Amb la declaració de "Patrimoni oral de la humanitat", la UNESCO ha concedit a la Festa d'Elx el rang de manifestació artística d'interès universal i també el de bé cultural digne de la màxima protecció. Es una notícia esperançadora i un evident motiu d'alegria i satisfacció el fet que el drama il·licità haja obtingut, finalment, l'anhelat reconeixement internacional.
El Misteri sorprèn i fascina per l'autenticitat i la riquesa dels elements que el componen. Com a únic exemple viu al món d'espectacle tardomedieval genuí, que s'ha preservat al llarg dels segles gràcies a la tenacitat dels il·licitans, la Festa constitueix avui un punt ineludible per als estudiosos de la història del teatre i de la música. Si bé a la resta d'Europa s'han conservat més textos i documents de teatre medieval, enlloc més no ha subsistit cap altra mostra d'aquesta dramàtica. És precisamentla vitalitat fervent de la Festa d'Elx el que permet a l'investigador interpretar adequadament els testimonis documentals i obtenir una impressió bastant aproximada de la fastuositat dels espectacles medievals.
Ara que la Festa compta, oficialment, a tot el món entre els valors culturals de primer ordre, es fa més que mai necessari el foment de la investigació entom de la incomparable representació il·licitana. Una plataforma ideal per exposar i debatre els resultats d'aquesta recerca, més enllà del nostre àmbit cultural, és el que ens oferirà el col·loqui que la Société Internacional pour l'Etude du Théàtre Médiéval (SITM) -una agrupació d'especialistes de l'espectacle medieval d'arreu del planeta- preveu celebrar d'ací a tres anys a Elx.
Després de reunir-se, en convocatòries anteriors, a Leeds (Regne Unit, 1974), Alençon (França, 1977), Dublín (Irlanda, 1980), Viterbo (Itàlia, 1984), Perpinyà (Catalunya Nord, 1986), Lancaster (Regne Unit, 1989), Girona (Catalunya, 1992), Toronto (Canadà, 1995) i Odense (Dinamarca, 1998), en l'última trobada del mes passat a la ciutat holandesa de Groningen l'assemblea plenària de la SITM va acceptar unànimement la candidatura d'Elx com a seu del col·loqui del 2004.
De fet, nou anys enrere, la ciutat del Baix Vinalopó ja havia sortit elegida com a amfitriona d'una de les cites triennals d'aquesta associació. Al final, però, la proposta, presentada per l'enyorat Luis Quirante, llavors cap de servei de teatre de la Generalitat Valenciana i director dels seminaris d'Elx, no va quallar, tot i haver aconseguit l'acceptació majoritària dels participants en el col·loqui de Girona. El cas és que, al llarg de l'última dècada, s'ha produït un notable desequilibri en el si de la SITM, provocat per la imposició dels criteris de l'ala anglosaxona i el consegüent distanciament dels investigadors de l'àmbit de les llengües romàniques.
En aquest sentit, l'elecció d'Elx com a seu del col·loqui del 2004 no tan sols es deu a l'inqüestionable atractiu i prestigi de la ciutat i del Misteri, sinó que reflecteix també el desig de l'associació de recuperar la pluralitat en les seues files i d'afavorir la difusió internacional de la investigació sobre el teatre medieval realitzada per estudiosos provinents de l'Europa meridional.
Els membres de la SITM són, en la gran majoria, professors integrats en equips de recerca universitaris i que, per tant, poden promoure l'interès d'investigadors d'arreu del món envers la Festa. Per aquesta raó, la celebració del col·loqui del 2004 a Elx representa una ocasió d'or per a la projecció científica del nostre Misteri en l'àmbit universitari.
Confiem que els que es troben compromesos en l'estudi i la conservació de la Festa se sentiran motivats a unir forces per dur a bon port l'organització d'aquesta trobada científica, secundada per l'Ajuntament i el patronat, i que segurament comptarà també amb la col·laboració d'altres organismes i entitats. El repte consisteix a crear una tribuna de prestigi per a intercanviar coneixements sobre el fet teatral durant l'edat mitjana i el seu llegat i pervivències al llarg de l'edat moderna i contemporània.
Entre els temes previstos per a les sessions acadèmiques trobem, en primer lloc, l'estudi del teatre dedicat a la Mare de Déu i la investigació sobre el teatre medieval dels països sud-europeus. Altres matèries proposades com a objectes de recerca i debat són l'escenografia i els espais teatrals, el teatre hagiogràfic de protagonista femení (històries de santes), el teatre nadalenc, el paper de la música en el drama medieval, la funció del públic i la recepció de l'espectacle, la història de l'estudi del teatre medieval, l'espectacle teatral reflectit en la documentació arxivística, etc. Prenent com a punt de partida aquestes suggeriments sorgits de l'assemblea de la SITM, els organitzadors faran la tria definitiva dels tres o quatre blocs temàtics que es tractaran en el transcurs del col·loqui.
