Pere Aragonès ha hagut de suar tinta. Després d’una legislatura post 155 accidentada i marcada per les discrepàncies en l’estratègia independentista, s’esperava que les urnes ajudessin a clarificar el rumb del moviment. Res més lluny de la realitat.
El resultat electoral donava 33 diputats a ERC i 32 a Junts per Catalunya. Unes xifres que posaven per primer cop als republicans en disposició d’assumir la presidència de la Generalitat, però que no permetien a cap dels dos partits independentistes imposar la seva visió.
Finalment, l’ambigüitat en l’àmbit del procés d’emancipació nacional ha permès desllorigar les negociacions i segellar un acord de coalició amb el suport extern de la CUP. Pel camí, tres mesos de frec a frec tàctic amb més d’un gir inesperat.
Dilluns 15 de febrer
En plena ressaca electoral, ERC anuncia que intentarà liderar un govern de front ampli que inclogui JxCat, la CUP i Catalunya en Comú. De partida, però, comuns i puigdemontistes estableixen vetos encreuats que duraran fins al final de la negociació. El mateix dia, la Fiscalia Provincial de Barcelona recorre el tercer grau dels presos polítics i demana mesures cautelars.
Dimecres 17 de febrer
Primera reunió entre ERC i la CUP. En surten amb bones sensacions i s’emplacen a trobades periòdiques. Acorden reunir-se setmanalment per seguir treballant. Es comencen a dibuixar els equips negociadors. Per part de la CUP hi van Carles Riera, Eulàlia Reguant, Pau Juvillà i Xavier Pellicer. Per part d’ERC, Sergi Sabrià, Marta Vilalta, Laura Vilagrà i Josep Maria Jové. Aquests darrers són persones de confiança del trident Junqueras - Rovira - Aragonès que dirigeix el partit. Els set mantindran reunions matinals gairebé a diari per pilotar les converses amb els partits.
Dijous 18 de febrer
Primera reunió entre la CUP i JxCat. Ambdós partits analitzen la situació i els anticapitalistes posen sobre la taula la violència policial per part dels Mossos, i demana una acció clara en aquest punt per seguir parlant. El context el marquen les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasél. Des de Junts es posa molt d’èmfasi en resoldre la qüestió de l’estratègia independentista abans d’entrar al programa. No s’acorda una nova data. Les reunions entre els dos partits seran menys continuades. Per part de Junts els negociadors són Elsa Artadi, Míriam Nogueras, Josep Rius, Francesc de Dalmases i Jordi Sànchez. Aquest darrer, secretari general del partit, exercirà de cervell de tota la negociació.
Divendres 19 de febrer
A la tarda se celebra la primera trobada entre els negociadors d’ERC i els de JxCat. Els partits fan balanç de les eleccions en els comunicats posteriors, però ja es fa palès que tenen plans de legislatura diferents. Els republicans parlen d’un govern ampli que pugui incorporar els comuns, mentre que els juntistes aposten per “un acord entre les forces independentistes parlamentàries” i “per arribar a acords en tots els espais institucionals on l’independentisme té representació per avançar cap a la independència”. Això darrer, que es podria traduir en l’unitat d’acció a Madrid, seria una constant del desacord entre els dos partits.
Diumenge 21 de febrer.
Òmnium Cultural organitza un acte al Museu Marítim de Barcelona i fa una crida a la unitat dels partits independentistes. Jordi Cuixart demana “aprofitar l’oportunitat per assolir la llibertat de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans”
Dilluns 22 de febrer
Cada dilluns al migdia hi ha roda de premsa d’ERC a les 12.30 h i de Junts per Catalunya a les 13 h. L’encreuament d’impressions entre Marta Vilalta i Elsa Artadi ha estat un termòmetre de l’estat de les negociacions. En aquesta ocasió, la republicana demana fer “un govern del 3 d’octubre” i que “tothom aixequi els vetos”. I Artadi diu que “el govern independentista és l’únic que té una majoria assegurada”. Mentrestant, a Ràdio 4, el diputat de la CUP, Carles Riera, reconeix que estan “molt lluny” d’entrar a govern.
A la tarda se celebra la primera reunió entre ERC i CatComú. Hi ha bona sintonia i s’emplacen a seguir negociant. Es constata la distància en la qüestió nacional. Els d’Albiach insisteixen en la idea d’un tripartit amb el PSC que els republicans rebutgen.
