Els darrers dies, les diferents capçaleres han publicat titulars informant que les negociacions entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya "avancen". Ho avala l'augment del ritme de les reunions i el fet que s'hagin començat a tractar temes com ara els detalls del programa de govern -s'han obert comissions temàtiques per fer-ho- o l'estructura del futur executiu -sobre això va versar la trobada de dimarts a la presó de Lledoners.
Per molt que s'avanci en aquests punts, on els acords es podrien acabar d'acotar en els propers dies, restarà per resoldre un tema que ha estat i serà central. Junts per Catalunya ha accedit, com ja va fer la CUP, a donar marge a la taula de negociació entre la Generalitat i l'Estat espanyol, tal com defensa ERC. A canvi, però, reivindica definir un "pla b" per quan aquesta via fracassi, cosa que donen per fet a les files puigdemontistes.
Les dificultats per acordar l'estratègia independentista més enllà del diàleg i la manera com aquesta serà comandada ha estat el factor principal pel qual les negociacions s'han dilatat durant mesos. "Només parlen del Consell per la República", es queixaven des d'ERC durant les primeres setmanes. "Solucionem primer la qüestió de l'estratègia independentista, després serà ràpid posar-se d'acord en tota la resta", reclamaven per aquells temps a Junts.
Encallats en aquest punt, finalment, els negociadors van passar pàgina per començar a obrir la resta de carpetes. Tanmateix, l'elefant segueix essent a la sala de negociació i, a vegades, es torna a fer evident en plena reunió, fent-ho trontollar tot.
El tema, per exemple, es va tractar a la cimera de Lledoners. I, en paral·lel a les negociacions, hi ha obertes reunions bilaterals entre ERC i el Consell per la República per definir com s'ha de reformular l'ens i la manera com aquest es relacionarà amb el nou estat major que ERC vol impulsar. Els republicans creuen que no ha d'estar supeditat al Consell, tot i que sí que hi podria estar vinculat d'alguna manera. Mentre que a Junts per Catalunya pensen que només té sentit si està lligat a l'ens que lidera Puigdemont. Tot plegat són faves comptades, la qüestió és acordar fins a quin punt el Consell -i per extensió Junts- tindrà capacitat d'incidir en l'estratègia independentista durant el mandat d'Aragonès, que ja va advertir que no volia "tuteles" durant la sessió d'investidura fallida.
Sobre l'anomenat "pla b", la proposta d'ERC es basa en allò que consta a l'acord que els republicans van firmar amb la CUP. En aquest consta que, si el procés negociador no rutlla, els dos partits es comprometen a "generar les condicions i els acords necessaris perquè puguem plantejar el nou embat democràtic, durant aquesta legislatura, per la via que el conjunt de l'independentisme valori com a més adequada {...} prioritzant la via del referèndum d'autodeterminació". Des de Junts, però, insisteixen en la idea que el referèndum unilateral ja es va celebrar i guanyar i que, per tant, l'estratègia cal centrar-la en aplicar els resultats d'aquest referèndum. Arribats a aquest punt, totes dues formacions es reclamen mútuament una major concreció a través dels contactes informals amb la premsa.
El grau de detall amb què aquesta qüestió quedi reflectida al si de l'acord final entre ERC i Junts permetrà veure, també, la fortalesa del pacte. L'ambigüitat serà interpretada com una sortida en fals per evitar la repetició electoral que suposaria superar sense president investit la data del 26 de maig.
Reformes a l'estructura
Per ara, però, el forceig més imminent serà en les qüestions d'estructura de Govern i repartiment de cadires. A la reunió a la presó de Lledoners entre ERC i Junts, els republicans van fer arribar als seus futuribles socis un esquema que inclou un repartiment equitatiu de les conselleries -que podrien passar de 13 a 14- tan pel que fa al color dels partits com al gènere. La proposta republicana, tal com va avançar l'Ara i ha pogut confirmar EL TEMPS, inclou la possibilitat d'agrupar Acció pel Clima -que en un principi havia de ser una conselleria de nova creació amb entitat pròpia- i Exteriors.
Segons expliquen fonts coneixedores de les negociacions a aquest setmanari, la idea seria que fos una conselleria d'Acció Exterior i Reptes Globals. Un plantejament que hauria de permetre vehicular l'acció exterior catalana a través de participar de la gestió dels grans problemes globals i blindar la tasca internacional catalana -sempre sota el punt de mira de l'Estat espanyol- a través d'àmbits com medi ambient en què la Generalitat té competències transferides. Un punt de vista amb el que estarien d'acord tant des de Junts per Catalunya com des d'Esquerra, segons confirmen fonts de les dues formacions. Fonts dels juntaires, però, remarquen que aquesta unió no pot comportar que la tasca exterior quedi en segon pla. Tot plegat, faria que la nova conselleria agafés una dimensió encara major de la que tenia fins ara, convertint-se en objecte de desig d'ambdues formacions. Des de Junts veuen en Exteriors la possibilitat de tenir sota el seu domini la possibilitat de vincular l'acció de la Generalitat amb la del Consell per la República.
La creació d'aquest departament, a la vegada, comportaria canvis en d'altres conselleries. Per exemple, Territori i Sostenibilitat, perdia la segona part del nom i podria incorporar qüestions com habitatge, segons exposava el diari Ara. També podria caure el Departament de Polítiques Digitals, les competències del qual podrien anar repartides entre la cartera de nova creació d'Universitat i Recerca i altres departaments. Fonts properes a les converses exposen a aquest setmanari que Exteriors perdria les competències en transparència i relacions institucionals. Aquestes segones podrien acabar al Departament de Presidència, mentre que transparència es podria acabar agrupant a les competències de funció pública que fins ara eren part del Departament de Polítiques Digitals de Jordi Puigneró. El que sí que es dona per fet a hores d'ara és la creació d'una nova conselleria de Feminismes i Igualtat. Tot i que resta per veure quines seran les seves competències, des d'ERC exposen que voldrien que fos un departament amb una forta interacció amb la resta, per tal d'impregnar de perspectiva feminista el conjunt de les polítiques públiques.
També sembla que els republicans tindrien coll avall que la conselleria d'Economia serà per a Junts per Catalunya, en concret per a Elsa Artadi que, a més, tindria funcions de vicepresidenta.
Per ara, però, aquest dissabte s'esgota el termini que ERC havia donat a Junts per tancar un acord. A partir d'aquesta data, els republicans van dir que començarien a explorar vies alternatives per un "govern independentista", entre elles, la possibilitat de governar en solitari. Fonts d'ERC afirmen que al llarg de l'1 de maig s'intentarà tancar un pacte -està previst que hi hagi reunions- abans de posar sobre la taula aquest extrem-
Tot allò que pertany als estira-i-arronsa clàssics d'una negociació per formar govern, però, no és res més que una nota al peu de pàgina del problema de fons: el desacord sobre el rumb que ha de prendre l'independentisme que ja va fer descarrilar el govern anterior i que ha submergit la política catalana en un tedi paralitzant i descoratjador. "Ara no podem ser allò que vam ser, ens hem tornat esclaus de la rutina", deien els bascos Hertzainak al seu himne Aitormena. Una rutina, la de les discussions receloses entre partidaris d'eixamplar la base i de tirar pel dret, que bloqueja qualsevol possibilitat que pugui tenir l'independentisme de donar impuls governamental a gestes com les de l'octubre de 2017.