El març passat, dues setmanes després del primer dia de classe de l’Amelia, de sobte li van prohibir anar-hi. Havien tancat la seva escola a causa de la pandèmia del coronavirus. Però per a aquesta alumna uruguaiana de primària,no va suposar un gran problema. Va aprendre l’abecedari amb tutorials i s’ho va passar tan bé amb les lliçons de matemàtiques que va decidir fer exercicis addicionals. Tenia classes virtuals tres cops per setmana, així podia conèixer millor al seu tutor i als seus companys de classe. I amb l’ajuda del seu professor d’educació física, Amelia, de set anys, va fer els exercicis de gimnàstica al menjador de casa seva.
Tot i això, Amelia no és una alumna benestant d’una escola privada. Va a una escola pública a Montevideo, la capital de l’Uruguai. I, com la resta d’alumnes d’aquest petit país situat entre Argentina i Brasil, va rebre una tauleta tàctil de l’Estat.
L'Uruguai ja fa anys que inverteix en educació digital per tal de fer-la accessible a tothom. El sistema educatiu del país estava millor preparat per a la pandèmia que molts altres països de la regió, i també millor que molts països rics d’Occident. Així, mentre alguns professors a Alemanya no van tenir cap contacte amb els seus alumnes durant diverses setmanes, a l'Uruguai hi va haver una comunicació constant entre alumnes i professors. En lloc de documents escanejats borrosos i enllaços d’Internet erronis amb contingut impossible de trobar, l'Uruguai va poder oferir als seus alumnes llibres de text digitals amb experiments científics, deures amb forma de jocs, classes virtuals interactives, exercicis personalitzats i xats per resoldre qualsevol dubte.
Ja han passat més de deu anys des que el país va introduir la política que proporciona un ordinador portàtil a cada infant, política que només s’aplica a sis països arreu del món. A més a més, l'Uruguai va habilitar l’accés gratuït a Internet a les places públiques d’arreu del país, incloent-hi les de les zones rurals, i també va fundar una agència estatal per l’educació digital anomenada Pla Ceibal. “En general, el darrer any escolar va funcionar prou bé”, diu Fiorella Haim, directora del Pla Ceibal.
Tot això fa que l'Uruguai sigui l’excepció en una regió on el pronòstic educatiu sol ser desastrós. UNICEF creu que 2020 va ser un any perdut per a milions de nens a l’Amèrica Llatina. Segons l’ONU, al voltant d’un terç dels infants no va aprendre gairebé res, mentre que més de tres milions possiblement no tornin mai a l’escola. Els experts creuen que el 2021 serà un any molt semblant, amb confinaments i el tancament de les escoles.
“Els infants, en particular aquells de famílies més pobres, són els que sortiran més malparats d’aquesta crisi. El seu somni d’un futur millor ja ha quedat fet miques”, diu la brasilera Claudia Costin, experta en educació i exdirectora d’Educació del Banc Mundial. A més, la crisi escolar ha intensificat les desigualtats educatives extremes que ja patia el continent, diu.
Les escoles privades i la seva clientela van poder gestionar molt millor el tancament de les escoles, diu Costin. També va observar el fenomen de les “escoles il·legals”, on els pares adinerats, o aquells de classe mitjana-alta, van contractar professors privats pels seus fills, mentre que els infants més pobres de les escoles públiques no podien ni tan sols accedir a un ordinador o a Internet a casa seva.
A l'Uruguai, el 85 % dels infants va a escoles públiques. “Quan l’educació va passar a ser virtual el març passat, vam poder reaccionar de manera flexible”, diu Haim, directora del Pla Ceibal. L’agència ha proporcionat educació continuada als professors durant anys i, a més, opera una plataforma centralitzada de llibres de text digitals, d’on es poden descarregar exercicis i contingut.
A l’inici de la pandèmia, el Pla Ceibal va augmentar la capacitat dels seus servidors “essencialment de nit”. A més a més, el país va començar a oferir 50 gigabytes d’Internet gratuït al mes a cada nen. “El 98% dels infants va assistir amb regularitat a les classes virtuals”, diu Haim. Fins i tot els infants més pobres de les zones rurals. “No estem gaire segurs com ho vam aconseguir, però ho vam aconseguir”.
Tots els experts, però, asseguren que amb els ordinadors portàtils no n’hi ha prou. És necessari un concepte coherent. L’exemple de l’Uruguai demostra per primer cop que els materials per l’educació digital són vitals, i és per això que el Pla Ceibal també promou el desenvolupament de solucions innovadores de software. L’agència, per exemple, va adquirir el llibre digital EduCiencias, que ensenya als infants ciències naturals d’una manera divertida. És com un còmic on un gat els ajuda amb els experiments de física. “Volem que les classes virtuals siguin divertides i motivadores per als infants”, diu el programador Federico Bello. “Per tal d’aconseguir aquest objectiu, estem treballant conjuntament amb pedagogs experts i psicòlegs”.