Dimarts 23 de febrer.
Dia intens de reunions. Primer, trobada entre la CUP i els comuns. De seguida es constata que no hi ha acord possible en la qüestió sobiranista. Després, trobada entre ERC i la CUP, on s’aprofundeix en qüestions socials. Hi ha bon feeling entre negociadors. També es fa la segona reunió entre JxCat i ERC. Les dues formacions aborden “la necessitat de trobar un consens estratègic de l’independentisme per aquesta legislatura”.
Dimecres 24 de febrer
Segona reunió entre JxCat i la CUP. Els anticapitalistes tornen a criticar el paper de la conselleria d’Interior i es queixen que no s’aprofundeix en qüestions programàtiques. Tots dos partits comparteixen la necessitat de “desbordar el marc autonòmic la propera legislatura”. La relació entre Jordi Sànchez i Carles Riera, present des dels anys en què dirigien Crida a la Solidaritat, ajuda a engreixar la relació.
El jutjat de vigilància penitenciaria rebutja aplicar mesures cautelars i no suspèn el tercer grau dels presos polítics.
Divendres 26 de febrer
Tercera reunió entre ERC i la CUP. S’aprofundeix en la reforma del model d’ordre públic català. Els protocols de les bales de foam, la participació dels Mossos en desnonaments i el paper de la Generalitat en les acusacions particulars contra activistes són temes centrals.
Dissabte 27 de febrer
Consell Polític de la CUP. Els anticapitalistes es plantegen entrar a la Mesa del Parlament. També al govern si hi ha un gir radical per part dels socis independentistes.
Diumenge 28 de febrer
Manifestació de l’ANC a Plaça Catalunya per exigir un govern independentista. “Només un govern de concentració independentista permetrà avançar cap a la independència”, sentenciava la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, fent referència als càntics del públic en contra d’un govern amb els comuns.
Dimarts 2 de març
La Fiscalia recorre davant el Tribunal Suprem el tercer grau dels presos polítics, entre ells el del líder de les negociacions de Junts, Jordi Sànchez.
Pas endavant en les reunions entre ERC i la CUP. La quarta reunió serveix per acordar la creació de grups de treball sectorials. L’acord va madurant.
Dimecres 3 de març
Reunió entre JxCat, ERC, CUP, CatComú i el PSC per acordar una estratègia conjunta contra l’extrema dreta.
Dijous 4 de març
Pere Aragonès marca perfil de presidenciable amb una conferència política a l’Espai Cultural Serrahima de Barcelona. Insisteix en la idea del “govern del 3 d’octubre”. També aprofundeix en el programa de govern i detalla la voluntat de crear la Conselleria de Feminismes i la d’Acció pel Clima.
Dimarts 9 de març
Primera reunió a tres entre ERC, JxCat i la CUP. Es parla del paper de la Mesa en la propera legislatura i la CUP comunica que estaria disposada a assumir la presidència del Parlament. Junts sosté que els pertoca a ells, però no detalla el nom del seu candidat. ERC es posa de perfil. Els republicans manifesten que volen intentar tancar l’acord de legislatura en paral·lel a la constitució del Parlament. Es discuteixen altres objectius de la legislatura, com la possibilitat d’aplicar una Renda Bàsica Universal.
A la tarda, el jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya retira el tercer grau als presos polítics de Lledoners. Entre ells Jordi Sànchez. El fet que estigui a la presó no evitarà que segueixi comandant les negociacions -tant que diputats del partit critiquen que no els arriba prou informació-, però sí que dificultarà el ritme de les trobades.
Dimecres 10 de març
Segona reunió tripartita. La CUP posa sobre la taula el nom de Pau Juvillà per presidir la Mesa. Hi ha mal clima entre els partits independentistes perquè Junts demora l’anunci del seu nom per presidir la Mesa i les negociacions amb ERC no van tan ràpid com els republicans voldrien. Hi ha acord de mínims per garantir la majoria independentista a la Mesa del Parlament.
Dijous 11 de març
La consellera d’Agricultura a l’exili, Meritxell Serret (ERC), torna a Catalunya per recollir l’acta de diputada per sorpresa de gairebé tothom. El gest molesta profundament als membres de JxCat, en especial al president Carles Puigdemont. Des de les files juntistes es considera una traïció a l’estratègia de l’exili i un element que dificulta l’entesa entre els dos partits per governar. Els següents dies, l’ambient entre els futurs socis s’enrarirà. Mostra d’això és que es deixaran de fer comunicats per anunciar com avancen les negociacions.
