-Ara que acaba l’Estat d’alarma, en alguns territoris cau el toc de queda i en altres es vol mantenir. Què li sembla que aquestes decisions depenguin dels Tribunals?
-Crec que, tant els tribunals com els polítics, el que haurien de fer és guiar-se el màxim possible pel que diu l’evidència. En aquest sentit haurien de ser conscients que la situació que vivim encara està lluny d’estar arreglada. No tenim la certesa que això sigui un final segur. La podem tenir, perquè les vacunes van avançant a un ritme força interessant i, en el cas de València, si parlem de casos, estan més baixos que a Catalunya. Molt més baixos. És evident que, des del punt de vista epidemiològic, no tenim cap altra mesura que vagi més ràpida que la vacuna. El que que no podem fer és marxa enrere. Una mesura més forta agafada en un temps més curt pot ser més efectiva que una mesura més tèbia que duri més temps. Per tant, haurem de fer el que diguen els jutges, però hem de demanar a la gent responsabilitat. Una cosa és el que diguin les autoritats i l’altra, el que fem nosaltres. Això no s’ha acabat.
-A Catalunya caldria mantenir el toc de queda nocturn més temps?
-Crec que hi ha mesures a Catalunya que es poden experimentar, especialment en temes d’hostaleria. Si ho tenim obert a migdia, ho podem fer a la nit, però sempre amb reserves. A partir d’aquí, la decisió de mantenir el toc de queda s’hauria de prendre en funció de si la gent es controla o si la cosa se’n va de mare. Si la gent és responsable, no cal estar permanentment en toc de queda. Si la gent no és responsable, les recomanacions s’han de convertir en toc de queda. El que estem veient és que les vacunes són la clau per començar a retirar barreres; la segona és que els ingressos hospitalaris tenen una mitjana d’edat més jove. Fins i tot crec que hi ha un contagi més elevat a les escoles...
-Perquè s’han relaxat?
-Perquè el propi virus va mutant i va trobant la sortida. Ara tenim la gent no vacunada i són més l’objectiu del propi virus.
-Té sentit que l’Estat espanyol envie vacunes a tercers països quan no s’ha completat la vacunació aquí?
-Tot el sentit. Hi ha qui es demana «com podem regalar vacunes a altres països quan aquí encara no tenim per tots», però és que aquesta pandèmia no té fronteres. El que ens pot passar és que tinguem un 80% de la població vacunada a tot l’estat al desembre, però llocs a Llatinoamèrica on la vacunació no hi hagi arribat ni al 10%. Què passaria? Que hauríem de tancar fronteres, per tres raons: primer, perquè el virus vindria. Segon, perquè les variants que es generen en països on no hi ha nivells de vacunació del 10% ens poden fer tornar a la casella de sortida amb les vacunes que tenim aquí. Això implicaria haver de començar de nou una nova campanya de vacunació. I tercer: hi ha d’altres infeccions, la vacunació de les quals es podria relaxar per culpa del Covid i això podria implicar la tornada de virus gairebé radicats com i es podria relaxar la vacunació per xarampió, pneumococ, etc. Evidentment un Estat no pot salvar tot el món però sí que caldria -i aquest és el consell que estem donant a Europa- que una part de les vacunes que ja estan comprades per a Europa, comencin a sortir cap a aquests països.
-L’Índia, per exemple?
-El que està passant a l’Índia és molt, molt, molt preocupant en el sentit que ens podria tornar cap aquí. Per tant aquesta òptica, segons la qual «això és regalar les vacunes quan aquí jo no estic vacunat», és una manera errònia de mirar el problema. Aturar la pandèmia globalment ens convé a tots per interès propi. I això no vol dir que tots els Estats hagin de tenir el mateix nombre de vacunes. N’hi haurà que tindran més incidència i d’altres, menys. Però s’han de buscar mecanismes multilaterals, com ara Covax [col·laboració per a un accés equitatiu mundial a les vacunes], que siguin capaços de portar les vacunes allà on més facin falta. Perquè el que hem d’aturar sí o sí és la pandèmia. Després quedarà com un virus contra el qual caldran unes altres estratègies.
-Acabeu de publicar Les fronteres d'Ulisses. El viatge dels refugiats a Europa' (Debate). En un futur, la no vacunació dels immigrants es podria convertir en un nou argument antiimmigració?
-Això ja ha passat. Si analitzem l’últim període de govern de Donald Trump, ja va explicar que una de les raons per augmentar la pressió a les fronteres era perquè ens portaven malalties infeccioses, com la Covid-19. Si hi ha països on tenim el 80 per cent de vacunats i altres països que no arriben al 10%, evidentment això s’utilitzarà políticament. I serà un fenomen encara més fort. És evident que la immigració ha generat que els ultranacionalistes, per primer cop -a Europa i als EUA- toquessin poder. La immigració és una oportunitat però s’utilitza d’aquesta manera. I el Covid pot fer molt mal.
-Aquí mateix, l’any passat, la situació precària dels temporers a terres de Ponent va revifar prejudicis.
