El transcurs d'una negociació política es pot seguir a través de certes paraules clau recurrents. Així, un acord pot estar "verd" en la seva fase inicial, i amb els "primers contactes" i mica en mica s'hi pot anar "aprofundint". També pot ser que hi hagi "aproximacions" entre els entaulats o que "s'avanci" o "s'aprofundeixi", sense saber massa en quin sentit. Per contra, si tot juga a la contra, les converses "s'estanquen", es "bloquegen", es "refreden" i fins i tot s'arriben a "congelar". És llavors quan apareixen "esculls", "distàncies" o "diferències" que caldrà "desencallar".
Quan l'acord avança, ma non troppo, hi ha un mot que és recurrent entre les cròniques polítiques i els passadissos parlamentaris i que té el gran do de l'ambigüitat. Perfecte, per dir coses, sense acabar de dir gaire res. Es tracta dels famosos "serrells". De serrells, en l'àmbit mundà, n'hi ha de tota mena. Del famós serrell jarrai d'inspiració abertzale que tan mal va fer a l'esquerra catalana a l'agosarat estil de Núria Feliu o aquells d'inspiració emo com el que lluïa el cantant de Tokio Hotel.
També a la política, juguen una funció polivalent. "Com ha anat la reunió?" o "en quin estat estan les negociacions?", pregunten els periodistes aquests dies quan enxampen alguns del representants polítics sortint de les trobades entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Unes reunions que s'han intensificat la darrera setmana -hi ha hagut trobades gairebé diàries- i que solen acabar amb una resposta, fora de micro, que resa que encara manquen "serrells" per tancar en tots els punts de l'acord. Tot seguit, el protocol mana repreguntar de quina mena de serrells es tracta, el que se sol respondre amb un lacònic "serrells" per evitar entrar al detall de la negociació.
El simple fet, però, que s'estigui treballant en aquests serrells, ja denota un canvi important després de dos mesos en què les reunions s'han succeït amb comptagotes. Ha calgut una setmana d'alta intensitat negociadora perquè es creessin els grups de treball bilaterals sobre aspectes programàtics concrets. Van arrencar el passat dijous amb una trobada sobre aspectes socials que van encapçalar Laura Vilagrà d'ERC i Elsa Artadi de Junts. Al seu costat hi eren el secretari general de Salut Marc Ramentol (ERC) i l'exconseller i ara senador, Josep Lluís Clèries (JxCat). Fonts d'Esquerra Republicana expliquen que està previst que aquest grups tractin qüestions programàtiques en àmbits com ara la salut, afers socials o transició ecològica.
Segons va avançar el diari Ara, hi haurà concretament tres grups. El primer, de caràcter social, que ja es va reunir dijous passat. Els altres dos seran un de caràcter econòmic i l'altre de perfil més institucional. D'aquestes reunions programàtiques serà interessant veure si el que en surt encaixa amb allò acordat ja entre ERC i la CUP. De no ser així, és possible que els anticapitalistes es fessin enrere en el seu suport a Pere Aragonès.
També hi hauria un "principi d'acord" -que algunes fonts donen per tancat i d'altres no- sobre els cinc espais de coordinació que hauran de cohesionar la coalició durant tota la legislatura. Aquests espais tindran relació amb la direcció política, la coordinació parlamentària i la coordinació entre Govern i Parlament, entre d'altres funcions.
Tot plegat són acords molt superficials que no ataquen els principals espais de desacord que han tensionat les negociacions els darrers mesos i que ja havien portat de cap l'anterior executiu. Es tracta de qüestions com ara el paper del Consell per la República i la manera com aquest es relacionarà amb el nou estat major que ERC vol impulsar. Un espai que els republicans creuen que no ha d'estar supeditat al Consell, tot i que sí que hi podria estar vinculat d'alguna manera. Això sí, assenyalen que aquesta vinculació només seria possible després que s'hagi enllestit la reestructuració del Consell que s'està negociant en paral·lel a les converses per formar govern. Resta per definir, també, si hi haurà una coordinació o acció unitària dels partits independentistes a Madrid i si, de ser-hi, afectarà a tots els àmbits o només aquells vinculats al procés d'emancipació nacional.
És tot allò relacionat amb el camí cap a la independència el que ara mateix separa més els futurs socis de l'executiu. En aquest camp cal resoldre de quina manera es fiscalitza la taula de negociació amb Madrid -que a Junts ja accepten a contracor- i concretar quins passos se seguiran si aquesta fracassa. La conveniència o no d'un nou referèndum, per exemple, entrarà en aquest punt.
La setmana entrant, prèvia al primer de maig, hauria de ser clau per l'esdevenir de les converses. Des d'ERC ja van advertir aquest dilluns que entre el 26 d'abril i el Dia del Treballador calia tancar l'acord. A Junts, però, no volen sentir a parlar de terminis i remarquen que prioritzen "un bon acord" a la "velocitat" amb què es tanqui. En tot cas, totes dues formacions ja veurien com un èxit si les reunions es mantenen al ritme d'aquesta setmana o l'incrementen. Tornar a les periodicitats prèvies -amb trobades, a tot estirar, setmanals-, posaria en entredit la capacitat de l'independentisme de segellar un pacte de legislatura abans del 26 de maig, data límit per formar nou govern. Per ara, les diferències hi són i caldrà aprofundir en els detalls per dirimir-les.
Tot plegat, però, s'anirà oferint a l'opinió pública com a "escull" o "serrell" en funció de si els partits volen minimitzar o maximitzar la importància dels desacords.