També al matí, l’executiva de JxCat proposa el nom de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. S’havia discutit la possibilitat que fos vicepresidenta del govern o presidenta del grup parlamentari. Tant la CUP com ERC recelaven d’aquesta opció per la causa judicial que hi ha oberta contra Borràs. Al vespre, en un comunicat conjunt, Esquerra i Junts “es conjuren per investir Aragonès abans del 26 de març”. El termini no es complirà.
Divendres 12 de març
Es constitueix el Parlament en una sessió realitzada al saló d’actes, adaptat expressament per l’ocasió amb voluntat de complir les mesures de prevenció de la Covid. Borràs és investida presidenta. En el seu discurs d’investidura no menciona en cap moment al seu antecessor, Roger Torrent. La no-menció es pren com una ofensa a les files d’ERC. La manera com arriben a la sessió els partits independentistes denota que les negociacions avancen a empenes i rodolons.
Dimecres 17 de març
Conferència política de la CUP. Els anticapitalistes demanen “gosadia” i un full de ruta de “consensos de país” a Junts i ERC.
Abans, a la tarda, una reunió entre els negociadors d’ERC i Junts al Parlament constata les distàncies existents entre els dos partits. Tots dos coincideixen en la necessitat d’un espai de coordinació estratègica. Els juntistes parlen del Consell per la República (CxR), però des d’ERC creuen que aquest ha de ser un espai independent. Fonts dels republicans expliquen que veuen el CxR com un ens “partidista” i diuen estar farts perquè que Junts “només vol parlar d’això”. Fonts de Junts destaquen que un cop tancat aquest tema, “no hi haurà problemes per arribar acords en programa o estructura de govern”.
Divendres 19 de març
Fa una setmana que no hi ha negociacions entre la CUP i JxCat. Des de Junts afirmen en privat que és a ERC a qui pertoca portar el pes de les converses amb els anticapitalistes.
Diumenge 21 de març
Es fa públic un preacord entre ERC i la CUP segons el qual els anticapitalistes donarien els seus vots a Aragonès si les bases així ho ratifiquen. El pacte inclou donar dos anys de marge a la taula de negociació amb Madrid. Si aquest fracassès, acorden impulsar un nou embat democràtic. També s’hi contempla un pla pilot per aplicar la Renda Bàsica Universal, revertir concerts en educació i sanitat o una moratòria del decret d’energies renovables i els projectes de gran impacte territorial. Tots aquests punts generen discrepàncies entre una part de Junts. El global dels puigdemontistes, però, se senten ofesos pel fet que ERC hagi tancat abans el pacte amb els cupaires que no pas amb ells, i ho consideren una deslleialtat en les negociacions.
Dilluns 22 de març
En roda de premsa, Artadi afirma que no se senten pressionats pel pacte entre ERC i la CUP, tot i que en privat comença a circular la idea del #pressingJunts. La portaveu de Junts afirma que no tenen pressa per tancar el pacte, que prioritzaran arribar a “un bon acord” perquè el govern no sigui “un Vietnam diari”, i demana a ERC “concrecions” en les seves propostes. Des d’ERC, Vilalta es mostra segura que hi haurà un acord durant la setmana i diu que no hi ha “esculls insalvables”.
Fonts de Junts critiquen aquells dies que els republicans els volen fer passar pel sedàs sense fer cessions --“tenen els fums pujats”-- i recorden que, a la pràctica, els resultats són un “empat tècnic”. Mentrestant, a ERC es tem que els juntistes estiguin dilatant l’acord com a eina de pressió, i critiquen la dificultat que tenen per concretar reunions amb Junts. La presència a les reunions de figures que son vistes com a “tòxiques” per l’altre costat de la taula, com ara Sergi Sabrià per part d’ERC o Francesc de Dalmases per part de Junts, dificulten un bon clima de negociació.
Dimarts 23 de març
Dolors Sabater i Carles Riera visiten Carles Puigdemont a Brussel·les. A banda de comentar el preacord entre la CUP i ERC, a la trobada es parla d’una possible reforma del Consell per la República i del rumb a seguir per l’independentisme. Un gest d’aproximació que sectors de Junts reclamen que faci també ERC.