-Sí, aquí la gent té més por. I, per tant, és més fàcil convèncer-los que el mal ve de fora. Per això sempre diem que una bona política d’immigració comporta suport al que està fora però també al que està dintre. I molt bones campanyes per explicar les coses. Els temporers són carn de canó: per un costat, oficialment són un problema; extraoficialment, són els que estan fent la feina que no faran els altres.
-La pandèmia demostra la importància de la salut global i també del respecte global pels medis naturals. Sembla clar que el coronavirus va sortir d’algun medi selvàtic d’orient a través d’un ratpenat o una altra espècia, com l’Ebola de selves africanes. S’ha aprofundit en la importància de respectar aquests medis?
-Això ho veurem amb el temps, però sembla que s’ha assolit una certa consciència que ja no tenim aquest tipus de protecció, que pensàvem que existia a Occident, contra un tipus de malalties infeccioses que quedaven circumscrites als països de renda baixa. I això ens ha fet pensar que aquesta no és la primera pandèmia que tindrem, que n’hi haurà més. Entre altres coses perquè estem sotmetent al planeta a un estrès que, de vegades, té reaccions de crisi aguda. El Covid és una crisi anunciada que ha tingut una manifestació abrupta, però n’hi haurà més i possiblement estaran més vinculades a l’estrès al que estem sotmetent al planeta. Per un costat ens serà més fàcil pressionar i convèncer que calen polítiques actives. Però si la pregunta és si avui ja les tenim incorporades socialment, diria que encara ens falta feina.
-A més, són decisions que han de tenir abast internacional.
-Sí, aquí no hi ha un govern internacional. Què faríem si ens digueren: «Els boscos del Brasil, el Congo i Oceania són boscos que aporten oxigen per tot el planeta. Per què no paguem tots impostos per conservar-los en compte de deixar que el Brasil se’ls carregui, com està fent?». No tenim un govern mundial però hauríem de començar a crear els mecanismes per ser responsables d’aquests bens públics globals, entre els quals hi ha els oceans i els boscos que proporcionen gran part de l’oxigen.
-I a un altre nivell, s’hauria de pressionar a la Xina perquè desmunti els mercats d’animals exòtics, per exemple?
-Si no els elimina, els ha de controlar molt bé, sanitàriament. Igual que aquí tenim mercats d’animals exòtics i s’han de controlar sanitàriament. Això s’ha de mantenir. El problema de l’animal silvestre no és tant que es vengui al mercat com que estem desforestant i estem apropant la humanitat a llocs on no hi havia arribat mai. Aquest fet és també una de les evidències sobre la Sida: l’acostament a les reserves de primats és el que va provocar que aquest virus pogués saltar d’un primat cap a les persones. I això ens pot passar també amb altres espècies. Per exemple, una qüestió que està debatent en els àmbits científics: l’escalfament global alliberarà, de les capes glaçades, nous virus.
-Quina responsabilitat tenen els governs occidentals en la desforestació i la invasió de terres verges?
-Necessitem una nova governança global. Després de la Segona Guerra Mundial vam canviar el sistema de nacions per Nacions Unides i llavors el concepte de seguretat es va concebre sobretot en termes de defensa. No diré que avui dia la salut sigui una eina de defensa tan important com la militar, no ho sé, però sí sé que no estarem segurs fins que no tinguem unes institucions que no pensin només en el conflicte armat. També hem de pensar com aturar els conflictes armats, però avui dia la seguretat de molts de nosaltres depèn més d’aturar grans epidèmies per evitar que les conseqüències siguin mortals. Hem de tenir nous mecanismes de governança global. Aquest és un primer pas. I hi ha una falta de lideratge. Hi ha moltes lluites pendents i molts interessos econòmics que fan que tot estigui una mica aturat. Tot i això se n’han creat d’interessants. El que s’ha fet amb la vacuna, a través de Covax, com a fórmula, és un pas endavant. És cert que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) està darrere de Covax però a l’OMS qui decideixen són els estats.
-I a Covax, no?
-El que s’ha fet és, a partir d’estructures noves com GAVI, reunir experts, països, interessos internacionals de desenvolupament, Banc Mundial, filantropia i societat civil, tots junts decidint, amb el mandat de portar les vacunes a nivell global. Llavors s’estan creant aquests mecanismes que calen. És un pas en el bon sentit però hem de veure si tenen el potencial per fer tot el que cal.
-Què poden fer els consumidors occidentals? Estem afavorint aquest atac a medis naturals verges d’alguna manera?
-Crec que hem de ser responsables en tots els sentits, no només com a consumidors, també com a ciutadans. Ara encara estem en una situació crítica i ens hem de responsabilitzar per nosaltres i pels que tenim al costat. Després, sí, haurem d’adoptar postures pel consum i per la manera de reaccionar davant del mercat. Ens fa falta una transició cap a una ecologia més reforçada, perquè si no, no arribarem a temps i patirem la crisi climàtica que estava anunciada. Com a ciutadans sempre tenim l’opció de pressionar als responsables polítics i triar les opcions que permetin un canvi més accelerat.