La població balear segueix creixent a pesar de la pandèmia. Molt poc, és ver, però és cridaner que malgrat la crisi econòmica per mor del virus es mantingui molt per sobre de qualsevol altre territori de l’Estat, quant a augment demogràfic en termes relatius.
Creixement poblacional. Segons les dades fetes públiques recentment per l’INE, a 1 de gener d’enguany la demografia illenca havia experimentat, en relació a un any abans, un augment del 0,1%. Un no res, quasi, es podria dir. Però és que a tot l’Estat la població va minvar el 2020 per mor de la pandèmia: la immigració s'aturà,la natalitat s’enfonsà i la mortalitat va créixer molt, amb el resultat que el nombre de residents va baixar un 0,2%. Mentrestant, a les Illes, per poc que sigui, seguí a l’alça. Aquest 0,1% representa sobre el total poc menys de 2.200 efectius poblacionals més, que són poquíssims si es relacionen amb els 22.500 que guanyà l’arxipèlag l’any anterior, el 2019. Però és molt cridaner que segueixi a l’alça demogràfica en temps de pandèmia.
Les expectatives econòmiques per aquest estiu, que han millorat força sobre el pessimisme que existia fa un parell de mesos, permet imaginar que a finals d’enguany, quan es tanquin els nous empadronaments, la població illenca segueixi amb la mateix tendència, lleugerament a l’alça.
El dinamisme econòmic illenc està rere de la demografia a l’alça, sense cap dubte. Per mor de la immigració. I al respecte les dades evolutives mostren una impressionant corba de creixement demogràfic durant les últimes dues dècades. Des de l’any 2001 el nombre de resident ha augmentant en pràcticament un 40%: dels 845.630 enregistrats als 1.172.333 d’ara.
Per una altra banda, el nombre de nascuts a altres estats és de 220.035. Es tracta de la colònia estrangera més important de tot l’Estat, amb un 18,7% de dada relativa, clarament per sobre de Catalunya, que compta amb un 16,1% d’estrangers residents, i del País Valencià, que presenta el 14,7%. És significatiu que siguin els Països Catalans els territoris de l’Estat on més estrangers hi fixen la seva residència, mostra tant de l’atracció que com a lloc per viure aixequen entre els jubilats europeus com, també, dada que denota l’imant econòmic que són per a molts professionals que hi fixen la seva residència.
Quant a les nacionalitats que predominen entre els estrangers residents a Balears, la marroquina és la més nombrosa, amb 29.012 efectius, seguida de la italiana, amb 21.274, l’alemanya, 18.150 i la britànica, 17.852. Val a dir que al respecte se sol dir que la colònia germànica és la més nombrosa a les Illes. Aquesta idea, prou estesa, es deu al fet que existeix una quantitat molt important de teutons que tenen casa a les Illes, sobretot a Mallorca. Són uns 20.000, com a poc. I que hi passen normalment -abans de la pandèmia – llargues temporades o molts de caps de setmanes a l’any de 3 o 4 dies. És a dir que la presència a l’illa d’alemanys és quelcom quotidià gràcies a que sempre hi ha un grup molt nombrós -sense que existeixen dades oficials d'aquesta col.lectiu flotant– que hi està passant alguns dies, però no tots hi estan empadronats. De fet, tot indica que són una minoria els que han regularitzat la seva presència com a veïnats de dret.