A la tarda, Jordi Sànchez pronuncia una conferència política on ofereix a ERC “lleialtat”, assegura que investiran a Aragonès i demana centralitat per al CxR. Diu, també, que l’acord pot tancar-se en “setmanes o dies”. A tres dies de la sessió d’investidura, les declaracions fan saltar les alarmes a ERC. Després de la conferència, Aragonès i Sànchez mantenen una breu trobada de deu minuts en privat.
Dimecres 24 març:
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, proposa a Pere Aragonès com a candidat a la investidura. A la tarda hi ha una nova reunió entre els negociadors. ERC entrega a Junts un breu document que planteja una reformulació del CxR en termes genèrics.
Dijous 25 març
Les bases de la CUP voten a favor de l’acord arribat amb ERC i confirmen que votaran a favor de la investidura d’Aragonès, tot i que més del 80% dels afiliats considera el pacte insuficient. Al seu torn, l’executiva de JxCat decideix que no es donen les condicions per investir Aragonès i decideixen abstenir-se.
Divendres 26 de març
La sessió d’investidura fallida d’Aragonès és plena de retrets entre ERC i JxCat. Aragonès demana que no vol ni “substitucions ni tuteles”, en referència al paper del Consell per la República. Des de Junts consideren que el discurs d’Aragonès no tenia cap voluntat de convèncer-los, i afirmen que veuen el pacte més lluny que abans de l’inici de la jornada.
El portaveu de Junts, Albert Batet, reclama als republicans que negociïn essent conscients de l’equilibri de forces. Demana també a Aragonès que renunciï a la segona volta de la investidura i que segueixin negociant per “un bon acord”. En el discurs de Batet afloraven també totes les espines clavades que tenien els juntistes des de la legislatura anterior, com la no investidura a distància de Puigdemont o la retirada de l’acta de diputat de Quim Torra. Des d’ERC recorden a Junts que fins dimarts hi ha marge per tancar el pacte, i en privat recorden que ells sempre han investit els candidats proposats “pels convergents” en primera votació. Quan al carrer Calàbria, on hi ha la seu d’ERC, fan anar el mot convergent, és que les coses no van bé amb els juntistes. Per ara, a les neveres dels despatxos parlamentaris el cava es queda tancat i en fred.
Dissabte 27 de març
Durant el cap de setmana hi ha contactes discrets i telemàtics entre JxCat i ERC. Les converses estaven congelades des de dimecres 24 de març.
Dilluns 29 de març
L’executiva de Junts acorda mantenir el “no” a Aragonès. En paral·lel, el Consell per la República afirma en un comunicat que no vol ser un escull per la investidura, s’obre a reformular la seva estructura i convoca partits i entitats a reunions bilaterals per parlar-ne.
Dimarts 30 de març
Segona ronda de la sessió d’investidura de Pere Aragonès. Altre cop fallida. La sensació, però, és que hi ha hagut acostament entre els dos partits. Així ho constaten als passadissos del Parlament membres de les dues formacions. S’activa el compte enrere per a la convocatòria d’unes noves eleccions, que venç el 26 de maig.
Dimecres 31 de març
Els negociadors d’ERC i Junts intercanvien documents sobre aspectes programàtics. Els partits fan circular la data del 23 d’abril com a límit per aconseguir un acord, tenint en compte que JxCat té Consell Nacional Extraordinari el dia 24.
Dissabte 3 d’abril
El secretari de la Mesa a proposta de Junts, Jaume Alonso-Cuevillas fa unes declaracions a Vilaweb on diu que els membres de la Mesa no han de deixar que els “inhabilitin per una bestiesa sense pena ni glòria”. El que hi diu xoca amb el relat de Junts, que vol fer de la Mesa un espai de “confrontació” i que acaba forçant la dimissió de Cuevillas, que serà substituït per Aurora Madaula. El recanvi és vist entre certs sectors crítics amb la direcció de Junts com un avís a navegants.
Diumenge 4 d’abril:
Jordi Sànchez diu en una entrevista a La Vanguardia que “no especularem amb eleccions. Si volen, que governin en minoria”. Contesta així al rumors que fan circular els republicans i els ofereix una alternativa que amb el pas dels dies farà ballar el cap als de Calàbria, on hi ha la seu d’ERC.
