El president Pere Aragonès ja ha decidit quin equip alinear. A les seves ordres hi haurà 14 consellers, set homes i set dones, set proposats per Esquerra Republicana i altres set per Junts per Catalunya. Cinc independents i nou amb carnet de partit.
D’aquest consell de Govern dependrà que el nou executiu pugui aplicar les quatre transformacions de fons que el president va prometre en el seu discurs d’investidura: “la social i de progrés, la feminista, la transformació verda i la radicalment democràtica”.
Ho haurà de fer sobre la base dels acords tancats amb la CUP i Junts per Catalunya. Partint de l’oportunitat i els reptes que representen els fons Next Generation i amb l’evolució de l’Espai de coordinació, consens i direcció estratègica, que treballarà en paral·lel les qüestions relacionades al procés independentista.
Vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana
Jordi Puigneró
La carta de Puigdemont
Sant Cugat del Vallès, 1974. És una de les tres persones que repeteix de l’anterior executiu, conjuntament amb Teresa Jordà i el mateix president Aragonès. Seguirà essent responsable de Polítiques Digitals, però el cert és que la seva conselleria guanya pes amb l’adscripció de les competències en infrastructures o habitatge provinents del dissolt Departament de Territori i Sostenibilitat. Puigneró és un perfil proper a Puigdemont i que no aixeca ampolles entre els sectors més moderats del partit.
Més enllà d’aprofundir en la digitalització de l’administració pública i de seguir amb l’estratègia NewSpace de Catalunya, els ossos durs de rosegar li arribaran de la mà de les noves competències. S’espera d’ell aprovar un Pla Nacional d’Inversió en Infraestructures, el desplegament de la T-Mobilitat o la implementació de la vinyeta com a alternativa als peatges a les vies d’alta capacitat.
A més, li pertoquen un dels focus d’atenció de la CUP, les polítiques d’habitatge. ERC es va comprometre amb a aprovar una “llei dels contractes de lloguer” catalana, recuperar pisos de la SAREB, recuperar també el decret llei 17/2019 de mesures d’accés a l’habitatge o incrementar el parc públic d’habitatge de lloguer social.
Puigneró tindrà com a secretari general a Ricard Font, fins ara president de Ferrocarrils de la Generalitat.
Consellera de Presidència
Laura Vilagrà
L’organitzadora
Santpedor, Bages, 1976. Serà la capitana de la sala de màquines del Govern. Després d’anys fent tots els papers de l’auca a l’administració, Pere Aragonès la va incorporar de dos a la llista amb la voluntat que fos la seva mà dreta a l’executiu. De fet, Vilagrà ha estat la responsable de baixar al fang en les qüestions programàtiques durant les negociacions d’investidura.
Ara, es farà càrrec d’un Departament de Presidència reforçat, que incorporarà competències en relacions institucionals, administració i funció pública. No tindrà, però, les funcions de portaveu com la seva antecesora.
També serà la responsable d’implementar el pla pilot per estudiar la viabilitat de la Renda Bàsica Universal. És un dels puntals de l’acord d’ERC amb la CUP i, segur, serà al focus del debat. També haurà d’afrontar la sempre dificil renovació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la recuperació de la reciprocitat entre mitjans públics de parla catalana, la redacció de la nova llei de l’esport i l’activitat física i la posada en marxa del Pla Nacional d’Impuls de l’Esport Femení.
El que s’espera d’ella, però és que exerceixi de coordinadora de les diferents conselleries per oferir una visió transversal al funcionament de l’executiu.
La mà dreta de Vilagrà serà la fins ara secretària general d’Ensenyament, Núria Cuenca.
Conseller d’Economia i Hisenda
Jaume Giró
La veu de la banca
Badalona, Barcelonès, 1964. Director General de la Fundació La Caixa entre 2014 i 2019, la seva formació no és econòmica, sinó en comunicació. El seu coneixement del sector, però, l’ha avalat perquè, tot i ser independent, Junts li hagi concedit la conselleria de més pes després de la renúncia d’Elsa Artadi. Giró té bona relació amb Aragonès i és vist amb suspicàcia, pel seu currículum bancari, per la CUP. Aterra a la Generalitat després de donar-se de baixa de la candidatura de Laporta a la presidència del Barça poc després de la victòria del nou president culé.
Per davant té el repte d’aprofitar l’arribada dels fons Next Generation i d’impulsar un Pla per a la Reactivació Econòmica i la Protecció Social que s’ha de nodrir d’aquests fons. També haurà de liderar la reconversió de l’Institut Català de Finances, desenvolupar la Llei de Facilitació de l’Activitat Econòmica, “impulsar una regulació de la fiscalitat dels nous canals de venda, sobretot de les plataformes amb seu fiscal fora de l’Estat” o “augmentar el grau de sobirania econòmica de la Generalitat iniciant les emissions de bons en el mercat”, segons recull l’acord d’investidura.
