El grup ecologista mallorquí Terraferida –que actua a xarxes socials i difon per correu electrònic els informes que elabora – ha publicat l’última de les seves anàlisis sobre la situació territorial de Mallorca. I és força preocupant per aquells que defensen, com tots els ecologistes, que l’illa no pot assumir més construccions en sòl rústic.
L’entitat verda ha analitzat, a partir de les normes legals existents, el conjunt de la potencialitat d'edificació en el sòl rústic a Mallorca. Una feina que fins ara no s’havia fet mai tan a fons. I que posa de manifest un panorama si més no preocupant. La intenció del grup ecologista és que l’anàlisi fet serveixi d’ajuda per a la planificació urbanística i agrària del conjunt de l'illa.
Urbanització del camp. Les dades que maneja Terraferida no deixen escletxa pel dubte. El sòl rústic, el camp mallorquí, s’està urbanitzant. Al seu entendre les xifres obtingudes mostren que és «molt urgent» una acció decidida per part de les institucions públiques amb l’objectiu «d’aturar la urbanització massiva del camp, un fenomen que es produeix des de fa anys i que està convertint Mallorca en una gran urbanització amb uns pocs espais naturals no edificats».
El treball que ha fet el grup ecologista identifica un total d'11.214 parcel.les no edificades que es poden urbanitzar amb la normativa vigent. Si s’hi construís a cada una d’elles, el nombre total d'edificacions s’afegiria a les 72.137 parcel.les ja edificades que ha identificat l’anàlisi. De les quals el 24,6%, segons el mostreig que fa Terraferida, són edificacions agrícoles. El nombre d'habitatges situats a fora vila que el treball quantifica és de 53.200. A aquestes cal sumar 1.200 edificacions registrades com a indústries, comerços, serveis, bars restaurants o altres usos urbans. Segons alerta l’entitat verda, una altra dada a tenir molt present és la possibilitat d'ampliació i transformació de moltes edificacions en sòl rústic. De fet, han detectat que hi ha 7.448 habitatges ampliables. La mitjana de la superfície construïda en aquestes parcel.les és de 163,2 m2. Per tant, la superfície mitjana ampliable fins a arribar al màxim permès per la normativa vigent (300 m2), és de 136,8 m2 per habitatge. Terraferida calcula que les edificacions existents en sòl rústic es podrien ampliar en 1.018.886 m2 de superfície. Si a aquesta xifra s'hi suma la potencialitat de construcció de les 11.214 parcel.les edificables, s'hi poden arribar a consolidar 3.364.200 m2 de superfície construïda, que en total sumen 4.383.086 m2 de superfície edificable.
A més de tot això, l’entitat ecologista adverteix que cal tenir present que existeix la possibilitat d'edificar més habitatges mitjançant el sistema de la concentració de parcel.les. Una de les operacions habituals és adquirir parcel.les que fan partió per a poder sumar els m2 de parcel·la mínima edificable.
Respecte a la demografia que pot encabir la potencial nova construcció en rústic, Terraferida calcula que si a cada nou habitatge pot suposar 6 places i cada habitatge ampliable 2 places, «l'increment seria de 82.240 noves places, el mateix nombre d'habitants que sumen els municipis de Manacor i Inca, però dispersos en una multitud d'edificacions que desfiguraran tot el sòl rústic».
Davant d’aquest possible panorama, el grup ecologista adverteix que «el sòl rústic és el més valuós que té Mallorca» i que «cal frenar l'allau urbanitzadora a fora vila i salvar el que queda. Just els darrers 25 anys s'han concedit un mínim de 10.000 llicències per construir grans habitatges amb piscina. Aquest fenomen expulsa l'agricultura, transforma el conjunt de la parcel.la més enllà de l'edificació i en canvia els usos agraris i forestals i crea més dependència alimentària. Els usos urbans al camp disparen el consum d'aigua. La substitució de la terra fèrtil per ciment i asfalt destrueix la capacitat productiva del sòl que ha proporcionat aliment i una diversitat biològica d'un valor incalculable al llarg de milers d'anys».
Segons l'entitat, «la urbanització del camp multiplica les necessitats de noves carreteres, devasta paisatge i la memòria bio-cultural que havia permès una explotació racional dels recursos», amb el resultat que «estam convertint fora vila en una immensa urbanització cada dia més exclusiva per a estrangers rics». Al parer del grup verd, «el sòl rústic no ha de ser edificable» i per això cal que Mallorca segueixi l’exemple de Menorca, que « el va protegir íntegrament l'any 2003 i avui tothom reconeix que va ser un encert històric que ha permès conservar agricultura i paisatge totalment compatibles amb la resta de sectors econòmics».