La jugada de Sànchez agafa per sorpresa a tothom, també dins de les seves files. Els sectors de Govern, capitanejats per Damià Calvet, es començaran a fer sentir internament, tot i que sense massa força i sense fer grans escarafalls en públic -ningú no vol seguir el destí de Cuevillas i descartar-se per un futur govern. Creuen que l’estratègia del secretari general és errada, i així ho fan saber diferents persones en privat als negociadors. Des d’ERC atribuïen a les discrepàncies internes de Junts la dificultat d’arribar a un pacte i remarque que, tot sovint, durant les trobades bilaterals, els negociadors puigdemontistes s’han de retirar uns minuts a consensuar posicionaments, tot i que en cap moment mostren discrepàncies internes explícitament.
Dilluns 5 d’abril
A les rodes de premsa, Artadi reforça el posicionament de Sànchez, argumentant que volen un bon acord, però que en cap cas forçaran noves eleccions. Vilalta manté que la prioritat d’ERC és arribar a un acord, que la proposta de Sànchez no se’ls ha traslladat en les reunions i que no veu impediments per tancar el pacte com abans millor.
Dimecres 7 d’abril
Nova reunió entre ERC i Junts per Catalunya. Junts planteja per primera vegada a ERC la possibilitat de cedir-los els vots d’uns quants diputats si arriben a un acord d’investidura amb la CUP i els comuns. Qui porta la veu cantant és Sànchez. En moltes negociacions el telèfon a través del qual es comunica el pres polític esdevé el centre de la reunió.
Dijous 8 d’abril
Comença una setmana en què no hi haurà reunions formals entre ERC i JxCat. ERC farà arribar a Sànchez un document de seixanta pàgines amb una proposta de govern completa que inclou tots els àmbits: programa, estratègia independentista, arquitectura de govern i àmbits de coordinació. El document trigarà dies a arribar a la resta de negociadors de Junts. És una nova mostra de la centralitat que agafa el secretari general, que ha rebut tots els poders de Puigdemont, qui es desentén del dia a dia de les negociacions, tot i que marca les línies mestres del que ha de ser l’acord.
Dilluns 12 d’abril
Reunió d’ERC amb el Consell per la República. El CxR trasllada a ERC que no serà un escull per a la investidura i els republicans. Després d’aquesta trobada, els republicans donen per solucionada aquesta qüestió. El cert, però, és que tot i que s’acorda reestructurar l’espai, a partir d’aquí la discussió se centra en si l’espai de coordinació estratègica que planteja el document d’ERC amb la CUP ha de ser dins o fora de l’estructura del Consell per la República.
A la roda de premsa de Junts, Artadi rebaixa el to i assegura que la prioritat és entrar a l’executiu amb ERC.
Dimecres 14 abril
Es compleix una setmana sense reunions entre ERC i Junts. Sí que es mantenen les reunions entre ERC i la CUP per aprofundir i concretar en les diferents propostes del pacte conjunt. La reunió de l’executiva de JxCat és tensa. Les veus més institucionals collen per ser a l’executiu.
Dijous 15 abril
Des d’aquesta data i durant tot el cap de setmana, els negociadors d’ERC fan trobades telemàtiques amb els militants de les diferents territorials. En algunes hi participa també Aragonès. S’hi explica la proposta d’acord global que han fet a JxCat, i lamenten que aquest partit encara no ha volgut entrar a l’estructura de govern. És recurrent la pregunta per part de militants de base sobre la possibilitat de governar en solitari. Per ara es descarta, diuen els negociadors.
Divendres 16 d’abril
Reunió telemàtica entre ERC i JxCat. Junts dona resposta a la part de la proposta programàtica. Els puigdemontistes tornen a insistir en la necessitat d’encaixar la coordinació independentista i coordinar l’acció conjunta a Madrid. Demanen també concrecions en els mecanismes d’avaluació del funcionament de la taula de negociació amb Madrid.
Dilluns 19 abril
La roda de premsa dels dilluns d’ERC es converteix en una compareixença a quatre veus dels negociadors del partit. Exposen la proposta presentada a Junts i llancen un ultimàtum. Exigeixen un acord entre el 26 d’abril i l’1 de maig, però no aclareixen quines en seran les conseqüències. En la rèplica, Artadi recomana als republicans que per negociar cal “ser més prudent, fer més feina i menys declaracions”
Després del sotrac inicial, la setmana serà plena de trobades entre els negociadors. La primera, la mateixa tarda de dilluns, en què els negociadors de Junts fan retorn de la part estratègica del document, i demanen a ERC que els faci arribar una proposta d’estructura de govern.
