El racisme institucional es materialitza de moltes maneres, i una d’aquestes són les identificacions per perfil racial que porten a terme els cossos policials. Aquesta pràctica consisteix a demanar la documentació a persones que han estat seleccionades pel seu aspecte físic, i no pas per la sospita d’haver comès alguna infracció o estar a punt de cometre un delicte, tal com estipulen els protocols policials. En una entrevista a Els Matins de TV3 el 10 de juny de 2020, l’aleshores comissari en Cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, va afirmar que “la llei d'estrangeria, els processos migratoris i determinades realitats d'exclusió social produeixen en tots els cossos policials, no només en els Mossos, un biaix en les identificacions policials”. Les identificacions per biaix ètnic són il·legals ja que, malgrat que amb el pas del temps s’han acabat normalitzat, incompleixen la legislació espanyola i catalana.
En l’àmbit espanyol, aquesta pràctica incompleix dues lleis. En primer lloc, la Llei Orgànica 2/1986: sobre les forces i cossos de seguretat, concretament l’article cinquè, que emmarca els principis bàsics d’actuació de la policia i en què es detalla de forma explícita que s’ha d’“actuar en el compliment de les seves funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de raça, religió o opinió”. I, per altra banda, la Llei Orgànica 4/2015sobre la protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a “Llei Mordassa”, on es veuen incomplets articles com el quart (sobre el principi de no-discriminació), el setzè (en referència amb quan s’ha de realitzar una identificació) i el divuitè (sobre els registres en llocs públics).
En la legislació catalana s’incompleix l’article 11 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, sobre els drets i obligacions dels agents de la policia catalana. En la mateixa línia que la llei espanyola, s’expressa que els Mossos han d’actuar “amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense fer cap discriminació per raó de raça, religió, opinió, sexe, llengua, lloc de veïnatge, lloc de naixença o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
Així mateix, aquesta pràctica policial vulnera una vintena d’articles –que fan referència, entre altres, al dret a la igualtat, a la no discriminació i a la llibertat de moviment– de tractats internacionals i europeus com la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial, i la Convenció Europea dels Drets Humans. Tanmateix, tant el Parlament Europeu com la Comissió Europea s’han mostrat preocupats per aquestes pràctiques policials i han identificat que aquest és un tema urgent a resoldre.
Davant aquesta problemàtica –agreujada per les agressions racistes d’un grup de Mossos contra un jove de Sant Feliu Sasserra (Bages) i la mort del nord-americà George Floyd de la mà d’un policia–, l’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP) –que depèn del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i té com a objectiu definir i coordinar les polítiques del Govern relacionades amb els drets civils i polítics– va publicar el setembre de 2020 61 propostes per unes identificacions policials no discriminatòries.
Abans d’aquesta publicació, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ja havia presentat una moció en la sessió del 18 de juny de 2020 del Parlament de Catalunya en què s’instava el Govern a “impulsar mesures efectives de prevenció, control i erradicació de les actuacions policials de caràcter racista, que incompleixen els codis d’ètica policial i comporten una vulneració de drets fonamentals i violència institucional” i formar els cossos policials per acabar amb aquestes identificacions. Un mes després, en la sessió del 2 de juliol de 2020, la mateixa cambra legislativa instava de nou el Govern a “elaborar un pla per eliminar els criteris discriminatoris de base ètnica o racial en les identificacions policials dutes a terme per les forces i cossos de seguretat presents a Catalunya amb competències en matèria de seguretat pública, que inclogui la prevenció, detecció i intervenció”.
És arran aquests posicionaments i d’acord amb una moció que ERC va registrar en el ple del 5 de març de 2020, que el Parlament va constituir el 22 de juliol de 2020 una comissió parlamentària per estudiar el racisme en la gestió de la seguretat pública. La comissió, que va ser aprovada en el ple del 8 de juliol amb el suport de tots els grups menys el Partit Popular de Catalunya (PPC), va suspendre la seva activitat en el moment en què es van convocar eleccions.
Sense constància que els Mossos d’Esquadra estiguin aplicant les 61 mesures
Malgrat que el Parlament ha instat el Govern en més d’una ocasió a impulsar mesures per eliminar les identificacions policials per perfil ètnic, totes les organitzacions consultades per aquest mitjà coincideixen en el fet que no existeix una condemna explícita. Adam Majó, director de l’ODCiP, en conversa amb EL TEMPS detalla que el que es demana en les 61 propostes “no és una condemna genèrica del racisme, perquè això és fàcil de fer, sinó l’admissió que hi ha pràctiques racistes en l’administració i, concretament, en les actuacions policials”, a més de solucionar aquest problema de biaix discriminatori en les actuacions policials, “que està assumit per la Generalitat i és una qüestió que està reconeguda per autoritats de tota mena i a nivell institucional”.