Bello va deixar la seva feina al Banc Central de l’Uruguai l’any 2018 per establir les bases de l’editorial Edu amb dos amics. Actualment, estan treballant en una nova plataforma anomenada Boki, que està dissenyada per ajudar al professorat a fer presentacions digitals més interessants. “Les classes es poden combinar amb experiments, dibuixos animats, vídeos, jocs interactius i competicions”, diu Bello.
A més, ell i els seus companys estan desenvolupant una aplicació que ajudarà als estudiants a tractar millor els problemes emocionals que puguin patir, com l’estrès o la por. Els productes de l’editorial Edu ja s’han exportat al Perú, Xile i Mèxic. Aquest any els fundadors esperen poder arribar, també, al mercat àrab.
Bello no entén per què hi ha infants a països rics com Alemanya que no tenen accés a un ordinador ni a Internet. En el món digital actual, ho considera un dret dels infants. “Tots els infants han de tenir un ordinador i accés a Internet”, diu. “Això també ho hem aconseguit”.
Amb 3,5 milions d’habitants, l'Uruguai és molt més petit i molt millor que molts altres països de la regió. Però està lluny de ser un país ric, ja que en els rànquings globals està per sota de la mitjana. “És una qüestió de prioritats i voluntat”, diu Miguel Brechner, un dels experts en educació digital que va fundar el Pla Ceibal l’any 2007. “El president que teníem llavors, Tabaré Vázquez Rosas, tenia una gran visió. Volia que cada infant fos capaç de fer tot allò que volgués”. El Pla Ceibal costa 100 € per nen cada any, i s’hi inclou un ordinador portàtil, material escolar, formació pel professorat i Internet a les escoles. Els pares fins i tot han acabat estalviant diners, atès que han de comprar menys llibres i menys material escolar.
Ara, Brechner també ha començat a consultar altres països i organitzacions internacionals sobre temes educatius. Diu que quan la gent li pregunta aquests dies si realment és necessari que tots els infants en edat escolar tinguin un ordinador portàtil i accés a Internet, ell els pregunta: “Realment necessitem electricitat i aigua calenta?” Diu que per res li interessa substituir el professorat per tecnologia. “Però no podem continuar com ho fèiem abans de la pandèmia”, diu Brechner. “Estem vivint al segle XXI i tenim escoles del segle XIX”.
En relació amb el sistema educatiu alemany, Costin, l’experta en educació, diu que, en general, està força bé. “Però quan s’és molt bo en alguna cosa, sovint es corre el perill d’endropir-se, i que el desig i l’energia per la innovació disminueixin”. L'Uruguai va aconseguir construir quelcom essencial des de zero, diu. Però això no significa que Alemanya hagi de ser com l'Uruguai, afegeix. El país ocupa el segon lloc als rànquings PISA de Sud-Amèrica, però globalment no en surt ben parat, diu, i afegeix que no tot és perfecte. Tot i això, és possible aprendre alguna cosa de l’èxit de l’Uruguai: “El futur ha de mantenir una forma híbrida entre l’ensenyament virtual i el presencial, només així estarem millor preparats contra crisis futures”.
Margarete Sachs-Israel, la consellera regional d’Educació d’UNICEF d’Amèrica Llatina, creu que una altra raó per la qual l'Uruguai és un model tan exitós, és perquè va reobrir les escoles al començament de la crisi. No hi ha res que pugui substituir les classes presencials i el contacte amb els companys d’escola i el professorat. “El tancament de les escoles no només perjudica l’ensenyament, sinó també la salut i la seguretat dels infants”, diu Margarete. Molts infants a l’Amèrica Llatina depenen dels dinars escolars, assenyala. A més, la violència domèstica i el treball infantil han augmentat considerablement com a resultat de la crisi.
Les primeres escoles que van reobrir a l'Uruguai van ser aquelles que tenien menys alumnes en zones rurals, una estratègia destinada a arribar als alumnes més vulnerables, però també a acumular experiència amb les mesures de protecció i a disminuir la por al virus entre pares i professors. A Sachs-Israel l’emprenya el fet que molts països d’arreu del món hagin mantingut les escoles tancades, obligant bàsicament els infants a suportar gran part de la càrrega de la crisi. “Gràcies als estudis ara sabem que hi ha conceptes d’higiene aplicables a les escoles”, diu.
Amelia, l’alumna de primària de Montevideo, ha tornat a l’escola després de quatre mesos, a diferència de la majoria d’infants a l’Amèrica Llatina. Però fins i tot allà, la tauleta és una part important de les seves classes. Diu que el que més li agrada són tots els botons virtuals que pot prémer. I amb set anys també té força clar què vol ser de gran, una feina on podrà prémer tota mena de botons: “pilot d’una nau espacial”.
Traducció d'Ariadna Gil Besolí