Hi havia grans esperances quan fa tres anys un jove polític va arribar al poder a Etiòpia. Segons les intencions d’Abiy Ahmed, la democràcia, la reconciliació i la pau havien de marcar el futur. L’any 2019, per l’acostament amb Eritrea, l’arxienemic d’Etiòpia, el primer ministre va rebre el premi Nobel de la Pau. I a l’estranger se l’aclamava com un visionari.
Tanmateix, no seria Abiy qui determinaria a partir de llavors el destí de la Banya d’Àfrica. I tampoc no s’acabaria l’odi a la regió, al contrari: hi torna a imperar la guerra. Només a l’estat etíop de Tigre centenars de milers de persones han estat expulsades, violades i executades, i milions passen fam. En aquesta regió fronterera entre Etiòpia i Eritrea, ja fa gairebé sis mesos que dura el conflicte. Al darrere s’hi amaga una lluita per l’hegemonia regional que desestabilitza una regió fràgil.
En aquesta lluita un home destaca per damunt dels altres: el dictador eritreu Isaias Afwerki. Durant molt temps va ser considerat un pària a escala internacional, però ara s’ha convertit en el nou home fort de la regió. Atia els conflictes entre el govern central etíop i els habitants de Tigre, entre altres coses perquè vol afeblir el país veí per beneficiar-se’n.
Durant molt de temps semblava que els soldats eritreus havien assumit la càrrega principal dels combats a Tigre amb el pretext de donar un cop de mà a les tropes d’Abiy Ahmed. Actuen amb una brutalitat extrema, cometen massacres contra civils, maten pares davant els seus fills i violen dones tigrinyes per escampar la por.
Sense les tropes eritrees, l’exèrcit d’Abiy no aguantaria ni un mes a Tigre, diu Alex de Waal, director de la World Peace Foundation de la Universitat Tufts, als EUA. Isaias s’ha consolidat com una de les forces principals a Etiòpia, cosa que es deu en bona mesura a la ingenuïtat d’Abiy. L’exèrcit d’Abiy s’està delmant en continus conflictes nous dins Etiòpia i se li està escapant el control de l’Estat.
Isaias governa Eritrea d’ençà de l’escissió respecte d’Etiòpia, el 1993, i és conegut per les seves maniobres d’engany. Si bé, a causa de la pressió internacional, ha anunciat la retirada de les seves tropes del país veí, és improbable que això es dugui a terme. Al contrari: constantment apareixen notícies segons les quals soldats eritreus combaten ara amb uniforme etíop.
Eritrea és un país petit i empobrit d’uns sis milions d’habitants, carregat de sancions i aïllat. Però Isaias capitaneja unes impressionants forces armades d’aproximadament 200.000 soldats, la majoria dels quals fan un servei militar obligatori il·limitat. Isaias ha sobreviscut perquè era el més despietat de la regió, un mestre de fer política al caire de l’abisme. Un home que no tolera mitges tintes i que respon a les amenaces amb més violència. Una vegada que li van preguntar en una entrevista televisiva quan volia convocar eleccions, ell va contestar atònit: “Convocar eleccions?”. I tot seguit va afegir: “Potser d’aquí a trenta o quaranta anys”.
El juliol del 2018 Etiòpia i Eritrea van arribar a un acord de pau, el qual venia acompanyat de l’esperança que el canvi també pogués contagiar-se a Eritrea. I també de l’esperança que Isaias obrís el país, desmobilitzés el seu exèrcit –si més no, parcialment– i destinés més recursos a sanitat, educació i desenvolupament. Però no ha arribat res d’això.
Les accions d’Isaias a Tigre es fonamenten, sobretot, en la venjança. Els tigrinya van governar durant gairebé tres dècades a Etiòpia. Aquesta ètnia dirigia el país quan, entre el 1998 i el 2000, Etiòpia va lliurar una sagnant guerra contra Eritrea, que comptant els dos bàndols va costar la vida a 100.000 persones. D’aquí prové el profund odi d’Isaias. Durant anys va intentar inculcar al seu poble que la pobresa i les desgràcies eren culpa del gran país veí, fet que podria explicar, entre altres coses, les actuacions brutals de les forces armades eritrees a Tigre.
Isaias veu el debilitament de l’Estat central etíop com un efecte secundari beneficiós de la guerra a Tigre. El dictador sempre ha estat un jugador astut i malvat, diu el noruec Kjetil Tronvoll, expert en Eritrea del Bjørknes University College d’Oslo: Isaias viu dels conflictes, el seu lema és “divideix i venceràs”.
A Isaias li serveix que la situació política a la Banya d’Àfrica sigui cada cop més inestable. Kènia i Somàlia estan en disputa per la fixació de les seves fronteres marítimes, i paral·lelament el president somali ha prolongat el seu mandat dos anys més sense perdre temps convocant unes eleccions, cosa que molts observadors atribueixen igualment a la influència d’Isaias.
També a les fronteres del Sudan es pot percebre la influència del governant eritreu. Contínuament es produeixen escaramusses pel triangle de Fashqa, una àrea fèrtil que reclamen tant el Sudan com l’estat etíop d’Amhara. Segons algunes informacions, a la frontera en disputa hi ha destacades tropes eritrees que fan costat als amhara.
Isaias no és l’únic responsable del caos, però aviva el malestar, fet que té unes conseqüències dramàtiques. Actualment, ja hi ha segons les Nacions Unides 9,52 milions de desplaçats interns a la “Gran Regió de la Banya d’Àfrica”. Prop de trenta milions de persones passen fam. El que és evident és que la guerra i les expulsions posen en perill l’estabilitat dels Estats nació, joves i fràgils, d’aquesta àrea.
Encara que vagi augmentant la pressió internacional i que la UE hagi tornat a imposar sancions al país, tot plegat és beneficiós per a Isaias. Pel que sembla, rep recursos d’Etiòpia per al seu exèrcit de mercenaris que té destacat a Tigre; i a més, sobre el terreny hi ha el seu arxienemic, el Front Popular per l’Alliberament de Tigre (TPLF, en anglès), el partit de govern a la regió. Al mateix temps, doncs, ha afeblit Etiòpia. Però, per damunt de tot, el que està aconseguint aquest home fort de la Banya d’Àfrica és el que sempre ha anhelat: poder.
Traducció d'Arnau Figueras