Dimarts 20 abril
Al matí hi ha la primera reunió sectorial per treballar el programa polític. La capitanegen Laura Vilagrà i Elsa Artadi, també hi són el secretari de Salut Marc Ramentol (ERC) i el diputat de Junts al Congrés, Josep Lluís Cleries. A la tarda, una nova reunió dels negociadors torna a embarrancar amb el paper del Consell per la República i la proposta estratègica.
Dimecres 21 abril
Reunió entre ERC i JxCat. Es pacta que durant la propera legislatura hi haurà, com a mínim, cinc espais per coordinar l’acció institucional. A l’acord final s’hi acabaran recollint fins a deu àmbits de coordinació.
Divendres 23 abril
Venç el termini informal que s’havia fet circular per tancar l’acord. JxCat ajorna el Consell Nacional al dia 7 de maig. Entre els quadres d’ERC comença a agafar pes la possibilitat de governar en solitari.
Diumenge 25 d’abril
Aragonès ratifica l’ultimàtum en una entrevista al diari Ara. “Si l’1 de maig no hi ha acord, haurem d’explorar vies alternatives amb Junts”, declara.
Dimarts 27 d’abril
Primera reunió entre ERC i JxCat a la presó de Lledoners. Per part dels republicans hi van Pere Aragonès, Oriol Junqueras i Josep Maria Jové. Per la dels juntistes hi són Jordi Sànchez, Elsa Artadi i Josep Rius. ERC trasllada una proposta d’estructura de govern i Junts insisteix en les qüestions estratègiques. De portes enfora, tots dos partits valoren positivament la trobada. En privat, però, no veuen un avenç significatiu.
Dissabte 1 de maig
És el dia que venç l’últimàtum d’ERC a Junts. Segona reunió entre ERC i Junts per Catalunya a la presó de Lledoners amb els mateixos protagonistes. Es constata que les converses s’encallen sempre en la qüestió estratègica i es parla d’arribar a un acord on es pugui encaixar això a partir d’òrgans de treball conjunt. El fons de la proposta d’aquell dia és similar a allò que consta a l’acord final, on es fa molt d’ncís en els espais de consens. Els negociadors d’ERC surten optimistes d’aquella reunió i decideixen aturar l’ultimàtum. Fonts de Junts consideren que la percepció positiva dels republicans és major que la que ells tnen.
Dilluns 3 de maig
La portaveu d’ERC, Vilalta, compareix en roda de premsa per anunciar que no s’activen les conseqüències de l’ultimàtum i explica que després de Lledoners hi ha un “punt d’inflexió” que els fa confiar en un acord imminent. No concreta, tot i la insistència dels periodistes, quins són els motius d’aquesta canvi de rumb. Tot el positivisme de Vilalta el desfà pocs minuts després Artadi, qui considera que no hi ha motius per parlar d’un canvi substancial i que les reunions segueixen com fins al moment. A més, afirma que el pacte serà sotmès a votació entre les bases del partit, cosa que preocupa a les files republicanes, però també alguns quadres juntistes. La sensació a Junts és que ERC s’ha vist obligada a retirar l’ultimàtum perquè no té cap alternativa possible, i no vol que les negociacions vagin pel pedregar.
Meritxell Budó, portaveu del Govern, afirma en una entrevista a Ràdio 4 que “Junts és una formació amb vocació de govern”. Les declaracions s’entenen com un posicionament velat dels sectors més institucionals de Junts.
Dimarts 4 de maig
A la reunió dels negociadors es parla sobre l’estructura de Govern. A Lledoners, ERC proposa crear 14 conselleries i que Acció pel Clima anés de forma conjunta amb Exteriors. Des de Junts pensen que és millor que en siguin 13 i proposen unificar Justícia i Interior. Fonts dels sectors més unilateralistes de Junts, propers a Borràs, manifesten en privat que és un error entrar en aquests temes abans de tancar la proposta estratègica, i qüestionen l’estratègia de Jordi Sànchez, que sovint contrasta amb la d’Elsa Artadi.