Giró ha escollit com a secretari general a Jordi Cabrafiga, que fins ara ocupava el mateix càrrec a Empresa i Coneixement.
Consellera d’Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació
Teresa Jordà
Potenciada
Ripoll, Ripollès, 1972. Després de fer el salt de Madrid, on exercia com a diputada, al Govern el passat mandat, Teresa Jordà es consolida en l’actual executiu. Manté les atribucions en agricultura i alimentació, però es fa forta amb l’adopció de les competències d’energia i sostenibilitat, sota l’apèndix d’Acció Climàtica. Aquesta conselleria era una de les prioritats d’Aragonès i farà agafar rellevància a una consellera que, fora d’alguna polèmica inicial, no ha tingut un perfil massa mediàtic el darrer mandat.
Això, però, vol dir també més problemes. D’ella dependrà la modificació del polèmic decret llei d’impuls d’energies renovables per definir com s’ha de fer la implementació d’aquestes infraestructures energètiques al territori. Mentrestant, haurà d’aplicar una moratòria als projectes d’impacte territorial, tal com van acordar ERC i la CUP. En aquest àmbit, el pacte també recull la creació d’una energètica pública i un marc normatiu que faciliti la remunicipalització de serveis públics com l’aigua. A banda de la Llei de Transició Energètica. Més enllà d’això, li tocarà desenvolupar el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC) o la Llei d’Espais Agraris, així com desplegar l’Agència de la Natura de Catalunya i aprovar la Llei de Biodiversitat i el Patrimoni Natural.
Jordà manté de número dos el secretari general David Mascort.
Consellera d’Acció Exterior i Transparència
Victòria Alsina
Diplomàcia
Barcelona, 1983. Junts per Catalunya ha escollit una independent per ocupar una de les conselleries que més va cobejar durant les negociacions. Abans d’ocupar el càrrec era directora acadèmica del Centre per la Ciència Urbana i el Progrés de la Universitat de Nova York. Té experiència en el camp de la política exterior, en tant que va ser Delegada del Govern als Estats Units i el Canadà. A més, coneix bé la situació del país, atès que ha estat una de les coordinadores del grup Catalunya 2022, encarregat de planificar la reconstrucció de la Catalunya postCovid.
Entre les seves tasques hi haurà la d’internacionalitzar la causa catalana i, tal com recull l’acord d’ERC i Junts, buscar suports internacionals per forçar un possible referèndum acordat. En aquest àmbit, també és previsible que des del partit li requereixin fer la funció de pont entre l’executiu i els exiliats, i per extensió, el Consell per la República.
En làmbit de la transparència, li pertocarà enllestir el projecte de llei que ha de regular l’acció dels grups d’interès davant l’administració catalana.
El seu número dos serà Lluís Baulenas, fins ara secretari general de Cultura.
Conseller de Salut
Josep Maria Argimon
Pedigrí antiCovid
Barcelona, 1958. En ple esclat de la pandèmia, aquest epidemiòleg de llarga trajectòria dins el món de la salut català, va començar a compaginar la direcció de l’Institut Català de la Salut amb el càrrec de secretari de de Salut Pública. Des de llavors s’ha convertit en una de les veus de referència en la gestió de la crisi de la Covid-19 a Catalunya, fins al punt que Laura Borràs ja va anunciar en el debat electoral que el proposaria com a responsable del Departament.
La seva primera tasca serà culminar el procés de vacunació i seguir implementant les mesures de contenció de la Covid. En paral·lel, però, té el repte d’engegar un Pacte Nacional de Salut i el Pacte Nacional de Salut Mental, col·laborar en l’impuls d’una Agència Integrada Social i Sanitària o desplegar el pla d’Enfortiment de l’Atenció Primària, per al qual s’ha promès una inversió de 300 milions d’euros. També s’espera una millora de les retribucions als treballadors del sistema sanitari que l’equipari a la mitjana europea. A més, tal com recull el pacte d’ERC i la CUP, haurà de treballar per fer avançar el sistema sanitari català cap a un model de titularitat, aprovisionament i gestió pública. Els anticapitalistes collaran perquè hi hagi internalitzacions.
Argimon tindrà de segona Mertixell Masó, secretària general de Presidència en el darrer mandat.
Conseller d’Interior
Joan Ignasi Elena
L’home dels encàrrecs
Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1968. D’ençà que el 2014 deixà el PSC, amb qui discrepava en la qüestió nacional, Elena ha estat un dels independents habituals a l’òrbita d’Esquerra Republicana. Va ser coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i, més recentment ha exercit de coordinador de les defenses dels presos polítics del partit. Dos encàrrecs que no tenen punt de comparació amb el fet de gestionar el Departament més problemàtic de la Generalitat. Un gripau que ERC li ha confiat amb la voluntat d’intentar cremar-se com menys millor.
