El castell s'ensorra i tot torna a ser on era. Falten poc més de vint dies perquè es convoquin unes noves eleccions a Catalunya i el més calent és a l'aigüera. Esquerra Republicana va intentar pressionar els seus futurs socis per accelerar la investidura de Pere Aragonès. L'ultimàtum, però, ha topat amb la crua realitat: els republicans no tenen cap alternativa possible que no passi per les mans de Junts per Catalunya. I això, els agradi o no, els obliga a plegar-se als tempos -lents, certament- que imposen els de Laura Borràs.
Ho sabien, i tot i així, el dilluns de fa dues setmanes, Marta Vilalta, des del faristol de la sala de premsa d'Esquerra Republicana -i amb els altres tres negociadors fent-los costat- va anunciar que calia que s'arribés un acord entre el 26 d'abril i l'1 de maig. El diumenge 25 d'abril, Aragonès ho ratificava en una entrevista a l'Aradient que "si l'1 de maig no hi ha acord, haurem d'explorar vies alternatives amb Junts".
Finalment, aquest darrer cap de setmana, fonts dels republicans feien ressonar els tambors de guerra alertant que passat el primer de maig començarien a estudiar la possibilitat d'un govern en solitari. En paral·lel, fonts de Junts asseguraven que en les reunions de negociació ERC mai no els havia posat sobre la taula la data límit del primer de maig i lamentaven que els republicans estiguessin intentant precipitar l'acord des de la pressió pública.
Tot plegat s'ha fet evident aquest dilluns. A 3 de maig, vençut el termini de l'ultimàtum, la portaveu d'Esquerra Republicana, Marta Vilalta, assegurava en roda de premsa que no hi havia motius per pensar en un govern en solitari perquè durant el cap de setmana hi havia hagut un "punt d'inflexió" en les negociacions. Malgrat afirmar que creia que s'estava anant "en la bona direcció i que en les properes hores podríem arribar a aquest principi d'acord", preguntada pels periodistes Vilalta no concretava en quin aspecte havia s'havia avançat per exemplificar el punt d'inflexió. Amb tot, les conseqüències de l'ultimàtum quedaven congelades.
No havia acabat la seva intervenció, quan Elsa Artadi, portaveu de Junts per Catalunya, ha fet trontollar el relat republicà des de la sala de premsa dels puigdemontistes. La negociadora juntista negava qualsevol punt d'inflexió i reivindicava que no hi havia hagut "un abans i un després de l'1 de maig". Artadi, més aviat, assenyalava "un continu i un avançament en la feina" que, pel que sembla, no ha progressat al llarg del dia.
Durant la tarda, negociadors d'ERC i de Junts han estat als seus despatxos del Parlament, però fonts de totes dues formacions neguen que hi hagi hagut reunions per avançar en el pacte de govern. Fonts de Junts per Catalunya, a més, afirmen que encara no s'ha fet trasllat a ERC d'una resposta sobre la composició de l'executiu -que els republicans els van presentar la setmana passada en una reunió a la presó de Lledoners- perquè s'havia acordat avançar primer en altres punts.
A la roda de premsa del matí, Artadi parlava de "múltiples serrells" per tancar i al llarg de les darreres setmanes s'ha anat fent evident que el problema de fons segueix essent, com el primer dia, la manca d'acord en el full de ruta independentista. Sobre aquest punt, els dos partits denuncien manca de concreció de l'altre a l'hora de plantejar propostes.
Tot plegat fa pensar que els progressos que reivindica ERC per justificar no augmentar la contundència després de l'últim àtom són encara lluny de ser suficients per veure una investidura de Pere Aragonès. Comptat i debatut, dos no pacten si un no vol.