El relaxament de les mesures anti-COVID permetran una activació de l’activitat turística en els propers mesos. La dependència que Espanya té del turisme fa més necessària que mai la temporada d’estiu per tal de relativitzar, en la mesura del possible, les males dades econòmiques que la pandèmia ens ha deixat. De fet, l’economia de molts municipis depèn de l’afluència de visitants. També municipis petits que, més enllà del debat sobre el model turístic que tenen les grans ciutats, tenen moltes petites i microempreses pendents de la recuperació de l’activitat del sector.
Un dels sectors que fa moure el turisme, entre d’altres, és l’esport. Aquest passat final de maig van sortir publicades xifres de l’impacte que el coronavirus ha tingut sobre el turisme esportiu. Els desplaçaments per a poder practicar activitats ludico-esportives o per poder assistir a esdeveniments es van desplomar durant els mesos més durs del confinament i han deixat un panorama desolador. Segons dades difoses pel Consejo Superior de Deportes (CSD) a través de l’Anuario de Estadísticas Deportivas, la despesa dels turistes que van realitzar activitats esportives a Espanya l’any 2020 va ser de 3.860 milions d’euros, un descens del 69,4% respecte a l’any 2019. Per una banda, les rutes a cavall han estat de les més afectades per la pandèmia, amb un descens del 81,1% de la despesa en relació a l’any anterior, mentre que el senderisme i el muntanyisme han estat el tipus d’activitats que menys han patit malgrat caure un 67,4%.
En primer lloc, davant d’aquest panorama pren especial rellevància el procés de reobertura dels recintes esportius, com ja s’ha vist en les darreres jornades de la LaLiga o les últimes finals europees. Tenint en compte que el futbol és l’esport de referència al nostre país, veure els estadis buits era un cop dur pel sector de l’esport perquè la imatge de desconfiança s’apoderava dels aficionats. No tenia cap mena de sentit començar a obrir, encara que fos limitadament, els locals tancats i no permetre l’accés a recintes esportius que estan a l’aire lliure. Més i tot, quan aquests recintes esportius són, per si sols, un focus d’activitat econòmica directe i indirecte per tots els negocis que hi ha al seu voltant. De fet, a la temporada d’hivern, l’interès dels pobles de muntanya per poder obrir les estacions d’esquí també va anar en aquesta direcció.
En segon lloc, si ho analitzem des de la perspectiva internacional, segons publicava 2Playbook amb dades de la Encuesta de Gasto Turístico (Egatur), la despesa del turisme internacional representava abans de la pandèmia el 63,4% del total de la despesa en turisme esportiu, i aquesta es va enfonsar un 72% durant l’any 2020. Segons l’anuari publicat pel CSD, només 3,3 milions de turistes van viatjar a Espanya el 2020 per practicar algun tipus d’activitat esportiva i els que van venir van gastar menys, uns 1.184 euros de mitjana per viatge. A partir de l’1 de juliol, la posada en marxa del certificat COVID digital europeu hauria de permetre consolidar passadissos segurs entre mercats turístics internacionals, però que estan plenament interconnectats en el marc de la Unió Europea. Passant del macro al micro, a escala local hi ha quantitat de municipis que s’han posicionat des de fa temps com a destinacions ideals pel turisme esportiu, sigui per la bellesa dels seus entorns, per les instal·lacions o l’herència que hi han deixat la celebració de grans esdeveniments –com haver estat subseu dels Jocs Olímpics–. La posada en marxa de passadissos segurs permetria recuperar aquestes campanyes i aquests storytellings, que per cert són molt més necessaris que no pas d’altres que només han intentat buscar el turisme de sol i platja o el conegut turisme de borratxera.
De fet, aconseguir que retorni el turisme esportiu és necessari i, fins i tot, podria ser inspirador per fomentar el canvi de model turístic que tothom té en ment però és tant difícil de posar en marxa. En línies generals, aquells turistes que es desplacen amb la voluntat de fer esport –al marge del públic eclèctic que acaben congregant els anomenats media events, que esdevé més incontrolable i inclassificable– és generalment un turisme més respectuós amb el medi i, al cap i a la fi, més sostenible per l’entorn i la comunitat. De fet, i sobretot gràcies a moltes activitats esportives fetes a la natura, s’han generat grans oportunitats perquè zones geogràfiques abans menystingudes puguin recuperar una determinada activitat. Coneixedors del retrocés de les feines vinculades al sector agrari que hi ha en molts entorns, les activitats vinculades al turisme esportiu poden continuar ajudant a conservar el territori amb una mirada que fugi de les televisades massificacions.