L’Eliana va néixer a Rigardà, a la comarca de Conflent, el 1928. Cuinera, dietista, escriptora i activista cultural nord-catalana, va estar relacionada amb els tallers de Cuina Catalana d’Illa de Tet, no massa lluny de Perpinyà, on impartia les seves classes de cuina, a vegades amb visitants il·lustres que es van ensenyar a cuinar a la manera catalana, tal com també han fet nombroses generacions de nord-catalans gràcies a la seua tasca.
També es va estar a Vernet, on hi va anar viure el seu fill, l’amic i gran músic de referència Pascal Comelade, i on recordava les inscripcions ofensives i racistes contra la llengua catalana a l’escola, i també que uns veïns la van denunciar per parlar en català. En uns moments en què aquesta cuina no existia, soterrada sota l’abassegadora cuina francesa, ella la va rescatar de l’oblit i del menysteniment. El seu treball gastronòmic i cultural, a la Catalunya Nord i de retruc a tots els Països Catalans, és incommensurable. En la seva residència a Montpeller va collir exiliats polítics del franquisme com en Lluís Llach. Allà vaig ser invitat a una famosa Cargolada, plena de gent il·lustre. Des de llavors va néixer una gran amistat i una admiració profunda envers ella, com a persona i com a divulgadora de la cuina. Més tard, l’Eliana es traslladaria a Perpinyà, en una caseta a la vora de l’estació, on vam passar jornades memorables, amb la seva ollada o les seves boles de picolat, que cuinava com ningú.
Més tard vam coincidir anys a l’Escola d’Hostaleria de Sant Pol de Mar (Maresme), durant un acte gastronòmic. Arran d’aquell encontre, i en ocasió de presentar un llibre meu, La cuina gironina (1986) va escriure unes paraules molt emotives per a mi, per ser d’on venien: “A la fi un treball seriós sobre la nostra cuina. He tingut la sort de conèixer en Jaume Fàbrega a les Diades del Maresme a Sant Pol de Mar, a Gran Sol, escola famosa d'hostaleria i turisme, i de tota la gent que feia gran volum, i soroll, havia apercebut en aquest senyor discret, modest, una gran saviesa i una veritable cultura gastronòmica... Tots aquests detalls per afirmar que quan en Jaume Fàbrega fa una feina, no és a corre-cuita, amb la idea de treure tot seguit un llibre per "épater la galerie". Els seus són llibres de referència, llibres perfectament utilitzables materialment parlant, per la persona que "no en sap i vol provar". Més endavant vam fer junts un llibre, La cuina del Pirineu català, que va ser una gran experiència (2009). També vam participar en diverses activitats, com els seus Tallers de Cuina d’Illa de Tet o el Mercat Medieval de Perpinyà, que ella assessorava amb gran dedicació i estima.
És autora de llibres de referència sobre gastronomia catalana, com ara La cuina del Rosselló i laCosta Brava, La cuina dels Països Catalans. Reflex d'una societat (2001), La cuina medieval a l'abast (2006), La table médievale des catalans o La cuisine catalane, així com un CD-ROM sobre la cuina dels Països Catalans, que va sortir també en format de llibre. Dins de la col·lecció "El Cullerot", de Cossetània Edicions, va publicar La cuina tradicional de la Catalunya Nord, La cuina del foie gras, Les amanides de la Mediterrània i La cuina de la poma. Així mateix, va ser autora d'una important obra sobre cuina i nutrició, que abraça més d'una trentena de llibres, a més de nombrosos articles. Eliana Thibaut Comelade, he escrit, ha realitzat un tasca gegantina a favor de l'ensenyament i difusió de la nostra cuina. A la Catalunya Nord es pot parlar d' un abans i un després de la seva aportació. Aquesta professora de dietètica, cuinera excel·lent, investigadora i combativa agitadora cultural va remoure les quietes aigües de la pràcticament inexistent cuina catalana fins la seva irrupció.
Professora durant anys de l'assignatura Higiene de l'Alimentació en diversos centres d'ensenyament tècnic francesos, l'any 1985 va impulsar la iniciativa de creació dels Tallers de Cuina Catalana Tradicional, destinats a preservar i difondre la cuina de territori. Començà a editar llibres de cuina en francès, però ben aviat publicà els primers títols en llengua catalana, en els quals posava de manifest la seva recerca etnològica i arxivística en el camp de l'alimentació, amb una especial incidència en el període de l'edat mitjana i la seva capacitat d'innovació pel que fa a receptes creades a partir del substrat tradicional de la cuina nord-catalana, particularment la cuina burgesa i popular. Va ser distingida amb nombrosos premis gastronòmics i cívics i va gaudir d'un important reconeixement a la Catalunya Nord amb el Premi Méditerranée Roussillon, concedit pel Centre Méditerranéen de Littérature (CML), pel llibre Les saisons de la cuisine (2011). També va rebre el Premi Joan Blanca, concedit per l'Ajuntament de Perpinyà (2020); i al sud de l’Albera rebria la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2009.
El seu llegat constitueix un corpus indispensable de la nutrició, la història de la cuina i la cuina dels Països Catalans. Eliana Thibaut-Comelade és la més gran escriptora gastronòmica no solament de la Catalunya Nord, sinó de tots els Països Catalans. Ella sola va redescobrir una cuina, la nord-catalana, que s’ estava morint entre el folklore i la francesització. Li ha donat visibilitat i dignitat, tant a través dels seus llibres com a través dels seus tallers de cuina a Illa de Tet i altres manifestacions. En un dels seus darrers llibres, com ara Plusieurs fois vingt ans, seule et llaminera (Éditions Talaia) hi trobarem l’Eliana més personal, que ens parla dels seus menjars preferits, d’un senzill esmorzar o un àpat més complet, amb les corresponents receptes i consells per a la salut i el bon menjar.