Km. 90. Vall de Llémena. Superem, sense aturar-nos-hi, Sant Feliu de Pallerols, i arribem a les Planes d’Hostoles i ens escapem de l’eix principal. La carretera que mena a la vall de Llémena va guanyant altura de manera imperceptible, progressiva, sincronitzada amb la suavitat orogràfica. De la mateixa manera que ascendeix, inicia el descens, amb comoditat i indulgència. Pel fons de la vall, discorren les aigües de la riera de Llémena, que s’abocaran en un futur proper —a Sant Gregori— al riu Ter. Els municipis que en conformen la mancomunitat —Canet d’Adri, Sant Aniol de Finestres, Sant Gregori i Sant Martí de Llémena— estenen els seus tentacles, a base de veïnats, masies i altres variants de la concentració humana. La vall de Llémena és una barreja sublim, magistral, de riquesa natural —un dels espais més ben conservats de les comarques gironines— i patrimoni històric: a la trentena d’edificis religiosos —esglésies, santuaris, ermites...—, la majoria dels quals mostren elements originaris romànics, cal afegir castells i casals fortificats. Decidim deixar-nos guiar per les aigües de la riera fins poc abans de Sant Gregori, i prenem a l’esquerra cap a Canet d’Adri. El poble se situa als confins d’una valleta amable, oberta, diminuta: és el pla de Montcal. I als peus d’un turó —el Puig— que el separa d’Adri. Per sobre dels nostres caps s’eleva, tempestuós, el cim del Rocacorba (992 m); ja hi arribarem.
El camí travessa un parell de disseminats —Collsacarrera i Montcal— entre una ruralitat activa que s’asseca, sense transició, amb la presència del cereal i d’algun pam de vinya. Superat Montcal, un camí a l’esquerra indica Sant Joan de Montbò. L’agafem: la via penetra de nou en el bosc, mediterrani, eixut, de pi i alzina, i amb una notòria densitat de sotabosc. No triguem a desembocar en una urbanització elevada —els Refugis de la Mota—, des d’on s’obté una panoràmica de la geografia de cota baixa, amb successió de plans que vessen cap a Sant Gregori, a les portes de Girona. Ens hi mantenim a una certa distància i apurem la tranquil·litat del lloc, fins a desembocar a l’autovia C-66, que prendrem en direcció a Banyoles.