Dimecres 5 de maig
Aragonès fa arribar a Sànchez un document amb la “darrera” proposta d’acord per fer un govern de coalició. Fonts d’ERC exposen que li demana una resposta urgent, i li fa saber que si no hi és s’agafarà a la proposta de governar en solitari. Sànchez li transmet tranquil·litat i l’emplaça a la seva compareixença al Consell Nacional de Junts.
Dijous 6 de maig
Al matí hi ha reunió sectorial d’economia entre els negociadors d’ERC i JxCat. Per part de Junts, a banda d’Artadi, hi assisteix l’expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell. Aquest fet és vist com una vel·leïtat per part d’ERC. Canadell és una de les persones que ha estat més crítica amb el perfil d’esquerres de la proposta programàtica d’ERC i la CUP. El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, en una entrevista a TV3, posa sobre la taula una nova data límit, el 20 de maig.
Divendres 7 de maig
A primera hora, Vilalta, en una entrevista a Ràdio 4, situa les negociacions en “zona de risc” i amenaça en activar l’ultimàtum. A mig matí, en el marc del Consell Nacional de Junts, Jordi Sànchez fa una compareixença on afirma que “les converses avancen satisfactòriament” i que l’acord es podria tancar “en els propers dies”. Parla d’un 90% del pacte enllestit. A Brussel·les hi ha preocupació per aquestes declaracions perquè els inquieta que es renunciï a integrar l’espai de coordinació estratègica amb el Consell per la República i a l’estratègia de la confrontació.
Els republicans proposen a Sànchez una reunió amb Aragonès a la tarda per tancar l’acord. La reunió no s’arriba a celebrar i Aragonès convoca una reunió de l’executiva per l’endemà i una compareixença a la seu del partit en acabat. Ja té al cap la possibilitat de proposar un govern en solitari.
Dissabte 8 de maig
Després de l’executiva d’ERC, Aragonès estripa la baralla i anuncia que després de 83 dies dona per tancada l’etapa de negociar la coalició amb Junts i que buscarà els suports per governar en solitari. Sànchez compareix en la clausura del Consell Nacional, diu que l’acord encara és possible i assegura que, de no ser-hi, cediran el vot de quatre diputats a ERC per investir Aragonès si compta el vot dels comuns.
A la tarda, l’executiva de JxCat és un bullider. Hi ha una ferma oposició a cedir els quatre vots a ERC. El debat, però, es mou en tot moment entre entrar o no a l’executiu. Poques veus defensen la repetició electoral. L’ànima institucional de Junts reclama la represa de les negociacions. Fins i tot contacten amb persones de confiança d’ERC per fer-ho.
Diumenge 9 de maig
Reunió dels negociadors de Junts amb el grup parlamentari, on la major part dels diputats demana no cedir els vots de forma gratuïta.
Dilluns 10 de maig
Explosió final abans de la reconducció. Sànchez diu a Catalunya Ràdio que si els comuns entren a l’executiu i “ERC renuncia a que aquesta legislatura sigui la de la independència, constatarem el fracàs del 52% i valorarem si evitem anar a eleccions”. Aquesta contradicció amb el plantejament inicial de Sànchez és vista amb preocupació a ERC. “Si posen uns condicionants avui, quins posaran demà? Allò important és clarificar quina és la posició”, respon Aragonès. A la tarda, ERC es reuneix per primera vegada amb els comuns, que demanen entrar a govern. Els republicans els hi ho neguen. El mateix dia, en secret, es fa una reunió entre ERC, Junts, la CUP, l’ANC, Òmnium i el CxR. No hi ha cap progrés notable, però serveix per engreixar de nou les converses. ERC segueix afirmant que només negociaran la investidura amb Junts, però no una coalició.
Dimarts 11 de maig
Reunió tensa entre els negociadors d’ERC i Junts. També hi ha reunió entre ERC i els comuns. Pren força la repetició electoral. En privat, però, Sànchez i Aragonès parlen cada dia de la setmana. Es comença a generar el clima que desencallarà la investidura. En una d’aquestes converses Sànchez, que és a Lledoners, demana reunir-se amb Aragonès.
Dimecres 12 de maig
La CUP convoca una reunió a tres amb ERC i JxCat per refer ponts. Se’n surt amb un comunicat conjunt on es parla de treballar pel pacte. A la tarda, en un acte a la Farga de l’Hospitalet, Cuixart fa un toc d’atenció als futurs socis de govern: “prou d’insultar-nos”.