Adam Majó (ODCiP), sobre el problema del biaix ètnic: “està assumit per la Generalitat i és una qüestió que està reconeguda per autoritats de tota mena i a nivell institucional”
Així doncs, les propostes pretenen ser una eina de treball que ha de permetre als Mossos d’Esquadra millorar la qualitat de les seves actuacions. “La disposició de millorar hi és” i afirma sense pèls a la llengua que amb el conseller Miquel Sàmper “hi ha més ganes de millorar i canviar coses” que no pas amb el seu predecessor, el conseller Miquel Buch. No obstant això, mig any després de publicar les propostes –setembre de 2020–, a Majó no li consta que hi hagi hagut moviments dins el cos policialper tal d’implementar-les. Però de què si disposa el Departament d’Interior des que va entrar el conseller Sàmper és d’un advocat especialitzat en drets humans que assessora la conselleria i “es dedica a recopilar propostes, millores i detectar els problemes”.
D’entre la seixantena de mesures, en consta la millora i revisió de l’educació que es rep per part de l’Institut de Seguretat Pública, per posar molt més èmfasi en la protecció de drets de la ciutadania i no tant a “la persecució de la criminalitat” i que “s’incorpori el contacte amb els col·lectius diversos de la societat per conèixer la problemàtica i la percepció que tenen de la policia”, comenta Majó; impulsar mecanismes psicotècnics per detectar prejudicis que puguin tenir els agents, i que “això pugui suposar la negativa a l’accés de l’escola de la policia”; crear un consell extern que faci el paper de supervisió i assessorament i que “estigui format per entitats representatives de col·lectius afectats per la discriminació racial” o bé la recollida de dades per perfil ètnic i racial, ja que “les identificacions no requereixen cap mena de registre i no pots demostrar que aquella identificació s’ha fet amb un determinat biaix”. D’aquesta manera, si la identificació quedés registrada, la persona podria exposar la situació amb la qual s’ha trobat i denunciar, si és el cas, una identificació per perfil racial.
Organitzacions defensores del drets humans i antiracistes pressionen per eliminar aquestes pràctiques
Organitzacions defensores dels drets humans i antiracistes com el Centre Irídia i SOS Racisme fa temps que treballen per canviar el paradigma que s’ha instaurat en les pràctiques policials. Andrés García, advocat i codirector del Centre en defensa de Drets Humans Irídia, en declaracions a EL TEMPS opina que amb el pas del temps la Generalitat ha passat de “la negació total, a assumir que efectivament existeix un racisme institucional”. Conscient que el racisme és una problemàtica estructural i que ve fomentada per la llei d’estrangeria i els criteris amb els quals treballa el sistema penal, detalla que quant a diagnòstic hi ha un cert avançament, però “és un diagnòstic que encara està força allunyat de les causes profundes de la situació i també de les polítiques públiques per evitar que això passi”. Irídia va veure amb bons ulls la creació de la comissió parlamentària per estudiar el racisme en la seguretat pública i privada, però lamenta que es quedés a mitges, ja que “allà es podia fer una anàlisi més profunda i en podria sortir un mandat clar perquè canviïn les coses”.
Una de les principals reclamacions de l’organització és que les identificacions que realitzen els agents de policia quedin registrades amb dades de perfil ètnic –tal com també recull l’ODCiP–. En aquest sentit, una de les ciutats pioneres a impulsar aquesta pràctica és Fuenlabrada (Comunitat de Madrid), en què la seva policia local audita i controla totes les identificacions que realitza “amb el doble objectiu de prevenir el biaix racial i controlar la seva eficàcia per millorar la seguretat ciutadana i la convivència”, expliquen en un informe.