Tindrà la CUP a sobre, com ja es va veure la setmana passada amb el desnonament de l’anomenat Bloc Llavors. De fet, haurà de legislar per donar compliment a l’acord de no intervenció dels antiavalots en desnonaments de famílies i persones vulnerables. També li pertocarà liderar la modificació de la legislació perquè la generalitat no participi en acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials. En general, li toca revisar el model de seguretat pública i dotar-lo d’una perspectiva més social. Tot plegat, sense despertar més ampolles de les necessàries entre els sindicats policials, que ja fa temps que estan en peu de guerra.
El secretari general d’Interior serà Oriol Amorós, que en els darrers trams del darrer govern va exercir les mateixes funcions a Treball, Afers Socials i Famílies.
Consellera de Justícia
Lourdes Ciuró
L’opció dels presos
Reus, Baix Camp, 1971. Procedent de l’antiga Convergència, ha estat regidora a Sabadell i membre de la direcció del PDeCAT. En va sortir confrontada amb el sector de David Bonvehí, que s’oposava a l’integració del partit a Junts. Diputada al Congrés entre 2011 i 2019, va rebutjar la proposta del president Quim Torra per ser consellera de presidència quan Elsa Artadi va abandonar l’executiu. Ara ha accedit a ocupar la cartera de Justícia, per la qual també sonava Miquel Sàmper. Després que Damià Calvet desaparegués de les travesses de consellers, se l’ha situat com la persona més propera als presos polítics Josep Rull i Jordi Turull dins del nou executiu.
Al capdavant de la conselleria tindrà el repte, per exemple, de desenvolupar el Codi Civil de Catalunya i adaptar-lo, entre altres coses, a la Convenció de Nova York sobre els drets de les persones amb discapacitat. A més, haurà d’aprofundir en la digitalització del sistema de justícia català. Serà també una de les encarregades de gestionar els permisos dels presos polítics com a responsable de presons.
Joaquim Clavaguera, director general de justícia entre 2011 i 2016 serà la mà dreta de Ciuró com a secretari general.
Consellera de Drets Socials
Violant Cervera
Quadre de ponent
Lleida, Segrià, 1969. Forjada a la Joventut Nacionalista de Catalunya, fou diputada al Parlament entre 2012 i 2017, primer per Convergència i després dins les llistes de Junts pel Sí. Forma part de la direcció de Junts com a secretària d’extensió territorial. A les seves esquenes té una experiència breu al departament que li tocarà liderar. Entre 2011 i 2012 va ser directora general d’Acció Cívica i Comunitària en l’aleshores anomenat Departament de Benestar Social i Família, quan Artur Mas presidia la Generalitat.
A la seva llista de deures hi ha la reorganització de la Renda Garantida de Ciutadania per encaixar-la amb l’Ingrés Mínim Vital, la gestió del qual es vol reclamar des de la Generalitat. També haurà de desenvolupar el Pla Nacional de Joventut, així com el nou Pla Integral de Suport a les Famílies 2022-2025. Finalment, atenent les promeses dels partits, haurà d’impulsar una llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència.
La coordinadora de programes estratègics de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Rusinés, serà la secretària general del Departament que lidera Cervera.
Conselleria de Feminismes i Igualtat
Tània Verge
Nom de consens
Reus, Baix Camp, 1978. Catedràtica de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra, ha estat coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat des de 2014 i coordinadora del minor en Estudis de Gènere. Va ser membre de la sindicatura electoral de referèndum de l’1-O, motiu pel qual fou encausada i després absolta, com la resta de membres. Ara serà l’encarregada d’estrenar la Conselleria de Feminismes i Igualtat com a independent proposada per ERC. Vinculada a l’activisme feminista -ha participat d’espais com Ca la Dona-, el seu nomenament ha estat ben vist pels diferents sectors del moviment, també per l’entorn de Junts, la CUP o els comuns.
La seva tasca serà encarregar-se que la perspectiva feminista impregni de forma transversal les polítiques de tots els departaments. De fet, l’acord de govern recull que caldrà incorporar “indicadors de gènere en els sistemes de seguiment i avaluació” de les polítiques públiques. Més enllà d’això, li tocarà desplegar la Llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, el Pacte Nacional per a la Interculturalitat o actualitzar el Pla Integral del Poble Gitano.
Georgina Oliva, que durant dues legislatures ha estat secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, serà la número dos de Verge.
