Els futurs socis de govern no aconsegueixen posar-se d'acord ni en l'anàlisi de les negociacions. Adés i ara, quan ERC es mostra optimista, Junts hi posa pegues i quan aquests veuen llum al final del túnel, els republicans pensen que el pacte s'allunya. Així ha estat aquesta darrera setmana, a menys de vint dies de la convocatòria automàtica d'unes noves eleccions si no hi ha president.
Dilluns 3, de bon matí, la portaveu republicana, Marta Vilalta, rebutjava activar l'ultimàtum que havien llançat a Junts, i parlava d'un "punt d'inflexió" que permetia ser optimista amb les negociacions. Des de Junts per Catalunya, però, Elsa Artadi assegurava que tot seguia igual que fins al moment i que res no feia pensar el que havia assegurat la seva homònima d'ERC. Fonts dels republicans lamentaven que amb aquest gest, Artadi havia llançat pels aires un dels acords -verbalitzar que les reunions milloraven- als que s'havia arribat a la cimera de la presó de Lledoners entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez -que pilota les converses per part de Junts. Constataven, a més, que els avenços del cap de setmana havien retrocedit de nou. Mentre, des de Junts explicaven que les declaracions de Vilalta els havien agafat per sorpresa.
Arribats a divendres, després d'una setmana amb com a mínim dues reunions entre els negociadors, les tornes s'inverteixen. Jordi Sànchez compareixia a la roda de premsa prèvia al congrés nacional extraordinari de Junts per Catalunya, consistent en la votació telemàtica de la presidenta del Consell (Anna Erra és l'única candidata) i del defensor de l'afiliat (que es debat entre Nereida Edo i Josep Pagès). El líder de Junts assegurava que "les converses avancen satisfactòriament" i que l'acord es podria tancar "en els propers dies". Tal vegada, deixava oberta la porta a que la militància pogués tombar qualsevol acord -fins i tot forçar eleccions, tot i que des de Junts es veu poc probable. Artadi ja havia anunciat dilluns que el pacte es portaria a votació dels afiliats -idea que preocupa a ERC, no pel fet en si, sinó perquè, tal com exposava un cupaire fora de micro, "les bases les carrega el diable" i el resultat pot ser impredictible. Segons fonts de Junts, la pregunta de la consulta podria tenir múltiples opcions de resposta per diferents escenaris, a imatge del que va fer la CUP per aprovar l'acord amb ERC.
Poc abans de comparèixer Sànchez, però, Marta Vilalta havia afirmat a Radio 4 que, pels tempos, la negociació "està en zona de risc", que el "punt d'inflexió" s'ha "refredat" i no saben perquè, i que temen que una part de Junts vulgui anar a eleccions. Finalment ha detallat que ERC es començarà a plantejar un govern en solitari si els propers dies no "s'embasta" un acord amb Junts. A la pràctica seria l'activació de l'ultimàtum ajornat. Fonts del republicans es mostren sorpreses de l'optimisme de Sànchez quan, al seu parer, en la darrera setmana no s'ha avançat en les qüestions de fons i rebaixen la transcendència de les declaracions de Junts, manifestant que no hauria dit res que no hagués dit fins ara. De fet, dissabte al matí hi ha convocada una compareixença de premsa "urgent" de Pere Aragonès per parlar de la qüestió.