Irídia considera que les propostes de l’ODCiP són “molt adients”, però s’ha d’anar més enllà perquè “les competències catalanes no són suficients per fer-hi front i canviar les coses, i encara menys en un moment d’auge de l’extrema dreta”. De la mateixa manera, també denuncia el doble relat que existeix: per una banda, l’informe d’una àrea de la Generalitat que proposa mesures per unes identificacions policials no discriminatòries i, per altra banda, que la Policia Nacional, la Guàrdia Urbana i els Mossos portin a terme “macroperatius d’identificació de persones racialitzades que es basen en una persecució del crim per al final seleccionar gent per obrir procediments d’expulsió o alguns d’ells acabin al CIE”. “Molts estem cansats de bones paraules, informes i diagnòstics. Volem fets com les ciutats santuaris”, que es coneixen com aquelles ciutats –les primeres apareixen als Estats Units d’Amèrica– que s’ha oposat a les polítiques d’immigració dels seus estats i aposten, tal com recull Marina Garcés, investigadora del CIDOB, “per una cultura de benvinguda i per la provisió de més serveis als sol·licitants d’asil”.
“Molts estem cansats de bones paraules, informes i diagnòstics. Volem fets com les ciutats santuaris”, comenta Andrés García (Irídia)
En l’”Informe sobre violència policial 2020” del Centre Irídia, que fou publicat el passat 23 de març, l’organització dirigeix una sèrie de recomanacions a les institucions públiques. Entre elles, en consta que el Parlament de Catalunya creï una Comissió d’Estudi “per analitzar els sistemes de control dels cossos policials que siguin considerats referents a nivell internacional”; que el govern de l’Estat espanyol implementi un protocol contra la discriminació ètnica-racial “en les actuacions policials per tal que aquest tipus de pràctiques policials es prohibeixin i s’eradiquin i que el Departament d’Interior de la Generalitat també apliqui un protocol per acabar amb aquesta pràctica racista.
Les persones amb una situació administrativa irregular, les més afectades per les identificacions racials
Els escenaris posteriors que es produeixen un cop es realitza una identificació per perfil racial són molt heterogenis i depenen de la situació de cada persona. No obstant això, les que en surten més mal parades són les que es troben en una situació administrativa irregular. En conversa amb EL TEMPS, Gemma Ferreón, coordinadora d’incidència de SOS Racisme, detalla que la situació pot derivar a abusos policials o actuacions desproporcionades, “però hi ha unes conseqüències administratives molt greus en les quals les persones poden arribar a ser tancades en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) i posteriorment la seva deportació”. “Hi ha gent que fa anys que viu aquí, que té els seus projectes vitals. I, de sobte, una parada per perfil racial pot llençar tot aquest projecte a la paperera”, exclama. Aquestes identificacions són il·legals i es poden denunciar, però les persones denunciants es poden trobar amb una contra denúncia dels agents implicats i això suposaria, no només conseqüències penals, sinó d’estrangeria.
Segons les darreres dades recollides per SOS Racisme en matèria d’identificacions policials, es constata que les persones racialitzades i/o amb nacionalitat estrangera són més aturades per la policia que les persones blanques i/o amb nacionalitat espanyola. En concret, un 54,1% del total d’identificacions s’adrecen a persones estrangeres, quan aquestes només representen un 13,70% de la població catalana. És a dir, “per cada persona amb nacionalitat espanyola se n’aturen 7,4 amb nacionalitat estrangera”. Així mateix, en base a una observació elaborada per SOS Racisme, el fenotip magrebí/àrab és el més aturat pels cossos policials, seguides per les persones afrodescendents, les del sud-est asiàtic, les persones llatinoamericanes amb aspecte indígena i, per acabar, les persones blanques.
“Hi ha unes conseqüències administratives molt greus”, exclama Gemma Ferreón (SOS Racisme) sobre els escenaris posteriors a una identificació per perfil racial.
Segonl’informe anual 2020 sobre l’estat del racisme a Catalunya, presentat el 18 de març, des de l’any 1999 –any en què es van començar a sistematitzar les dades– el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) se SOS Racisme ha recollit 571 casos de racisme i només s’han condemnat quatre policies, però en cap cas s’ha aplicat l’agreujant de racisme ni s’ha contemplat el delicte d’odi. “És un clar exemple de la impunitat policial” i “sempre assenyalem que el principal problema és el funcionament del racisme al sistema judicial, que es concedeix moltes vegades la presumpció de veracitat als policies i la versió de la persona denunciant és constantment qüestionada”, comenta Ferreón. De nou, una de les principals reclamacions és que les identificacions quedin registrades perquè “obligui els propis agents a raonar per explicar els motius d’aquestes parades” i les dades estiguin a l’abast de tota la societat.