Conseller d’Educació
Josep Gonzàlez-Cambray
Ascendit
Lleida, Segrià, 1972. Home de partit, ha estat Secretari General d’ERC a Barcelona. En el darrer mandat, l’exconseller Josep Bargalló el va escollir per ser director general de Centres Públics i president del Consorci d’Educació de Barcelona. Va ser detingut en el marc de l’operació Volhov investigat per la concessió del concert a l’escola d’educació especial El Brot, vinculada a l’exconseller Xavier Vendrell. Amb l’arribada de la pandèmia ha estat una de les cares de l’aposta per mantenir les escoles obertes que ha capitanejat el Departament. La trajectòria l’ha fet guanyar-se la confiança d’Aragonès, que ara l’ubica a primera línia.
Més enllà de seguir mantenint les escoles com un espai segur en el context de pandèmia, li toca finalitzar el desplegament de la Llei de l’Ensenyament de Catalunya garantint, per exemple, la suficiència de centres sostinguts amb fons públics. Tindrà també la tasca de retirar, en mesura del que sigui possible, part dels concerts, tal com recull l’acord d’ERC amb la CUP. Entre els reptes destaca el compromís d’universalitzar de forma progressiva l’educació gratuïta entre 0 i 3 anys. D’altra banda, haurà de repensar el model d’immersió lingüística per adaptar-lo als nous temps.
Al seu costat i tindrà Patrícia Gomà que serà la secretària del Departament, càrrec que fins ara ocupava a Justícia.
Conselleria de Cultura
Natàlia Garriga
Gestora
Sant Cugat del Vallès, 1969. Coneix l’administració pública catalana a la perfecció. Va entrar a treballar a la Generalitat l’any 1989 i des de llavors ha passat per diferents departaments. En el darrer mandat ha estat directora de serveis del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda. De la confiança de Pere Aragonès, la seva experiència en el món de la gestió cultural és a l’Institut Català de les Empreses Culturals, del qual fou gerent entre 2007 i 2016.
En el retorn d’ERC a la conselleria de Cultura onze anys després, hi ha el propòsit que el sector disposarà de l’històricament reclamat 2% del pressupost. Entre els reptes hi ha el de desenvolupar el nou Estatut de l’Artista i Treballador Cultural. També s’espera que impulsi una Llei de polítiques culturals i drets culturals de la ciutadania, i una llei de patrimoni cultural, així com impulsar el Pacte Nacional per la Llengua. La promoció de la llengua catalana en els entorns digitals i el foment de la producció audiovisual, donant compliment, per exemple, a la Llei del Cinema, seran altres dels deures del Departament.
Al costat de Garriga hi haurà Jordi Foz, fins ara secretari de Transparència i Govern Obert.
Conselleria de Recerca i Universitats
Gemma Geis
Valor a l’alça
Girona, 1979. Advocada de formació, va ser vicerectora de la Universitat de Girona fins que Carles Puigdemont la va cridar el 2017 per encapçalar la llista de Junts per Catalunya a les comarques gironines, funció en la qual va repetir en els darrers comicis. De la total confiança del president a l’exili, en aquests anys ha anat agafant pes al si de grup parlamentari, del qual ha exercit com a portaveu. Durant les negociacions, tot i no formar dels equips principals, ha estat una de les encarregades de treballar qüestions programàtiques.
Al capdavant de la nova conselleria, li pertocarà aprovar la Llei de la Ciència de Catalunya i la Llei de mecenatge. També revisar els mecanismes de finançament del sistema universitari i el sistema de recerca. Els acords recullen que ha d’implementar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, així com completar el procés de reducció dels preus públics “blindant la rebaixa del 30%” i establint “la igualtat de preus entre els graus i els màsters”.
Geis tindrà com a segona a Esther Morales, que durant el darrer mandat ocupava la subdirecció general de Gestió Econòmica i Administrativa en l’àmbit d’universitats.
Conseller d’Empresa i Treball
Roger Torrent
Recol·locat
Sarrià de Ter, Gironès, 1979. Després de ser president del Parlament, a ERC tenien clar que Roger Torrent seria al govern. No estava tan clar, però, el Departament on aniria a parar. Les travesses l’havien situat a totes les carteres fins que es va conèixer la decisió final. Diputat des de 2012, els darrers anys ha estat a l’ull de l’huracà per les seves decisions al capdavant de la cambra catalana.
Entre les seves funcions hi haurà l’impuls del nou Pacte Nacional per la Indústria de Catalunya. A més, caldrà reimpulsar el sector d’automoció català a través de l’impuls del cotxe elèctric. Per exemple, a través de donar sortida al conflicte de Nissan. Caldrà, també, culminar el procés de la Llei de Cambres, encallada a finals de la setmana passada. També s’espera l’impuls de l’Estatut del treball català, establir un salari mínim català de 1239,5 euros i un pacte social per al teletreball. A més, l’acord d’ERC i la CUP recull la creació d’un fons de reconversió industrial i de foment del cooperativisme.
Torrent recupera al seu cap de Gabinet al Paralment, Oriol Sagrera, perquè sigui la seva mà dreta a la conselleria.