Esquerra ha mossegat la poma, si bé és cert que d'antuvi ja no hi havia cap paradís on romandre. Jordi Sànchez, com temptador en una illa, la va posar sobre la taula en el moment idoni en una entrevista a La Vanguardia. "No especularem amb eleccions; si volen que governin en minoria", assegurava el secretari general de Junts el quatre d'abril. Un mes i pocs dies després, els republicans, exhaustos d'una negociació de difícil digestió, van acabar assumit el risc de clavar-li queixalada. "Vam esperar una proposta i no ens en va arribar cap. I aquest matí ens trobem al mateix punt de partida en què estàvem al febrer", argumentava Pere Aragonès dissabte en el moment d'anunciar que intentaria governar en solitari, recollint el guant de Junts per Catalunya.
Reposat el xoc inicial, s'han començat a fer palpables els detalls de la jugada que torna les negociacions gairebé al punt del 14 de febrer. Des d'ERC, afirmen que confien que Junts complirà la seva promesa d'investir-los si finalment no hi havia acord. Així ho assegurava Marta Vilalta, que en roda de premsa, aquest dilluns assegurava, sobre Junts, que no tenia "cap dubte que compliran amb la seva paraula, i entre anar a eleccions o investir un president independentistes sabem que no hi haurà dubtes".
Les darreres intervencions dels líders de Junts per Catalunya, però, mica a mica han anat dibuixant un marc de matisos al seu suport que esvaeixen el miratge del suport gratuït i posen ERC en una situació ben complicada. D'un costat, perquè el cap de setmana Jordi Sànchez concretava que si ERC "aconsegueix un acord amb formacions no independentistes com els comuns, i la CUP" ell estudiaria la possibilitat que Junts cedís quatre vots a Pere Aragonès perquè fos investit. Sobre la taula apareixia la primer condició velada, que ERC aconseguís el suport de Catalunya en Comú. Sànchez, murri i bregat en la negociació política, vinculant els vots a l'acord entre ERC i Catalunya en Comú, s'anotava un win-win en la cursa pel relat. Amb aquest supòsit, si ERC no pacta amb els comuns, Junts té una sortida per justificar que es vagi a eleccions. A més, ells hauran estès la mà a l'acord independentista fins al final. Però, si ERC aconsegueix acordar la investidura amb els d'Albiach, els puigdemontistes disposaran de la carta d'acusar ERC d'haver preferit pactar amb un partit no independentista que no pas amb ells.
Obligant ERC a negociar els suport del CatComú -que a Esquerra accepten cercar sense massa problemes, com ja van demostrar a l'inici de les negociacions- els juntistes aconsegueixen desgastar a ERC pel flanc independentista. A la vegada, després, res els lligarà a votar Aragonès si republicans i comuns acaben acordant una investidura -més si els segons aconsegueixen que ERC els vulgui a l'executiu, com demanava Albiach.
En una intervenció a Catalunya Ràdio, aquest dilluns Jordi Sànchez acabava de collar als republicans i no descartava la repetició electoral. "Si els comuns entren a un govern amb ERC i no accepten la independència, si ERC renuncia a que aquesta legislatura sigui la de la independència, constatarem el fracàs del 52% i valorarem si evitem anar a eleccions", acotava el líder se Junts argumentant que no era possible "voler una investidura en solitari amb els vots de franc de Junts o potser també dels comuns". Sànchez també ha convidava Aragonès a anar a la presó de Lledoners per seguir negociant sobre la investidura. L'última decisió sobre aquest punt sembla que la podrien tenir les bases de Junts per Catalunya, a qui el partit vol consultar el sentit del vot.
Sànchez afirma que ja havia traslladat a ERC la setmana passada. Abans, però a Els Matins de TV3, Pere Aragonès exposava els dubtes sobre el criteri que seguirà Junts per Catalunya: "si posen uns condicionants avui, quins posaran demà? n'hi haurà de nous? L'important és clarificar quina és la posició". Els republicans, un cop assumit el risc d'estripar la baralla i declarar que volen governar en solitari han accelerat el ritme de les negociacions per tancar el suport dels comuns amb negociacions durant el cap de setmana i amb una trobada entre Gabriel Rufián i la vicepresidenta de l'Estat espanyol i líder de Podemos Yolanda Díaz. Aquesta ha exposat la seva voluntat de "mimar" la coalició amb les forces del pacte de govern i de "començar una nova etapa on ens veuran moltes vegades junts" per "teixir el país des de la tranquil·litat i la serenitat".
L'agenda republicana, doncs, se centra ara en fer-se forts en la seva voluntat de començar a governar en solitari -Aragonès ha dit que no preveu que hi hagi un pacte per una nova coalició abans de la investidura- i deixar els possibles pactes de govern per més endavant. Faran bé, però, de no oblidar que segueixen lligats a la voluntat de Junts per Catalunya. Més quan sectors del partit de Puigdemont frisen per penjar la llufa de "botiflers" als republicans.