—Quin és el motiu de l’aposta de Ferrocarrils de la Generalitat per les estacions de muntanya?
—Aniré una mica a la història. FGC gestiona estacions d’esquí perquè el 1985 la Vall de Núria i La Molina van entrar en una crisi molt profunda. Llavors, la Generalitat va decidir quedar-se amb el tren que arribava fins a la Vall de Núria i també amb el complex de l’estació. Aquí és quan ho traspassa a FGC, i això fa que comencem a experimentar en la gestió d’estacions de muntanya. A partir d’aquí, quan hem anat adquirint estacions ho hem fet perquè han entrat en crisi, i així hem permès que continuïn amb l’activitat. És per això que encara avui FGC gestiona aquestes estacions: per donar un fil de continuïtat i vertebrar el territori. Si no, aquest territori, des del desembre fins al febrer, estaria totalment parat. Hem assolit que cada comarca en què estem acabi sent destinació turística i que tingui retorn econòmic. Si FGC gestiona estacions que perden diners és perquè no ens quedem els negocis que guanyen diners, sinó els que en perden. Per exemple els remuntadors, que no donen diners enlloc. Allò que donen diners són els negocis perifèrics. FGC deixa anar el negoci perifèric a mans privades i gestiona allò que no és rendible perquè tingui continuïtat.
—A què es refereix quan parla de negoci perifèric?
—Escoles d’esquí, clubs, lloguers, bars, restaurants, hotels, ludoteques, serveis... Avui, : les estacions de muntanya catalanes, no només les que gestiona FGC, són un dels principals dinamitzadors turístics del Pirineu . Som nosaltres els qui fem les gestions i la publicitat perquè els visitants vinguin. Però un cop el tenim allà ens interessa saber el consum del visitant i què percep el negoci que hi ha allà del visitant.
—Quin és l’impacte ecològic de l’arribada de persones a través dels mitjans tutel·lats per FGC?
—Tot el que dediquem a transport públic genera un impacte ecològic que és zero. A FGC, des de l’any passat, només es compra energia verda. Per tant, qualsevol sistema energètic que fem servir, inclús per fer neu o per utilitzar remuntadors, procedeix de l’energia verda. FGC és pionera i ho vol ser en tot. I per això treballem tan seriosament amb l’energia alternativa. Per exemple, La Molina té 800 hectàrees que són propietat d’FGC, de les quals 300 són de bosc. Com que en aquestes 300, per llei, hem de fer un pla de desbrossament quinzenal, vam apostar per la caldera de biomassa, que cremem, i amb això escalfem els edificis que té La Molina. D’aquesta manera fem una economia circular gràcies a la qual La Molina ha deixat de consumir gas.
—Aquest any ha estat marcat per la pandèmia. Com ho ha gestionat FGC?
—Ens sentim orgullosos de la feina feta. Des del principi vam activar tots els protocols. Vam estar amb la Fianet, l’ens europeu de les estacions de muntanya. Amb ells es van fer tota una sèrie de protocols i proves que hem seguit. Jo diria que no ens ha portat més feina: s’ha pogut esquiar bé i, a més, tot ha contribuït a modernitzar-nos. El resultat final de la pandèmia ha estat nefast per a la societat. Però el que ens ha preparat per al futur és molt important. Des de les estacions mai no hauríem imaginat haver de calcular els aforaments. Això ha vingut per quedar-se. I a més, la venda per internet ens ha permès no haver d’interactuar amb el client, que ha pogut sortir de casa seva comprant el que necessitava a distància i arribar al lloc, esquiar i marxar sense haver de parlar amb ningú si no volia fer-ho. Això no havia passat mai.
—Quan pensa que es podrà recuperar la normalitat?
—Crec que aquest hivern ja la tindrem. Nosaltres comencem les temporades al desembre, a la Puríssima, i crec que llavors haurem recuperat la normalitat per esquiar. Insisteixo que hi ha moltes mesures que han arribat per quedar-se. Però les previsions de cara a l’estiu són molt bones. I pel que fa a la normalitat per esquiar —l’esquí és un dels esports més segurs amb la COVID-19—, la recuperarem aviat.
—Les destinacions d’FGC tenen vinculació amb la natura, però l’aposta cultural també és evident.
—Nosaltres apostem primer per l’activitat econòmica, que està relacionada amb l’esport. També vam començar a apostar per la gastronomia, i ara també per la cultura. Sobretot per la cultura infantil. Els nanos ens han de conèixer. Són el nostre client del futur. I a més, quan van a la muntanya han de conèixer el medi ambient, el cicle de l’aigua, què costa engegar una aixeta o quant li costa créixer a un arbre. A més, darrerament ens hem llançat a moltes branques culturals. Per exemple per divulgar el territori. En qualsevol mescla entre esport, gastronomia i cultura, a FGC ens hi trobaran.
—A banda del públic més infantil, una de les destinacions culturals de més nom és Montserrat, on FGC gestiona el tren Cremallera per arribar-hi. Com ha facilitat aquest mitjà l’arribada de visitants al monestir?
—El 2003 es va inaugurar de nou el Cremallera de Montserrat. La seva gestió permet contribuir a la millora de la mobilitat a la muntanya de Montserrat i a més d’una forma sostenible. Cal recordar que Montserrat a més d’un destí de turisme cultural i religiós de primer ordre mundial és també un parc natural, que abans de la pandèmia rebia 2,5 milions de visitants de mitjana anual.
D’aquests visitants aproximadament un 25% utilitzen els serveis d’FGC a l’entorn del santuari per la qual cosa en dies i hores punta és el transport col·lectiu que més visitants poden utilitzar i, com dèiem, d’una forma “verda”, ja que totes les instal·lacions estan certificades en la ISO 14001.
—També hi ha la promoció d’activitats esportives en moltes d’aquestes destinacions, fonamentalment les de muntanya. Com ha contribuït FGC ha potenciar aquest vessant?
—El Centre Excursionista de Catalunya hi és des del 1908. Tot el que venia del centre d’Europa, de curses, ho portaven cap aquí. FGC ha potenciat tot allò que els nostres esportistes puguin fer. I hem fet campionats del món de qualsevol tipus vinculat a l’esquí. Alhora, com que hem de treballar 365 dies a l’any, i com que Catalunya és molt important en l’esquí de muntanya —hi ha atletes que guanyen campionats mundials i gent molt potent—, potenciarem les curses d’ultrafons a peu. Per exemple, aquest estiu, amb l’Olla de Núria, que a més ha entrat a les Golden Trail World Series. A més de fer competicions de nivell internacional d’esquí alpí, ara ens dedicarem a l’esquí de muntanya. I a més, tocarem branques com la de muntanya 365 dies per fer esport tot l’any.
—El vostre treball per potenciar el turisme i consolidar certes destinacions ha emulat la feina feta en altres països d’Europa amb destinacions turístiques similars? O és una tasca pròpiament feta a Catalunya?
—Et diria que és una mescla. Quan tot va començar, admiràvem els països del centre d’Europa, però després hi ha diferències. Als Alps el reclamen és que hi neva. Nosaltres, al contrari, tenim el reclam en el sol. Això ens porta molt de client internacional. Llavors, quan fas el desplegable de tot això, veus que la manera de vendre és distinta en un lloc i en un altre. Quasi tot el que es ven en les estacions catalanes és marca pròpia de la casa. De fet, tenim un català que regeix l’empresa Skitude, que és la número u d’Europa en esquí. I només fa aplicacions mòbils. Per tant, els catalans som creatius i això ens fa ser punters.