Revisar la Festa
D'altra banda, tenint en compte que la singularitat i els valors del Misteri comencen a ser reconeguts aneu del món, caldria aprofitar aquest moment propici per a la reflexió i discussió sobre diversos aspectes de la representació il·licitana que s'haurien de revisar per preservar-ne la coherència estètica i el caràcter de Festa comunitària tradicional. A més de rebutjar qualsevol iniciativa que pretenga allunyar- la de les seues arrels primigènies, també caldria dur a terme una rigorosa correcció dels elements que desvirtuen el caràcter originari i atempten contra la integritat estètica.
En primer lloc, hem de qualificar d'absolutament impropi que tota activitat o cerimònia litúrgica realitzada a l'entom del drama done l'esquena a la llengua del Misteri i que, per tant, menystinga la cultura i la parla que representa la Festa. Aquest setge continuat contra la identitat d'un poble és asfixiant i afecta molt directament la representació del Misteri, que, si perd el seu àmbit natural, perdrà definitivament tot batec amb el perill de convertir-se en un fòssil de museu. No pot ser que hi haja intèrprets de la Festa que no sàpiguen el que diuen; ni pot ser que pronuncien malament allò que diuen. Cal, per tant, una correcta dicció i una completa intel·lecció de la lletra dels cants. I això comença a l'escola, però segueix per tot acte públic, civil o religiós, que té l'obligació constitucional d'expressar- se també en la llengua originària d'Elx. En la nostra perllongada experiència d'espectadors, no hem sentit mai ressonar públicament la llengua il·licitana en les voltes de Santa Maria, fora del Misteri i de les Salves. Els responsables religiosos del temple tenen una greu responsabilitat pastoral i humana que no haurien de desatendre tan a la lleugera. Hi ha també el context civil, molt preocupant, sobretot, dels nous aires centralistes que es respiren ençà. Els habitants castellanoparlants d'Elx haurien de tindré en especial estima la llengua del Misteri en boca dels seus conciutadans que ara han quedat en minoria i per aquest motiu sovint són espentejats a la trista situació d'haver de canviar de llengua amb el risc de perdre definitivament la pròpia. Cal demanar un esforç a la població castellanoparlant instal·lada a Elx perquè ajuden a corregir la injustícia històrica que s'ha comès contra la llengua i la cultura del país. Seria una mostra de comprensió i de bona voluntat que faria un gran favor al futur de la Festa i de la convivència comunitària. I és clar que l'autoritat civil té gran responsabilitat en el sentit de fomentar el respecte i la dignitat del més desvalgut, massa vegades oblidada.
Entre els elements de la representació que es podrien retornar al seu estat original, és a dir, al seu estat pristí, potser la part musical és de les coses més urgents. No és la primera volta que ens referim a la improcedència dels interludis d'orgue, que caldria adequar a la música del Misteri. Pensem que podrien buscar-se melodies del canonge Joan Ginés Pérez (circa 1548-1612), un dels millors compositors valencians del segle XVI, que escrigué, a més, algunes peces del Misteri, o de Joan Baptista Comes (circa 1582-1643), l'extensa producció del qual es troba entre les millors mostres de la música barroca a la Península, relacionat també amb la Festa, tot i que la seua intervenció melòdica (Veniu Mare excel·lent) no s'haja conservat. D'altra banda, en l'única peça cantada que no és a capella, això és, la Rescèlica, ultra els acords de la guitarra, seria bo de reintroduir els acords de l'arpa, instrument essencial en la música religiosa de la fi de l'edat mitjana.
En referència als cants, creiem que s'haurien de tenir més en compte les indicacions de la Consueta, que a voltes fa l'efecte que els mestres de capella no l'hagen llegit mai. Pensem, especialment, en el cant final del Glòria, que hauria de ser interpretat únicament pels àngels de l'Araceli, ajudats en tot cas pels personatges de la Coronació, però de cap manera pels apòstols i jueus. El que haurien de fer els apòstols i jueus és acabar la Festa, com mana la tradició, entonant el salm In exitu Israel, cantat a fals bordó, mentre retornen a l'ermita de Sant Sebastià, una cloenda habitual i difosíssima en la majoria dels drames religiosos de l'edat mitjana.
En aquest sentit, convé recordar també que la recent instal·lació museística a l'històric vestidor i lloc d'assaig dels actors representa un greu trencament de la tradició. Tenint en compte el significat i valor d'aquest espai per a la història de la Festa, és evident que, en lloc de crear-hi un museu, s'hauria d'haver mantingut a l'antiga ermita de Sant Sebastià la seua funció originària. Amb tot, no deixa de ser extremadament alarmant haver d'observar la contínua introducció de canvis, com també l'arbitrària renovació del vestuari o la substitució del cel, sense que s'haja produït anteriorment un debat i una valoració de les propostes d'especialistes en la matèria.
La necessitat de convocar un congrés específic sobre la Festa d'Elx ha estat posada de relleu moltes voltes durant les últimes dues dècades. Pareix que, finalment, la proposta es concretarà en el pròxim seminari (l'any 2002). Esperem que, juntament amb la convocatòria de l'onzè col·loqui de la SITM el 2004, servesca per promoure l'anàlisi de la venerable relíquia il·licitana, com també la reflexió sobre els aspectes actuals més discutibles.