Debat Constituent és el resultat d’una iniciativa per crear un procés participatiu, transversal, inclusiu i plural per establir les bases constitucionals per al futur polític de Catalunya. Així, si més no, ho explica l’entitat al mateix web, on justifica la seua existència amb la finalitat de donar resposta al «consens ampli» que existeix al si de la societat catalana per «superar l’actual marc autonòmic».
L’origen del projecte es troba, precisament, a la gestació de la llei de transitorietat. El març del 2016, dos mesos després de la investidura del president Puigdemont, el llavors diputat de Junts pel Sí Lluís Llach era escollit president de la comissió d’estudi del procés constituent, que va desembocar en l’anomenada Llei de Transitorietat, aprovada el 7 de setembre del 2017 al Parlament i amb les conseqüències conegudes per tothom. El president d’aquella comissió era l’esmentat Lluís Llach, i la vicepresidenta era Gabriela Serra, aleshores diputada de la CUP. És per això que al 2018, el president Torra, quan crea el Consell Assessor per a l’Impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, aquest és presidit per Lluís Llach i integrat, entre d’altres, per l’esmentada Gabriela Serra. Hi havia, també, altres noms coneguts entre els components: Antonio Baños, Montse Castellà, Albano Dante Fachín, Àngels Martínez Castells o Beatriz Talegón n’eren alguns.
Aquell consell assessor es tradueix, l’estiu del 2019, en la Coordinadora Nacional d’Enteses, representada arreu del Principat pels qui havien sigut membres del Consell Assessor. Gabriela Serra reconeix que la primera fase, la d’enteses territorials –segons la denominació de la mateixa entitat–, va ser complicada i complexa. En aquella etapa s’intentava dinamitzar el projecte a cada territori amb la celebració de jornades formatives per dotar la població d’eines per als debats en cadascun dels àmbits plantejats per debatre les temàtiques constitucionals. Aquests debats serveixen per plantejar les preguntes dels qüestionaris actuals, disponibles a la web de Debat Constituent. Les respostes de la ciutadania han de servir com a fonament del futur ordenament jurídic –constitucional, estatutari o com corresponga– de Catalunya.
«En la primera fase no hi havia acord amb el procés sobre què s’havia de fer. Alguns plantejaven fer un llibre verd sobre què volien els catalans, altres plantejaven consultes a la ciutadania sobre les seves inquietuds i d’altres enteníem que el mandat del president Torra era fer una proposta concreta de bases constituents», explica Serra. Per això, a hores d’ara, la ciutadania disposa d’un qüestionari a la web de Debat Constituent, que és el resultat d’una síntesi de les respostes fetes a les preguntes plantejades en primer terme per poder-les plantejar. Preguntes com ara sobre si els càrrecs institucionals poden o no formar part dels consells d’administració de les empreses. O sobre altres temes més sensibles.
En la fase actual, de debats ciutadans participatius, la ciutadania respon aquests qüestionaris, que compten amb un total de 144 preguntes. El nombre possible de respostes depèn de la complexitat de la pregunta: n’hi ha que es poden respondre amb un sí o amb un no i d’altres que tenen fins a cinc contestacions possibles. El més habitual, però, és que per cada pregunta hi haja quatre possibles respostes. La fase inclou debats –articulats al web– perquè la ciutadania s’informe a l’hora de respondre el qüestionari amb la màxima informació i garantia possible. L’entitat convoca públicament els anomenats debats constituents, que es fan per cadascun dels àmbits i subàmbits que hi ha al qüestionari i que compten amb la participació d’experts en les matèries. D’aquesta manera, «la gent adquireix elements, informació i coneixements per després tenir més seguretat a l’hora de contestar l’enquesta». Els debats s’estableixen sobre un qüestionari que ja està fet i que s’ha de contestar de manera individual.
Acabada aquesta fase participativa, els resultats seran sintetitzats i es decidirà el procediment per presentar-los de manera pública i solemne al Parlament de Catalunya. Això no serà abans que acabe aquest any 2021, temps en què es desenvoluparà l’esmentada segona fase.
En un principi es contemplava entregar els resultats al Parlament a l’octubre del 2021, però la complexa base informàtica que requereix la iniciativa ha endarrerit les previsions.
Gabriela Serra especifica que la vocació de Debat Constituent no és elaborar una constitució, perquè aquesta l’hauria de fer «gent elegida específicament per fer-la en un Parlament o assemblea constituent». Des de Debat Constituent el que es promou és «la tria d’uns eixos fonamentals a través de l’horitzontalitat» per traslladar «uns mandats bàsics a tenir en compte en el moment en què es redacti la constitució» o l’ordenament jurídic de la futura Catalunya. D’aquesta manera, s’ofereix a les persones, «siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin, la possibilitat d’opinar sobre els valors, les normes i els principis del país en què viuran». Les respostes al qüestionari serviran, en definitiva, «per definir les estructures del país».
Un dubte que es planteja en aquest procés és com s’incentiva la participació de ciutadans no independentistes. Els promotors de la iniciativa estan clarament vinculats amb el moviment independentista, i no seria la primera vegada que una idea d’aquest tipus rep l’acceptació, només, d’una part de la població, mentre que l’altra se’n sent exclosa. Gabriela Serra explica que el que s’ofereix és «un espai per debatre coses que ens han de fer créixer a través del debat sobre tota mena de qüestions: com ha de ser el sistema de tria de membres del poder judicial, com s’han de gravar els impostos, quin model de seguretat ens convé... Aquesta és una oportunitat sense precedents perquè la gent discuteixi sobre quin país vol». Alhora, Serra recorda que la primera pregunta del qüestionari és sobre el model territorial que defensen els catalans, i entre les respostes possibles no només hi ha la d’una Catalunya independent, sinó també d’altres fórmules que no són la de la independència. Allò segur és que la major part dels catalans aposta per superar el marc autonòmic actual.
Un altre tema delicat són els debats sobre qüestions més sensibles. Les migracions, el model de seguretat o de justícia generen punts de vista que, sovint, poden arribar a xocar amb els drets humans. Serra, tot i reconèixer la dificultat d’aquestes qüestions, recorda que el qüestionari no planteja respostes regressives. Posa l’exemple de la pena de mort, una solució que està ben lluny de comptar amb un consens majoritari de la societat i que per tant no s’ha de plantejar.
Per últim, caldrà saber si el Parlament i els grups polítics tindran en compte el document final entregat per Debat Constituent amb la recollida de les perspectives generals dels participants en la iniciativa. Serra indica que la resposta de la cambra i de les formacions polítiques dependrà del moment en què es trobe Catalunya. «No és el mateix un context post-sentència que un context post-indults», reconeix. En tot cas, «serà interessant veure les respostes i la mobilització de la gent», indica. «Qui es pensi que la independència s’aconsegueix guanyant un referèndum s’equivoca: les grans revolucions democràtiques s’han fet gràcies a la posada en pràctica de molts exercicis, i el Debat Constituent, com l’1 d’octubre, pot constituir un altre element importantíssim que demostri la força de la gent». L’exdiputada de la CUP assegura que aquests exercicis «sumen».
De moment, la iniciativa compta amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural. Per donar-li legitimitat, però, interessa que «participi tot el teixit social». Serra, fins ara, està satisfeta de la resposta rebuda, atès que Debat Constituent ha suscitat interès, també, en els sindicats i en associacions vinculades al jovent, i a la seua presentació hi van assistir representants de totes les universitats catalanes. Perquè «aquest país ha de poder dir col·lectivament com vol ser en el futur. I no hi ha una manera més moderna de dir-ho que en un debat participatiu».