.
Per part de Jèssica Albiach, la presidenta del grup parlamentari dels comuns ha reclamat que els indults haurien de donar pas a la taula de diàleg, i ha demanat a Aragonès que convoqués una taula de partits abans d’anar a la reunió amb el Govern de l’Estat espanyol: “si vol anar per la via del diàleg, no tindrà millor aliat que En Comú Podem”. En la resposta, Aragonès ha assegurat que els indults van en la “línia de resoldre el conflicte per la via política i democràtica”, però ha insistit que calia també “la llei d’amnistia i l’exercici del dret a l’autodeterminació”.
Aquesta sessió també ha servit perquè el president Aragonès presentés a la cambra els nous consellers, que eren presents a la primera fila de l’hemicicle separats per membranes de plàstic transparent. El líder republicà, a qui se l’ha vist dialogar sovint amb el vicepresident Puigneró, ha reivindicat que l’acabat de formar era un “govern independentista i de progrés”. El president català ha resseguit, en la presentació, els mateixos punts que ja va dibuixar durant la sessió d’investidura, reivindicant una “nova forma de governança, centrada en la cooperació i evitant compartiments estancs”.
Canvi de nomenclatura
La jornada de dimecres ha servit també perquè el Parlament aprovés canviar la denominació de la legislatura per reconèixer la legislatura republicana iniciada el 1932 com a primera legislatura. La proposta de resolució, amb suport de Junts per Catalunya, ERC, CUP i Catalunya en Comú, demanava canviar l'enumeració de la legislatura perquè passés de ser la XIII Legislatura a la XIV Legislatura. El canvi s'hauria d'implementar un cop l'acord sigui publicat. La proposta ha comptat amb els vots contraris de el PSC, Vox, Ciutadans i el PP.
Càrrecs
El matí també ha servit perquè els diputats de Junts per Catalunya votessin el portaveu adjunt del grup parlamentari, després que Mònica Sales fos designada com a portaveu. Finalment el càrrec l’ocuparà Josep Rius, que ha obtingut onze vots. Per darrere seu, Francesc de Dalmases amb deu, Glòria Freixa amb nou i Joan Canadell amb dos,resultat significatiu tenint en compte que era el número tres del partit per Barcelona i que dibuixa el repartiment de forces al si del grup.
Durant la tarda també s’ha sabut que la republicana Anna Caula deixaria la vicepresidència de la Mesa del Parlament per passar a ser Secretaria General de l’Esport, vinculada al Departament de presidència. Des d’ERC encara no han explicat qui ocuparà el seu lloc.