En relació amb el Govern, tampoc tenen constància que s’hagi fet una condemna del racisme institucional “de manera transversal, explícita, unitària i contundent”, més enllà del manifest del dia internacional en contra el racisme que, en aquest cas, “es ressaltava més un racisme social i s’expressava que no s’havia de qüestionar l’administració”. “Està molt bé deixar-ho en el teòric, però a la pràctica ens trobem les mateixes traves i racisme institucional de sempre”, lamenta.
El director general dels Mossos puntualitza que hi ha denúncies de “casos concrets”
A la ciutat de Girona, durant el 2007 i 2008 es va portar a terme durant sis mesos la prova pilot Estratègies d’Identificació Policial Efectiva (STEPPS, en anglès) en el marc d’un projecte europeu, que va permetre analitzar les identificacions i escorcolls, així com la relació dels cossos policials amb la ciutadania i, especialment, amb els membres de les minories. La principal conclusió que s’extreu del projecte europeu és que la policia identifica i escorcolla més estrangers que espanyols, essent el col·lectiu d’aparença nord-africana el que més afectat. Des d’aleshores, no s’ha fet cap mena d’estudi per investigar si segueix existint un biaix ètnic en les actuacions, més enllà dels informes que realitzen les diferents organitzacions socials. El director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, en una entrevista amb EL TEMPS comenta que el cos policial està treballant per eliminar aquest biaix ètnic, però de “manera genèrica” no li consta que en l’actualitat s’estiguin portant a terme identificacions per perfil racial. “Jo respecto la posició de les organitzacions, però m’he de basar sobre els fets provats”, comenta Ferrer. No obstant això, explica que existeixen “casos concrets” de persones que han denunciat identificacions racials, però insisteix que “no accepto la generalització”. Segons Ferrer, el cos té un “circuit claríssim” en el moment que detecten “una queixa de mala actuació policial” i “es parlen amb totes les parts, s’inicia la investigació i s’assumeixen les responsabilitats que calgui”.
En preguntar-li sobre el fet que les organitzacions com el Centre Irídia, SOS Racisme i l’ODCiP (que depèn de la Generalitat) denunciïn l’existència d’aquestes identificacions, Ferrer al·lega que “estem parlant d’uns supòsits que uns tercers afirmen”, tot i que “quan això succeeix, a mi em preocupa molt. Qui em coneix i les entitats socials amb les quals tinc relació, saben del meu tarannà”. En aquest sentit, el director general reitera que “si la policia m’identifica, és en base a una informació que té i d’investigació perquè estan buscant algú amb el meu perfil i volen saber si tinc alguna causa pendent”. Una de les principals reclamacions de les organitzacions socials és que les identificacions quedin registrades i que tinguin en compte informació ètnica. Ferrer, que en descarta l’aplicació perquè no aportaria “informació rellevant”, es mostra sorprès amb aquesta proposta. “Si la identificació per perfil ètnic és un supòsit que vull corregir, com he d’incloure en les meves bases de dades característiques de perfil ètnic per saber a qui identifico?”, es pregunta.
Pere Ferrer, director general dels Mossos d’Esquadra: “Jo respecto la posició de les organitzacions, però m’he de basar sobre els fets provats”
Tot i que a l’ODCiP no li consta que s’hagi aplicat cap de les 61 propostes per unes identificacions no discriminatòries, Ferrer detalla que les tenen en compte i s’estudien totes. Lloa la feina que s’ha fet en els darrers anys, com la d’impulsar una modificació del règim disciplinari –de l’any 1994– perquè l’assetjament per raó de sexe, orientació, origen racial, moral o de gènere sigui sancionable, així com la millora en la formació i que “treballem colze a colze amb les entitats”.
La nova legislatura, una nova oportunitat per eliminar les identificacions per perfil ètnic
A les portes d’una nova legislatura, el director de l’ODCiP es mostra convençut que si Interior canvia de color polític, “les coses seran diferents, però, si no, crec que es produirien canvis igualment perquè l’obligació de qualsevol policia del món democràtic és eliminar i erradicar el racisme”. “Tant els col·lectius antiracistes com les organitzacions de drets humans apretarem perquè així sigui”, respon el codirector del Centre Irídia en el moment que li preguntem sobre la possibilitat que es produeixin grans canvis amb l’entrada d’un nou executiu català. Per altra banda, SOS Racisme percep que, per part d’alguns partits polítics, hi ha una certa voluntat d’erradicar el problema, però per l’experiència que tenen, “no ens volem quedar només amb la teoria”. “S’ha d’anar més enllà de la voluntat política. S’ha de tenir un compromís real en la transformació de la societat i l’erradicació del racisme”, conclou Ferreón.