Dijous 13 de maig
Aragonès compareix al Parlament com a vicepresident en funcions. Al ple, Albiach trenca les negociacions i avisa que si ERC vol els vots del comuns han de “descartar que Junts entri mai al govern”.
Divendres 14 de maig
L’ANC fa un manifest demanant el compliment del mandat de l’1-O. A la tarda, Pere Aragonès es tanca sol al seu despatx per treballar els documents de la negociació. Ha acordat reunir-se amb Jordi Sànchez el cap de setmana aprofitant el seu permís penitenciari. La mateixa tarda de divendres, truca a Isaac Peraire, vicesecretari general de vertebració territorial d'ERC, per demanar-li si es poden reunir a la seva masia familiar a Prats de Lluçanès (Osona), el Soler de n’Hug.
Dissabte 15 de maig
Primer reunió secreta entre Aragonès i Sànchez. Per part d’ERC n’estan al cas Oriol Junqueras i les persones justes de l’equip del presidenciable, que se n’han ocupat de la logística. Sànchez només ha avisat a Puigdemont. S’hi estan de les 10 del matí a dos quarts de nou del vespre. Al matí parlen de l’estratègia, i després de dinar aborden qüestions de programa i estructura de govern. Un dels temes de disputa és qui serà el responsable del comissionat encarregat de gestionar els fons Next Generation. A l’acord final, aquesta qüestió es resoldrà amb la creació d’una comissió interdepartamental. En una pausa aprofiten per visitar la finca. S’acorda fer una segona reunió l’endemà.
Diumenge 16 de maig
La trobada és a Can Magarona, a Alella (Maresme). Aragonès i Sànchez hi arriben a dos quarts de deu del matí i s’hi estan fins les sis de la tarda. Dinen allà mateix per no generar suspicàcies. En alguns moments de la reunió fan pauses per consultar coses a persones afins. Allà es tanca l’acord.
En paral·lel, al matí l’ANC fa una concentració a plaça Sant Jaume on adverteix als partits que si no pacten, els deixarà de donar suport.
Dilluns 17 de maig
A tres quarts de vuit del matí, la premsa rep un comunicat on s’anuncia l’acord. Al matí el ratifica l’executiva de Junts, a petició del secretari general. A dos quarts de dues del migdia, Pere Aragonès i Jordi Sànchez el presenten en una roda de premsa conjunta al Palau Robert de Barcelona. Mentrestant, equips dels dos partits treballen per enllestir el redactat de l’acord, que no estarà llest fins a les nou del vespre. Hi destaca la creació de l’Espai de coordinació, consens i direcció estratègica, que estarà desvinculat del Consell per la república com a mínim fins a la seva reformulació. També l’ambigüetat amb què es resolen els temes delicats de l’estratègia que havien encallat les negociacions. La batalla pels matisos és important. Tant que Aragonès no s’atreveix a respondre sobre el paper del CxR a la roda de premsa per por d’errar en algun detall.
Dimarts 18 de maig
L’executiva d’ERC aprova l’acord. Laura Borràs enceta la ronda de contactes amb els grups parlamentaris per designar un nou candidat a la investidura. Les bases de Junts voten telemàticament sobre l’acord en una pregunta que els permet decidir si volen entrar o no a govern, però no votar en contra de la investidura d’Aragonès.
Dimecres 19 de maig
Les bases de Junts avalen entrar a govern amb un 83% dels vots. Laura Borràs nomena a Pere Aragonès com a candidat i convoca ple d’investidura per a dijous a la tarda i divendres al matí. A la tarda, es filtra, de manera inesperada, la renúncia d’Elsa Artadi a assumir la vicepresidència del Govern.
Dijous 20 de maig
Primera part de la sessió d’investidura de Pere Aragonès. En el seu discurs, el presidenciable anuncia que presenta la seva “candidatura a la presidència de la Generalitat per fer possible la culminació de la independència de Catalunya”. S’emmiralla en la via escocesa del referèndum pactat i remarca el pes de la voluntat de consens que ha segellat el pacte.
Divendres 21 de maig
Pere Aragonès és investit com a 132è president de la Generalitat amb els vots favorables de Junts per Catalunya i la CUP.