Així doncs, malgrat els optimismes alternats, tots dos partits tenen clar que manca per resoldre el mateix escull que ha encallat les negociacions durant més de vuitanta dies. Ni govern -on hi ha disputes obertes-, ni programa -on també cal tancar serrells- són vistos com un obstacle preocupant per les dues formacions. L'ós dur de rosegar és l'estratègia independentista, el lloc on aquesta s'ha de debatre, el paper del Consell per la República i la coordinació a Madrid -tot i que sobre aquest darrer punt s'haurien fet alguns avenços. Fonts de les formacions coneixedores de les negociacions constaten a EL TEMPS que veuen complicat que es pugui arribar a un punt de trobada en aquesta qüestió, però no llancen la tovallola, ja sigui amb l'expectativa d'arribar a un acord o amb l'expectativa de tancar un pacte de govern malgrat aquesta desavinença. Això fa que, cada vegada més, fonts de totes dues formacions es plantegin la possibilitat d'un govern en solitari i que des d'ERC es plantegin engegar aquest pla si no hi ha canvis substancials en els darrers dies. "No esperarem a l'últim moment", diuen els republicans, que volen collar perquè la negociació s'acabi de fer ja amb el ple convocat per Laura Borràs per evitar que tot es resolgui en unes noves eleccions.
Fonts de Junts constaten que investir Aragonès sense haver aconseguit compromisos d'ERC sobre com ha de ser l'acció independentista si fracassa la taula de negociació amb Madrid seria perdre l'oportunitat. Creuen que un cop tinguin la presidència els republicans no tindran incentius per negociar una estratègia que no sigui la seva. "Ells poden aplicar el seu pla sense nosaltres, en canvi, per la nostra estratègia els necessitem a ells", indiquen els juntistes. Pensen, doncs, que a la investidura s'hi hauria d'arribar amb alguna mena de compromís d'ERC amb el Consell per la República i que el nou estat major hauria d'estar vinculat a aquest ens dirigit per Carles Puigdemont, perquè del contrari no confien que Esquerra aposti per la confrontació després de la taula de diàleg. Els republicans, però, temen tuteles, i tot i que diuen que no és un problema que l'espai de coordinació estigui lligat al Consell, sí que ho seria que s'hagués d'adherir al seu pla estratègic. "Aragonès no té intenció de ser un president vicari", recorden.
Una de les opcions que ara mateix hi ha sobre la taula és la possibilitat que s'acordi vincular l'Estat major al Consell, però només a partir del moment que el Consell estigui reformat per ajustar els equilibris interns. Fonts del Consell, però, demanen que aquest procés es faci ràpid, i temen que ERC es faci enrere passada la investidura.
Els serrells
Més enllà de la qüestió central, les negociacions han avançat en àmbits com ara el programàtic -que han gestionat mà a mà Elsa Artadi i Laura Vilagrà-, on s'hauria arribat a acords en els àmbits més importants, malgrat que ERC va viure amb recel que Junts per Catalunya convoqués l'expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que representa l'ala més liberal del partit, a la darrera negociació de la sectorial d'economia.
També hi hauria hagut avenços en les qüestions d'organigrama de govern, que es tracten en les reunions en què és present Pere Aragonès. La principal discrepància és que ERC voldria tenir 14 conselleries i repartir-les a parts iguals i Junts aposta per un número senar -13 o 15- i per tenir una conselleria més que els republicans, a la inversa del que passava fins ara. Per fer-ho viable, sobre l'esquema d'ERC, Junts hauria proposat unir les conselleries de Justícia i Interior en una sola, cosa que no és la preferència dels republicans però que tampoc veurien del tot malament amb certs ajustos competencials. Des de Junts també demanen mantenir una conselleria per a Polítiques Digitals, tot i que des d'Esquerra defensen repartir les competències d'aquesta entre altres departaments com ara Presidència o Universitats i Recerca -una de les noves conselleries que es volen crear. Finalment, resta per tancar l'acord sobre la conselleria d'Exteriors, a la qual ERC vol sumar-hi la cartera d'Acció pel Clima. Una proposta que no acaba de convèncer del tot a Junts, tot i que fonts del partit afirmen que tampoc la veuen del tot malament si es manté la força de l'acció exterior. De fet, aquesta conselleria i la d'Economia són dos dels principals objectius de Junts, que pensarien en Josep Rius i Elsa Artadi, respectivament, per ocupar-les.
Tot plegat, però, són detalls per a unes negociacions que, després de mesos estancades, avancen, ma non troppo. El 26 de maig s'acosta perillosament.